Anton Aubanell, expert en didàctica de les matemàtiques, ha demostrat, amb una conferència a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, que més enllà de números i de fórmules, d'abstraccions i de formalismes, aquesta matèria forma part de la vida, i que, fins i tot, les bombolles de sabó ens poden ajudar a entendre la geometria.

La sala d'actes de la Biblioteca Fages de Climent es va quedar petita. Va venir públic de tot arreu, encuriosit per veure els experiments matemàtics amb bombolles de sabó que portava preparats Anton Aubanell, en el marc de la Mostra de Treballs Matemàtics del grup Jugamat.

Què és allò que més li agrada de les matemàtiques?

A mi m'agrada la didàctica, l'educació matemàtica, l'ensenyament de les matemàtiques. Durant gairebé 30 anys he estat professor d'institut i, simultàniament, de didàctica a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, tenint el privilegi de formar mestres.

De quina forma transmet matemàtiques?

Amb activitats d'experimentació amb matemàtiques a través de materials. Perquè cal veure que les matemàtiques no són únicament números i fórmules. La imatge que l'escola ha projectat de les matemàtiques als nostres conciutadans és de grans pissarres o quadernets d'exercicis, sovint molt repetitius, que tenen el seu valor, no ho critico, jo m'hi divertia. Però s'ha de reconèixer que en la pissarra i el quadernet, que són ecosistemes bidimensionals, s'hi ha d'afegir un tercer eix, que és l'eix de la vida.

Es pot dir que les matemàtiques es troben a tot arreu?

Així és. Si t'hi fixes, hi ha matemàtiques a la circulació de la sang i també en el paisatge de l'Empordà, hi ha matemàtiques que han fet possible fer arribar l'home a la Lluna i, fins i tot, hi ha matemàtiques en les bombolles de sabó. Que les matemàtiques es troben a tot arreu, s'ha de fer arribar a les escoles. Per això, el meu interès didàctic s'ha concretat molt en el tema d'experimentar les matemàtiques.

Quina relació tenen les bombolles de sabó amb les matemàtiques?

L'aventura de la conferència a la biblioteca de Figueres és molt maca. Les bombolles semblen un joc de nens, però el cert és que tenen molta ciència. Les bombolles tenen propietats matemàtiques. Imagina que les molècules de lí- quid són molt tímides i es volen ajuntar. El sabó fa perdre timidesa als líquids i fa que es deixin separar. A partir d'aquí, es pot observar que les molècules es deixen separar, però fins a un límit. La bombolla fa estructures gastant el mínim de superfícies possible, seguint molt bé les matemàtiques. Les bombolles sempre compleixen les mateixes regles, i experimentar amb elles ens permet descobrir-les.

El professorat disposa de materials i recursos per a l'experimentació de les matemàtiques?

Els canvis en el món de l'educació sempre són molt lents. Per motius de seguretat o de respecte a la pròpia experiència de cadascú, tothom té tendència a reproduir, un cop és docent, els mateixos esquemes amb què va ser ensenyat. Però la realitat és que avui dia ensenyem matemàtiques a la població en general, a moltíssimes persones que no seran ni matemàtics ni físics, ni enginyers, que seran ciutadans que faran altres activitats. És molt important que totes aquestes persones puguin tenir aproximacions a les matemàtiques, que no han de passar necessàriament pel formalisme, per l'abstracció o per les mecàniques de les expressions aritmètiques o algebraiques. Hem de quedar-nos amb la mirada matemàtica dels nostres alumnes.

Com es pot fer?

Crec que s'ha fet un esforç els últims deu anys, que ve de lluny, anterior als anys 60, 70 i 80 del segle passat. En aquestes tres dècades, es va apostar molt per una matemàtica molt abstracta i formal, que, probablement, als matemàtics ens satisfà molt, però que no crec que satisfaci tant a la població en general. D'un temps ençà, però, s'està intentant recuperar aquella experiència de quasi laboratori de matemàtiques que ens pot ajudar a transmetre idees matemàtiques a través de tots els sentits. Això fa que sí que hi hagi materials a les aules.

Quins materials destacaria?

No fa gaire es va fer una exposició aquí, a Figueres, del Museu de les Matemàtiques, al Museu de l'Empordà. El títol era, precisament, Experiències matemàtiques.Aquella exposició és un cant a l'aproximació a les matemàtiques a través de la visió, del tacte, de la manipulació de materials...

Podrien les escoles disposar d'un currículum de matemàtiques més experimentals?

Penso que sí. Actualment, ja es disposa d'estudis bastant sòlids sobre el recobriment de tot un currículum a través d'activitats més experimentals. Però tenim camí per fer. I aquest camí implica aconseguir que els mestres i el professorat es decideixin a fer-ho. Hi ha molts mestres que ho fan, però encara hi ha marge de millora.