Entrevista

'L'oceà és l'abocador final, d'aquí uns anys tindrem més plàstic que peixos'

L'oceanògrafa Anna Sànchez Vidal veu un futur pessimista pels mars i, sobretot, pel Mediterrani

16.06.2017 | 15:05
Anna Sànchez amb el vehicle submarí operat remotament

El Mediterrani és un dels mars més contaminats del món. L´oceanògrafa Anna Sànchez de Banyoles en pot donar fe després de veure en primera persona l´estat dels fons marins. Ha participat en més de trenta campanyes oceanogràfiques a la Mediterrània i als oceans Atlàntic, Àrtic, Antàrtic i Pacífic. Membre del Grup de Recerca de Ciències Marines a la Universitat de Barcelona, creu que el futur és pessimista i que no hi ha solucions factibles. Malgrat tot, a la comarca hi ha associacions com Platges Netes que treballen tot l'any per netejar les platges o entitats com Fabricants de Futur que es proposen tallers per educar als nens a reduir el consum de plàstics. En aquesta entrevista, Anna Sànchez ens fa una visió general de la situació.

Què fa el seu grup de recerca?
Investiguem en el camp de les geociències marines. Som geòlegs marins, ambientòlegs i oceanògrafs que investiguem el relleu submarí, el tipus de substrat i el transport d´aigua, sediments i contaminants al medi marí. Investigant les comunitats de coralls dels canyons submarins catalans, ens vam trobar amb quantitats ingents d´escombraries, en agafar sediments amb una draga, trobàvem petites fibres tèxtils de plàstic, en mostrejar l´aigua superficial, trobàvem fragments mil·limètrics de plàstics, els microplàstics. Ens hem trobat de tot.

És una de les grans preocupacions dels investigadors del mar?
Sí, sobretot perquè el plàstic no es degrada, i tot el que arriba a l´oceà allà es queda. L´oceà és l´abocador final. Des dels anys 50, la taxa de producció de plàstic ha augmentat exponencialment, així com la dels abocaments.

Com arriba aquest plàstic al mar?
Pot arribar per diverses vies, tant d´aportacions pels rius (microplàstics i fibres) o pel vent (aquella brossa més gran com ampolles o bosses) com per abocament directe des de vaixells (xarxes de pesca). Per posar un exemple, només cal dir que una sola rentadora pot arribar a alliberar 700.000 fibres de plàstic al medi aquàtic. En ser fibres molt petites, les depuradores no les remouen i acaben al mar.

Les quantitats són molt grans.
Molt, és desolador. Fa un any vam baixar davant de Cartagena amb un vehicle tripulat des del vaixell i a 1.000 metres de profunditat és un abocador. El plàstic més gran pot ser ingerit per un gran cetaci i matar-lo per efecte dels plàstics a l´estómac, però el que és molt important és el petit, perquè ja s´ha vist que els organismes que viuen en zones molt profundes l´incorporen, se´l mengen i entra a la xarxa tròfica. Així potser el peix que et posis al plat estigui ple d´aquestes fibres i això és impacte directe sobre les persones. Però l´afinitat que té aquest plàstic per altres tipus de contaminació, com contaminants orgànics persistents o metalls, és bastant important i ja no només és pel plàstic, si no pel que aquest porta adherit.

Què amaga el Mediterrani?
Es van fent estudis constantment. El que se sap és que està molt contaminat i a tots els nivells.

Vostè creu que és apte per al bany?
El plàstic en si, entenc que és innocu, no té efectes directes si no te l´empasses. No et banyaràs en una platja amb aigües contaminades amb mercuri, per posar un exemple, però les ampolles o els taps surant, mal, no te´n fan, ets conscient del que és i perquè està allà. No és un perill per a la salut pública, encara que sigui un impacte visual molt gran i amb afectacions, per exemple, per al turisme. Per a qui sí que ho és, un perill, és per a la fauna marina: els ocells que es pensen que el plàstic és menjar. S´ha demostrat que el fitoplàncton que s´adhereix al plàstic emet una substància que atrau els ocells, la mateixa que utilitzen per cercar menjar. Els cetacis i grans organismes, com dofins i tonyines, també l´acaben ingerint i se´n troben quantitats esfereïdores als seus estómacs.

Què pot fer la gent per millorar?
Ser conscient que el plàstic és un compost perillós, que s´està gestionant de manera incorrecta i que se n´ha de fer un ús responsable.

I el plàstic biodegradable?
El plàstic és biodegradable segons determinades condicions de temperatura i radiació solar. És a
dir, que es degradarà si roman flotant a la superfície de l´oceà, però si arriba als grans fons marins, on no hi ha llum que el pugui degradar, restarà inert. Se sap també que, com a consumidors, actuem diferent si sabem que es biodegrada, i el llancem on sigui. Es produeix, doncs, l´efecte contrari, magnificant el problema.

Com veu el futur, vostè?
Pessimista. Ara no ens podem plantejar netejar aquest abocador descomunal, i l´entrada de plàstic continua creixent de manera exponencial. Podríem plantejar-nos reduir al màxim o fins i tot parar en sec la producció i el consum de plàstic, o reciclar-ne el 100%, i així seguiríem tenint el problema, que és el plàstic que ja existeix i que no es degrada. Alguns estudis diuen que en 50 anys tindrem més plàstic que peix, al mar. Ens haurem d´acostumar a viure amb això, a no ser que hi hagi un canvi de consciència i d´hàbits real que permeti reduir l´entrada de plàstic al mar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema