Núria Sánchez Mira: «Les dones tenim un major risc de pobresa en la vellesa»

La seva tesi «La división social y sexual del trabajo en transformación» tracta, des d'una perspectiva sociològica, les importants transformacions en la divisió social i sexual del treball dins l'actual context de crisi. El premi li ha concedit la Fundació Cipriano García-CC OO de Catalunya.

Núria Sánchez Mira treballa en projectes de recerca que abasten estudis del treball i de l'ocupació amb perspectiva de gènere, amb especial atenció en aquelles aproximacions comparatives i que utilitzen els mètodes mixtos. Ella diu que, tot i que la societat ha avançat en termes d'igualtat, encara queda molta feina per fer.

El premi és una recompensa a un treball intens, dens i llarg?

Han sigut cinc anys de feina que implica molta constància i que, a vegades, es fa una mica feixuga. Però, quan veus el resultat final, quan veus la tesi en el seu conjunt, t'adones que el premi és allò que acaba de confirmar que tota la feina ha valgut la pena.

D'on li ve la inquietud per plasmar les desigualtats de gènere en l'àmbit del treball?

Doncs la veritat és que no és una cosa que hagi tingut clara des del principi. Penso que un dels aspectes claus pels quals vaig acabar fent una tesi sobre aquestes qüestions és haver-me vinculat al grup de recerca on la vaig fer, el Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Què hi va fer al grup de recerca?

Vaig fer les pràctiques de final de llicenciatura, perquè sí que tenia clar que volia dedicar-me a la recerca. I pensava que l'estudi del treball era clau per entendre la societat en què vivim. Però, tant el tema que vaig triar com la forma d'aproximar-m'hi, no s'expliquen sense tenir en compte el ­guiatge dels meus directors de tesi, i el bagatge acumulat per investigadores i investigadors del grup de recerca durant molts anys. Sobretot, em van fer adonar que mirar-se el treball sense una perspectiva de gènere és com mirar-se'l només d'un sol costat, és molt limitant, sobretot per a qui vol parlar, més enllà de l'ocupació, del benestar quotidià.

Podria fer cinc cèntims de quina és la situació actual?

Una professora i investigadora molt reconeguda en aquest àmbit, Teresa Torns, amb qui he tingut l'oportunitat de treballar, diu que les desigualtats de gènere no desapareixen, sinó que es transformen, com l'energia. Penso que aquest és un retrat bastant fidedigne de la situació actual. A Catalunya, i a l'Estat espanyol en general, la desigualtat de gènere tenia la seva expressió més visible en el fet que les dones participaven del mercat de treball en menor mesura que els homes, i moltes deixaven la feina amb l'arribada dels fills. És veritat que això ha canviat bastant en els últims anys, però les desigualtats ara s'observen d'una altra forma.

De quina forma?

Hi ha molts i diversos tipus de discriminació dins del mercat de treball. Les dones estem ocupades majoritàriament en els sectors menys prestigiats i menys valorats econòmicament, també. Tot el que són les tasques de curar les persones, paradoxalment, haurien de ser molt importants en una societat, i, en canvi, són de les menys valorades. El fet que continuem assumint majoritàriament les tasques domèstiques i de cura és un factor clau de desigualtat. Això suposa que tinguem trajectòries laborals més discontínues, menors possibilitats de formació i de promoció, i el final de la nostra vida laboral s'acaba traduint en unes pitjors pensions. Això explica també que siguem les dones les que tenim un major risc de pobresa en la vellesa.

Sortirem d'aquest estancament en què ens trobem?

Penso que hi ha molta gent que treballa, dia a dia, des de l'àmbit sindical, des de l'àmbit feminista i des de l'àmbit de la política pública, per tal d'avançar en aquest sentit. Però no ens podem quedar amb la idea de creure que han desaparegut les desigualtats pel fet que les dones cada cop més es troben més presents en el mercat de treball. Un exemple evident d'això és que les dones cobren de mitjana un 25% ­menys que els homes. Les polítiques d'igualtat continuen sent necessàries, però malauradament la crisi ha provocat que quedin relegades a un segon pla.

El seu treball sortirà publicat en un llibre. És una forma de donar una mica de llum a tot aquest tema?

Crec que el millor premi és poder fer una publicació, perquè ja sabem que la recerca, i sobretot la recerca en temes socials, ha quedat molt tocada i cada vegada disposa de menys recursos. Quin millor premi que permetre'm publicar la tesi? Serà en un format menys dens i més divulgatiu, per tal que les conclusions del treball puguin arribar a més persones. Em fa sentir molt satisfeta si el meu treball pot ajudar a posar un granet de sorra per entendre millor quina és la realitat i què podem fer per canviar-la.

Com creu que s'hauria de commemorar el 8 de març?

Sovint, quan es parla del 8 de març, es parla del dia de la dona sense més, sense cap contingut, i penso que no cal oblidar que el 8 de març té el seu origen en la commemoració de diverses lluites de dones treballadores. Té un origen de reivindicació col·lectiva, de dones que es van organitzar per reclamar els seus drets socials, polítics i laborals, i penso que és en aquest sentit que actualment aquesta commemoració té més sentit que mai.

Què la va portar a estudiar Sociologia?

Sempre vaig tenir una inquietud per allò que fa que la societat estigui estructurada o organitzada d'una manera i no d'una altra, i, sobretot, poder vincular això amb la manera com es podria transformar perquè sigui millor. Sociologia és potser una de les carreres menys conegudes i em va picar la curiositat poder-la estudiar.

I a què es dedica actualment?

Vaig ser becària predoctoral del Ministeri d'Educació i, des que vaig acabar la beca, fa uns mesos, treballo com a investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballo en un projecte concret que investiga què explica la bretxa salarial entre homes i dones i quines són les eines de política pública i de l'àmbit de la negociació col·lectiva que poden ajudar a minimitzar la desigualtat salarial.