Polèmica a la Costa Brava per la concessió de les banderes blaves, un dels distintius de qualitat de les platges, clubs nàutics i ports esportius. Roses i l'Escala, a l'Alt Empordà, ja han sortit de l'associació internacional que les lliura, i segons ha avançat Catalunya Ràdio, també ho farà l'Ajuntament de Begur (Baix Empordà). Dues de les seves platges, Sa Riera i Aiguablava, han perdut aquest any la bandera. En declaracions al 'Catalunya al Dia', el seu alcalde, Joan Manuel Loureiro, assegura que la distinció "no deixa de ser una marca publicitària", perquè les auditories a les platges són "inexistents". Una opinió que també comparteixen els ajuntaments de Roses i l'Escala. Des de l'associació que lliura les banderes blaves defensen que els requisits per obtenir-les són clars i transparents. "Com que la distinció no es ven, tampoc es compra; qui vulgui que hi participi, i qui no vulgui, que no ho faci", subratlla el seu president, José Ramón Sánchez Moro.

Les banderes blaves són una distinció internacional que s'atorga a platges, clubs nàutics i ports esportius. A l'estat espanyol qui les lliura són l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i la Fundació d'Educació Ambiental. Entre d'altres, examinen les condicions higièniques, de seguretat, d'accés o l'oferta complementària i de lleure dels diferents llocs.

Aquest 2017, la bandera blava oneja a 28 platges de la demarcació, repartides en dotze municipis. Són dues menys que l'any passat, perquè del llistat han caigut les de Sa Riera i Aiguablava. Totes, a Begur. Però al llarg del litoral, tampoc n'hi ha a l'Escala ni a Roses, ni a d'altres poblacions com Cadaqués, Pals o l'Estartit.

Precisament, alcaldes de la Costa Brava s'han rebel·lat contra els criteris de concessió de les banderes blaves. El de Begur ha assegurat al 'Catalunya al Dia' que aquesta distinció "no deixa de ser una marca publicitària, i en cap cas una Q de qualitat". Joan Manuel Loureiro critica que les auditories a les platges "són pràcticament inexistents".

A més, l'alcalde de Begur també diu que l'associació aplica criteris "poc rigorosos" per concedir o no la bandera. "A Aiguablava, aquest any no la tenim perquè hi ha una rampa d'accés a la platja que no compleix; però l'any passat, quan ens la van donar, també hi era", afirma. I hi afegeix: "Això vol dir que els criteris, d'un any per l'altre, van canviant i això és molt poc fiable".

"Sistema obsolet"

Loureiro ha avançat que el municipi ja no tornarà a optar a tenir banderes blaves. Una decisió que també han pres Roses i l'Escala, que tampoc s'hi presenten. L'alcalde accidental de Roses, Carles Páramo, admet directament que les distincions "no són garantia de res". "És un sistema obsolet, que en un principi va anar molt bé i va suposar un esperonament, però avui dia nosaltres portem a terme auditories de les nostres platges dia a dia", afirma.

Per la seva banda, l'alcalde de l'Escala ha explicat a Catalunya Ràdio que veu més fiables i rigorosos altres criteris de qualitat que no pas els de les banderes blaves. "Per la tipologia de platges que tenim, hi ha certificacions europees que ens donen més garantia a l'hora de mirar la qualitat de la sorra, de l'aigua, el socorrisme o la gestió dels residus, entre d'altres", assegura.

"Qui no la vulgui, per ell farà"

La crítica dels alcaldes ja ha tingut rèplica de l'ADEAC, la branca espanyola de la fundació internacional que atorga les banderes blaves. El seu president, José Ramón Sánchez Moro, diu que els criteris i requisits per obtenir-les són clars i transparents.

A més, nega que les banderes blaves es comprin amb aportacions a l'associació, i diu que optar-hi és del tot voluntari. "Nosaltres no anem pels pobles demanant que ens les comprin, perquè com que no es venen, tampoc es compren", ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio. "Per tant, aquells qui la vulguin que hi participin, i aquells que no, per ells farà", ha afegit.

Moro ha recordat que tenen 800 candidatures repartides arreu de l'estat, que es divideixen entre un centenar de ports esportius i platges de 250 municipis. "És lògic que hi hagi sis o dotze alcaldes que fins ara estaven molt contents perquè tenien bandera blava, i que en el moment en què no se'ls hi renovi se sentin incòmodes", ha afirmat el president de l'ADEAC.

José Ramón Sánchez Moro assegura que hi ha platges que cauen del llistat perquè ara, cada cop és més difícil obtenir la distinció. I entén que això desanimi alguns municipis. "En un principi era un privilegi tenir-la i ara és una desgràcia perdre-la", ha assegurat. "Nosaltres ens podem equivocar, i agraïm que ens ho diguin, però l'argument que no és vàlid és dir que fa cinc anys tenia la bandera blava i ara he deixat de tenir-la", afirma.

Des de l'associació asseguren que casos com el de Begur, en què aquest any no s'ha renovat la bandera, poden dependre de la manca d'informació que se'ls ha fet arribar en qüestions com els accessos o els punts de socors.