Natura, tallers, jocs, tendes de campanya, companyonia, monitors, mainada... fa més de tres dècades que es va organitzar el primer campament d'estiu de la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN), un moviment d'esplai, amb la natura com a aula d'aprenentatge, que ha il·lusionat diferents generacions d'empordanesos. L'activitat en els campaments de recerca sempre ha tingut objectius educatius i pedagògics.
Molts altempordanesos, que, entre els anys 1983 i 2013, van tenir l'oportunitat de participar en campaments de natura o en camps de treball promoguts per la IAEDEN, guarden en el record les experiències viscudes. Des del lleure, monitors, nens i joves treballaven continguts curriculars a l'aire lliure, trepitjant el territori i coneixent des d'un primeríssim primer pla la flora i la fauna dels entorns naturals del cap de Creus, els Aiguamolls i l'Albera.
Aquestes activitats fan pensar en la forma com es plantegen els aprenentatges ara mateix a les escoles, fomentant l'autonomia i la iniciativa personal, el treball en grup, el servei comunitari, l'observació, la interactuació, la creativitat i, fins i tot, les competències bàsiques.
Una trobada de participants
Aquest 2017, es prepara un retrobament de totes aquelles persones que, d'una manera o una altra, van estar presents en aquests campaments d'estiu, tant monitors com participants. La idea dels seus organitzadors és reviure un dia, a l'estil d'aquells campaments, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, tots plegats. Si les previsions es compleixen, la jornada pot arribar a congregar més de 2.000 persones.
"Volem que sigui una trobada oberta a tothom. Muntarem activitats com les que fèiem abans als campaments, amb jocs i tallers actualitzats i renovats. Serà un diumenge de maig, als Aiguamolls", explica Roser Salip, una de les integrants del grup impulsor de la trobada. Ella mateixa posa l'accent en el "gran valor" pedagògic i educatiu que tenen aquest tipus de propostes de lleure i esplai.
Jordi Pujadas Ribalta evoca, en un text de record a aquells campaments, "la inevitable nostàlgia d'unes vivències passades". L'autor destaca que "la proposta, en aquells anys, era molt singular". "Goso qualificar-la d'avançada", apunta, i hi afegeix: "Impulsava la cooperació, la participació assembleària en la gestió del dia a dia dels nois i noies, la presa de decisions per poder triar entre una oferta diversa de tallers, el compromís amb els objectius comuns i compartits, afavoria l'autonomia, la reflexió i la descoberta, els bons hàbits, l'emoció i la pertinença al col·lectiu."
Després d'un parèntesi, l'activitat dels campaments de natura es va reprendre de nou l'estiu passat, amb el mateix esperit i entusiasme de sempre.
