Costa Brava Nord

El cens ornitològic del cap de Creus detecta la baixa d'algunes espècies

El control hivernal ha notat un descens d'aus com els gavians argentats o el corb marí gros, de manera similar a la resta de Catalunya, probablement per causes climàtiques

06.04.2017 | 13:12
El cens ornitològic del cap de Creus detecta la baixa d'algunes espècies

El Cap de Creus és un dels punts del país amb major presència de baldrigues, una espècie marina d´ocell que troba en aquesta zona un bon lloc d´alimentació durant les èpoques de l´any en què es troben a les costes catalanes. No obstant això, enguany s´hi han detectat comparativament pocs exemplars, tant de baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), amb un total de 137 individus comptabilitzats, com de baldriga balear (Puffinus mauretanicus), amb 38 exemplars. A diferència d´altres anys, sembla que el 2016 les baldrigues s´han quedat més al sud. La comparació entre zones i interanual és un dels elements d´interès del cens d´ocells hivernants al Parc Natural del Cap de Creus,  realitzat a principis d´any.
 
Aquest hivern al Cap de Creus, segons ha informat el departament de Territori i Sostenibilitat, s´hi han vist altres ocells marins com el mascarell (Morus bassanus), amb 31 exemplars, el gavot (Alca torda), amb 26 exemplars, o la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), amb un exemplar, tots ells hivernant als sectors més orientals de la Punta de Cap de Creus i les rodalies de Cadaqués. Destaca la presència d´un exemplar de paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), espècie molt escassa a l´Empordà durant l´hivern.
 
Totes aquestes espècies, mascarells, paràsits, gavinetes de tres dits, baldrigues i gavots, troben al Cap de Creus alguns dels millors indrets de Catalunya per ser detectats a l´hivern. El motiu és l´important relleu submarí just davant del cap, que assoleix més de 1.000 metres de fondària a poca distància de la costa. Aquestes zones fondes produeixen afloraments de nutrients, que en altres indrets es troben a més distància del litoral, i atreuen cetacis i ocells marins pelàgics.
 
Tendència a la baixa
 

La importància del cens com a instrument de monitorització queda palesa en analitzar la xifra de gavians argentats (Larus michahellis) que, amb 834 exemplars, és la més baixa des que es fan els censos amb la mateixa metodologia al parc de Cap de Creus. Des del 2010, les xifres de cada hivern oscil·laven entre els 1.186 i els 1.843 exemplars, arribant a superar, en anys anteriors, els 2.300 individus. Enguany ha estat el primer cop que no s´ha superat el miler d´individus, consolidant la tendència a la baixa d´aquesta espècie al Cap de Creus durant l´hivern.
 
Els gavians argentats són una espècie oportunista, que s´alimenta sobretot de deixalles que troba a abocadors i que fa migracions de curta durada. La davallada observada el 2016 pot respondre a la combinació de canvis en la política de gestió de residus amb circumstàncies climàtiques de zones properes a Catalunya. El mes de gener va ser anormalment fred a Catalunya, el que no hauria atret ocells migradors de curta distància, com els procedents de França, que haurien restat a les seves àrees d´origen. Aquest tipus de conclusions s´obtenen combinant els resultats del cens del Cap de Creus amb el de les Illes Medes i els ports de Barcelona i Tarragona, fet que permet adquirir una visió més àmplia de la situació de les diverses espècies.
 
Altres espècies de gavines també han estat presents al parc natural, com 75 gavines vulgars (Larus ridibundus), 25 gavines capnegres (Larus melanocephalus) i un gavià fosc (Larus fuscus), a més de la ja esmentada gavineta de tres dits i de 56 xatracs bec-llarg (Sterna sandvicensis), la xifra més elevada dels darrers anys d´aquesta espècie.
També han continuat presents els corbs marins, amb un total de 49 exemplars de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), xifres que semblen indicar una constant i progressiva disminució com a hivernant, des dels 110 comptabilitzats el 2010. La disminució de la seva presència es dona a tota Catalunya des que s´apliquen mesures de gestió a les seves zones de cria al Bàltic. Altres espècies observades al litoral en menor nombre són el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) i la calàbria agulla (Gavia arctica), tots ells a la zona de Port de la Selva i Llançà.
 
El cens també ha permès localitzar exemplars d´espècies com l´ànec collverd (Anas platyrrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea), la polla d´aigua (Gallinula chloropus), el rossinyol bord (Cettia cetti), el blauet (Alcedo atthis) o la xivitona (Actitis hypoleucos). Totes són d´aigua dolça i els individus semblen aprofitar, en petits grups, les basses que s´han format aquest hivern al parc i les desembocadures de La Valleta i de la riera de Port de la Selva. A banda, destaca l´observació de tres remena-rocs (Arenaria interpres), espècie escassa a l´Empordà, a la badia de Cadaqués, i un exemplar de becadell (Gallinago gallinago), un limícola propi de zones humides i no censat anteriorment en període d´hivernada al parc.

Finalment, aprofitant el cens d´ocells marins, s´ha inspeccionat el litoral del parc, on s´han detectat un mínim de 3 parelles nidificants de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis sp. desmaresti), ja covant als nius de Cap Norfeu. Es tracta d´un ocell propi del mar mediterrani que en tot Catalunya cria només en litorals rocallosos de l´Empordà i la Selva. També s´han observat exemplars adults de rapinyaires, com el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l´àguila cuabarrada (Aquila fasciata) als seus territoris de nidificació habituals

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema