El fartet, un peix en perill d'extinció, ha mantingut la mateixa distribució que tenia a finals dels anys 90 a l'Alt Empordà, però ha reculat lleugerament al Baix. Així ho constaten les conclusions del projecte 'SOS Fartet', impulsat per la Universitat de Vic amb l'objectiu de millorar la conservació de l'espècie. L'estudi científic conclou que l'aïllament de les poblacions (sobretot, per evitar l'amenaça que li suposa la gambúsia) i l'alta salinitat de les llacunes on viu el fartet, són factors clau a l'hora de preservar aquest peix endèmic. A l'Alt Empordà, l'espècie va patir una forta regressió ara fa dues dècades, amb l'entrada d'aigua dolça a les llacunes dels Aiguamolls. Però d'ençà d'aleshores, la població s'ha mantingut. Al Baix Empordà, per contra, el fartet ha reculat en presència. De manera natural, només sobreviu a dues basses, tot i que fa poc s'ha reintroduït a la zona de La Pletera.
El projecte 'SOS Fartet' s'ha dut a terme durant el darrer any als parcs naturals dels Aiguamolls de l'Empordà i al del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. L'ha dut a terme un equip d'investigadors del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic. L'objectiu del treball era doble; per una banda, determinar en quin estat de conservació es troba l'espècie i, de l'altre, millorar-ne els hàbitats.
Els resultats del treball, que s'han presentat aquest divendres, confirmen que a l'Alt Empordà l'espècie es troba als mateixos nivells que a finals dels 90. En aquella dècada, però, va patir una forta regressió com a conseqüència de l'entrada d'aigua dolça a les llacunes dels Aiguamolls.
A l'Alt Empordà no ha recuperat població, però és que al Baix n'ha perdut. De fet, en cap cas ha recuperat presència en aquelles llacunes on era present a la dècada dels 80. Actualment, el fartet només s'ha reproduït de manera natural a dues basses de la zona, tot i que se n'han alliberat a les llacunes de nova creació de la zona de La Pletera (a l'Estartit).
La investigadora Sandra Brucet, de l'equip de recerca, subratlla que "la distribució i l'abundància del fartet les determinen dos factors". El primer, que es trobi en punts aïllats "on no hi hagi connexió temporal o permanent amb masses d'aigua on habiti la gambúsia, l'espècie invasora que l'amenaça". I el segon, que siguin zones amb salinitats molt altes; és a dir, "llacunes costaneres que mantenen les dinàmiques naturals sense alteració del seu sistema hidrològic".
Des de feia vint anys
Des dels anys 90 no s'havia tornat a estudiar l'estat de conservació del fartet a l'Alt i al Baix Empordà (un territori que representa el límit nord de distribució mundial de l'espècie). Al llarg del 2016, sobretot durant l'estiu, els investigadors de 'SOS Fartet' van fer servir diferents trampes (ampolles, nanses o xarxes d'agalla) per conèixer quina era la presència -o l'absència- del peix a diferents basses de la comarca.
En paral·lel a l'estudi de l'espècie, el projecte també ha dut a terme accions de millora i sensibilització ambiental. Una d'elles és la que ha servit aquest divendres per tancar el projecte: s'han plantat 300 brots de tamariu, un arbust autòcton típic dels Aiguamolls que serveix de refugi al fartet.
El fartet (Aphanius Iberus) és un peix protegit a nivell europeu. Tolera amplis rangs de salinitat i temperatura, però actualment es troba desplaçat a aquells ambients més salobres a conseqüència de la gambúsia (un peix invasor d'aigua dolça que l'amenaça).
La destrucció i deteriorament de l'hàbitat del fartet al llarg de les darreres dècades també ha contribuït a la seva regressió. Actualment se'n conserven poc més de vint poblacions a tota la península ibèrica. Actualment, només en queden a Catalunya, València i Múrcia.
