Uns avantatges d'allò més significatius. La signatura del rei Jaume I seria tan sols el primer d'un seguit d'esdeveniments posteriors que portarien Figueres a convertir-se en la capital de la comarca de l'Alt Empordà. L'aprovació de la Carta Pobla va suposar la incorporació d'avantatges jurídics, econòmics i socials que van permetre que els habitants sortissin de l'època feudal per anar cap a una vida més moderna.

Els privilegis i la condició del nucli van presenciar un gran canvi quan el dia 21 de juny del 1276 el monarca esmentat va signar la Carta Pobla, el primer d'un seguit d'esdeveniments posteriors que portarien Figueres a convertir-se en la capital de la comarca de l'Alt Empordà. Tal com explicava l'historiador i cronista de Figueres Josep Maria Bernils (1929-2011), en un article publicat al Diari de Girona, la signatura va obrir la porta a tot un seguit d'avantatges en l'àmbit jurídic, econòmic i social que van propulsar la realitat de la vintena d'habitants que vivien a la zona en aquell moment.

Unes noves regles

Els avantatges especificats a la Carta Pobla no només es van crear pensant exclusivament en la població de llavors, sinó també en tots aquells futurs habitants que poguessin venir. Bernils afegeix que el document explicava la reformulació dels mals usos que s'havien dut a terme fins aquell moment en segons quins aspectes, per exemple els testaments, drets d'ús de l'aigua, el forn de pa i la carnisseria, la protecció dels camps i altres tipus de llibertats més personals.

En aquella època el nucli de Figueres estava comprès en el que avui es coneix com a centre històric. El carrer de Besalú, una part del carrer Jonquera i les pujades del Garrigal i del Castell. Precisament un dels privilegis més importants va ser la progressiva ampliació d'aquest nucli. En poc temps els límits ja arribaven a la riera de la Rambla i als carrers Ample i Muralla.

Encara més canvis

La primera onada va venir el 1267, però just vint-i-set anys després en vindria encara una segona, on hi hauria una disposició sobre l'ampliació de la parròquia a la població altempordanesa. També es va aprofitar aquell moment per engrandir la seva jurisdicció als termes d'Avinyonet, Vilanant, Taravaus, Vilaritg, Cistella, Santa Llogaia, Lladó, Vilafant, Vilars, Oliveda, Biure, Tapis Massenet i Darnius. Així ho concreta l'historiador Josep Maria Bernils.

Paral·lelament durant el mateix període de temps, es va ratificar la fira pel primer diumenge de setembre, es va instaurar que el batlle fos el complidor de les disposicions de justícia i que es poguessin comprar habitatges en cas d'absència, entre altres privilegis.

Fins a l'actualitat

Durant els segles posteriors la ciutat va anar prenent forma, igual que les seves lleis i normes. També els privilegis, convertits en l'actualitat en facilitats per als ciutadans, dins del marc de la Figueres que tots coneixem en l'actualitat. Probablement l'atorgament de la Carta Pobla es pot considerar el fet més important en tota la història de la ciutat. Per aquest motiu, la celebració del pròxim 21 d'agost, 750 anys després d'aquest fet històric, esdevé un aniversari fundacional en tota regla per a la majoria de figuerencs i figuerenques que actualment resideixen a la localitat. Aconseguir el títol de vila, tan cotitzat en aquell moment, va suposar un pas envers la llibertat i, a la vegada, un apropament cap al progrés i la modernitat, dins d'una realitat que llavors encara estava submergida de ple en el feudalisme.