La Confraria de Pescadors de Palamós ha implantat un "pla de xoc" per reduir la pesca de gamba de mida petita. Les disset barques d'arrossegament que feinegen als caladors de Sant Sebastià i el Rostoll, al canó de la Fonera, han instal·lat al final de les xarxes malles més amples, de 50 mil·límetres. L'objectiu és que en aquest "sac" on es recullen les captures, les gambetes es puguin escolar pels forats i evitar pescar-les. Segons ha detallat el patró major de la confraria, Toni Albalat, des que han tornat a sortir a la mar un cop acabada la veda, la gambeta representa el 60% de les captures. "L'objectiu és deixar de pescar-les perquè la gamba petita és el nostre futur", ha afirmat. La mesura s'ha començat a aplicar aquest dilluns i cada dijous n'avaluaran l'eficàcia per decidir si s'acaba convertint en definitiva.
Contrarestar la gran presència de gamba juvenil que hi ha en alguns caladors de Palamós. Aquest és l'objectiu de la "mesura de xoc" que ha començat a aplicar, des d'aquest dilluns, la flota de disset embarcacions que pesquen Gamba de Palamós. En concret, han canviat l'anomenat 'cop de malla' (l'espècie de sac al final de la xarxa on es recullen les captures) perquè els forats de les xarxes siguin més grans i no atrapin les gambes de mida més petita.
Al llarg del 2016 ja van fer un estudi previ amb una embarcació que duia aquestes xarxes de malla més ampla i van comprovar que pescava un 50% menys de gamba immadura. "Pesca la meitat de gambes petites i els exemplars queden en vida, per això hem decidit implantar-ho a tota la flota", ha apuntat Albalat. El patró major recorda que aquestes gambes de mida petita tenen menys valor al mercat i, a més, capturar-les posa en risc l'espècie. "Al cap i a la fi, és el nostre futur i si les pesquem ara, el dia de demà no tindrem què pescar", ha afirmat.
Segons la normativa vigent, el cop de malla de forma quadrada ha de mesurar 40 mil·límetres però a Palamós han optat per una mida de 50. "Són 10 mil·límetres més perquè es puguin escapar les gambes juvenils", ha explicat. El nou aparellatge ha començat a funcionar aquest dilluns a les embarcacions incloses al Pla de gestió de la gamba que pesquen als caladors de Sant Sebastià i al Rostoll, al canó de la Fonera.
A partir d'ara, cada dijous es reuniran per avaluar el funcionament de la mesura i decidir si s'acaba convertint en permanent. Cada embarcació ha hagut de costejar la nova xarxa, amb uns imports que oscil·len entre els 800 i el 1.100 euros depenent de la mida.
Aposta pel futur
El canvi de xarxes és només un pas més que fa la Confraria de Palamós per garantir el futur de l'espècie. "Busquem la sostenibilitat i perdurabilitat del sector pesquer, i som conscient que qui ha d'emprendre les mesures som nosaltres perquè hem queda una mica decebuts i desencisats ambles administracions", ha lamentat Albalat.
El patró major ressalta que les embarcacions de la flota també han substituït les portes per evitar l'efecte "llaurat" del fons marí. "Hem implementat portes que no tenen contacte amb el fons, i això són coses costoses econòmicament", ha assenyalat.
A més, també recorda que la flota d'arrossegament de Palamós fa dos mesos de veda, en comptes dels 30 dies que es fan en altres ports. "Totes les mesures de protecció que podem emprendre són poques, són iniciatives que surten del sector perquè estem conscienciats que ens hi va el futur", ha afirmat.
Un cop acabada la veda el 8 de març, la flota d'arrossegament ha tornat a sortir a la mar. Segons el patró major, durant aquestes setmanes les embarcacions han pescat un 60% de gamba immadura, una xifra que esperen reduir significativament amb les noves xarxes.
La confraria de Palamós va tancar la campanya del 2016 ingressant 8,7 MEUR per la subhasta de peix i marisc, un 4,4% més que l'any anterior. La Gamba de Palamós és el producte estrella i representa un 40% de la facturació. La marca Gamba Palamós té reconegudes tres mides i, durant l'any passat, van extreure 41.922 quilos en total. La que va comportar més ingressos en la subhasta va ser la gamba mitjana, amb 970.000 euros (27.030 quilos pescats en total); seguida de l'extra, amb 590.000 euros (7.012 quilos) i finalment la gran, amb 475.000 euros (7.880 quilos). Aquestes xifres no inclouen la gambeta, amb una mida més petita i també amb un preu més assequible.
