D’ençà dels anys vuitanta del segle passat, es fa el seguiment de les parelles d’esparver cendrós, que hi intenten nidificar al bell mig dels camps de cereal. Això fa que les seves postes i llocades es vegin seriosament amenaçades per les màquines de segar, en coincidir cronològicament el temps de la reproducció amb l’època de la recol·lecció del gra.

El biòleg gironí i tècnic de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, Ramon Fortià, s’ha dedicat, durant molts anys, a localitzar el niu i avisar el pagès per tal que en el moment de la sega deixi una superfície sense treballar al voltant d’on hi ha la llocada, de manera que el procés reproductiu pugui continuar amb tota normalitat.

D’uns anys cap aquí, però, ha constatat que molts nius que ja havien estat salvats inicialment del pas de les màquines acabaven fracassant “per predació, suposadament per l’acció de guineus i senglars, aquests últims cada cop més abundants a la plana”. Per evitar aquesta problemàtica, han impulsat una prova pilot per segar el primer camp de cereals en el qual els cendrosos s’hi havien establert el 2107, i als dos nius localitzats s’hi han col·locat -amb l’ajut del Cos d’Agents Rurals- unes tanques amb peces d’aproximadament 1,20 metres de costat formant en el seu conjunt una estructura hexagonal que envolta el niu.

Les altres tanques

L’objectiu del tancament és impedir que els depredadors accedeixin al niu, de manera que no puguin malmenar la posta o devorar els polls, que són extremadament vulnerables en trobar-se a terra mateix. Segons explica Fortià, aquests tancaments han estat “amablement cedits per l’empresa Birding Natura -que ha comptat alhora amb el suport financer d’Endesa-, entitat que ja fa dos anys que experimenta aquesta estratègia a les terres de Lleida i en altres indrets de la Península amb un notable èxit”.

Els quatre polls de menys d’una setmana de vida viuen, ara, envoltats amb una tanca per protegir la llocada dels possibles depredadors. Aquest ha estat el primer cas a les comarques de Girona en el qual es posa a prova aquesta tècnica de salvaguarda.

“Si bé acostumem a assimilar les tanques amb la privació de llibertat i que alguna cosa no va pel bon camí, pot ser que aquestes mateixes tanques siguin la millor garantia per a la continuïtat d’una espècie”, manifesta Ramon Fortià, l’expert en aus, una de les persones més coneixedores de l’esparver cendrós de les nostres contrades.