Figueres

Condemnen l'Ajuntament de Figueres a pagar 25.000 euros per un agent de la Guàrdia Urbana

Una agent que va patir ansietat arran de la mala maror amb els seus superiors va portar el consistori al jutjat

02.06.2017 | 15:59

Un jutjat ha condemnat l'Ajuntament de Figueres a pagar 25.000 euros per no haver frenat conflictes laborals greus dins la Guàrdia Urbana. Qui va interposar la demanda era una agent del cos a qui li van diagnosticar un trastorn d'ansietat arran de la mala maror que hi havia amb els seus superiors. La sentència conclou que hi ha un nexe clar entre l'origen de la patologia i el tracte que rebia l'agent quan anava a treballar a comissaria. De fet, l'any 2014 va haver-se d'agafar la baixa arran d'un "enfrontament" amb l'inspector cap de la Guàrdia Urbana. Mesos més tard, la mateixa Inspecció de Treball ja va emetre un informe on es deia que hi havia un conflicte enquistat al cos, marcat per "episodis de violència psíquica i comportaments verbals ofensius i intimidatoris". La sentència resol que l'Ajuntament, tot i conèixer aquests episodis, "va incomplir el seu deure d'atorgar a l'agent una protecció eficaç davant la situació d'estrès ocasionada per la conflictivitat laboral".

La sentència, emesa pel Jutjat Social Número 1 de Figueres, resol que l'Ajuntament "coneixia perfectament les tenses i bel·ligerants relacions personals que, des de feia anys, minaven la convivència laboral dins la Guàrdia Urbana". Tot i això, però, no va "adoptar mesures concretes per evitar que els membres de la plantilla" se'n veiessin afectats.

"La situació es va corregir tard, quan la demandant ja havia causat baixa mèdica", subratlla l'escrit. A l'agent de la Guàrdia Urbana li van diagnosticar un trastorn d'ansietat i va agafar la baixa el 17 de setembre del 2014. Va ser pocs dies després, com recull la sentència, d'haver patit un "enfrontament" amb l'inspector en cap del cos.

La dona vestia uniforme, i el seu superior li va ordenar que es tragués les arracades i uns braçalets. Ella s'hi va negar i arran d'això la policia i l'inspector van tenir una topada. Tot i que el reglament de la Guàrdia Urbana recull que l'ordre que va donar l'inspector era "legítima", l'enfrontament va ser la gota que va fer vessar el got, perquè ja hi havia mala maror d'abans, i l'agent va patir una crisi d'ansietat.

La demandant, defensada per l'advocat Jordi Colomer, era representant del sindicat CSI-F i no tenia antecedents de cap patologia psíquica. Arran de l'enfrontament amb l'inspector, va haver-se d'agafar la baixa. El cas va anar a parar sobre la taula de la Inspecció de Treball, que va analitzar la situació laboral al cos i va detectar un greu incompliment en matèria de prevenció de riscos laborals.

L'informe de la Inspecció, emès el juliol del 2015, recollia que hi havia un conflicte enquistat al cos, marcat per "episodis de violència psíquica i comportaments verbals ofensius i intimidatoris". A això, s'hi ha de sumar un estudi fet per una empresa privada de prevenció de riscos laborals. Aquest document, fins i tot, anava més enllà i concretava l'existència freqüent "de conflictes interpersonals amb violència psicològica" i elevats "nivells de crispació" dins la Guàrdia Urbana.

Cas omís a les recomanacions

Tant l'empresa privada com la Inspecció de Treball van requerir a l'Ajuntament que adoptés un seguit de mesures encaminades a frenar aquesta situació. Entre d'altres, establir un codi de bona conducta a la Guàrdia Urbana i implantar un protocol contra l'assetjament psicològic i sexual.

La sentència conclou, però, que el consistori va fer cas omís a aquestes recomanacions. "L'avaluació dels riscos psicosocials es va fer tard i les mesures preventives no es van implantar amb la urgència que exigia la situació", recull l'escrit. De fet, s'haurien d'haver adoptat en un termini màxim de sis mesos, però no es van tirar endavant fins a principis de l'any passat.

L'agent de la Guàrdia Urbana va rebre l'alta mèdica el març de l'any passat, i aquell mateix octubre va interposar una demanda contra l'Ajuntament reclamant una indemnització pels danys morals que havia sofert. Actualment, ja no treballa a la Guàrdia Urbana sinó que és funcionària d'un altre servei municipal.

La sentència del jutjat figuerenc no entra a valorar si la policia va patir o no assetjament laboral. Se centra en l'actuació de l'Ajuntament en matèria de prevenció de riscos laborals i conclou que el consistori va cometre "un incompliment greu" perquè no va posar fi a la situació que es vivia dins la Guàrdia.

Per això, la sentència condemna el consistori a pagar 25.000 euros a la demandant. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del TSJC en un termini de cinc dies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema