Una barca d'arrossegament del Port de la Selva va pescar fa uns dies una espècie de peix que es creia gairebé extingida. És el Molva molva, conegut com a «llengua de bacallà». El biòleg marí de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG Josep Lloret el va identificar barrejat amb altres captures d'una barca d'arrossegament. La pesca de l'exemplar, que havia estat objecte fins i tot d'una recerca científica a la zona, confirma que l'espècie no està extingida.

El peix habita en aigües relativament fredes i fondes. L'exemplar pescat va ser capturat a les aigües del golf de Lleó, prop de Seta, a França, per part d'una de les embarcacions d'arrossegament. Pescava a uns quatre-cents metres de fondària. Es trobava en una de les caixes descarregades per la barca per tal de vendre'l a la Confraria de Pescadors.

Josep Lloret, que passejava pel municipi, amb l'ajuda dels pescadors el va identificar. Tot i que en una recerca recent per part de biòlegs no se'n va veure cap i que cada vegada és més difícil trobar-lo, Lloret ha explicat que els pescadors més veterans del cap de Creus expliquen que en els darrers anys s'ha anat agafant de manera molt esporàdica algun exemplar.

És un dels peixos «més vulnerables a la pesca i al canvi climàtic, al qual els biòlegs creuen que no només l'afecta negativament la pesca sinó també l'increment de la temperatura de l'aigua del mar. Mentre que els peixos d'aigües més càlides com el trencahams, l'alatxa o la barracuda, estan augmentant i expandint la seva distribució cap a aigües on abans no podien viure, explica el biòleg marí, les poblacions de peixos que prefereixen les aigües més fredes, com la llengua de bacallà, estan disminuint i la seva distribució s'està encongint. El peix, que defuig les zones caloroses, queda més limitat a les zones del mar més fredes, on pot trobar refugi.

Lloret constata que «sovint oblidem les espècies d'aigües fredes que es veuen perjudicades per l'increment de la temperatura del mar, a més de la pesca». Considera que la viabilitat futura de l'espècie està «compromesa perquè no poden migrar cap al sud de la Mediterrània, on les aigües són massa càlides per a ells, ni tampoc cap al nord per buscar refugis més freds perquè la mateixa Mediterrània limita els desplaçaments cap al nord».

Un membre del grup de recerca de la UdG, Alba Serrat, està desenvolupant una tesi doctoral que estudia la biologia d'algunes espècies d'aigües fredes «que ajudarà a entendre millor la seva resposta al canvi climàtic i a la pesca».