Els jutjats de Catalunya atendran al públic mitja hora més cada dia, després de l'acord signat entre el Departament de Justícia i els quatre sindicats de l'Administració de Justícia. D'aquesta manera, els ciutadans podran fer tramitacions de 9 a 14.30 hores, mentre que fins ara només podien fins les 2 de la tarda. Això, a banda d'oferir més servei als ciutadans, suposarà un estalvi d'un milió d'euros a la Generalitat en vigilància i seguretat perquè es concentrarà l'horari en les mateixes franges, i això reduirà les hores amb treballadors dins dels edificis judicials. També millorarà la compactació de la jornada laboral dels treballadors públics.

Amb aquest acord, els empleats de l´Administració de justícia a Catalunya recuperen les condicions prèvies a la crisi econòmica, tal com ja han fet els del País Basc i el País Valencià, entre d´altres.

Aquest és un dels tres acords que van signar aquest dijous al vespre els representants dels sindicats STAJ, CSIF, CCOO i UGT amb el secretari general, Adrià Comella, i la secretària de Relacions amb l´Administració de Justícia, Patrícia Gomà. Es tracta del primer acord del Departament de Justícia amb tots els sindicats amb representació des del 2006.

El segon acord preveu una reubicació de treballadors. D´acord amb les limitacions de la Llei de pressupostos, la plantilla s´ha de mantenir estable, no pot créixer. Malgrat que sempre falten mans, hi ha llocs on n´hi falten més que en d´altres. És per això que el Departament de Justícia i els sindicats han acordat una reordenació dels llocs de treball amb l´objectiu que els jutjats i les fiscalies disposin d´una dotació de personal proporcional al volum de feina que assumeixen.

L´acord consisteix en el canvi d´ubicació de 48 llocs de treball, amb destí a les fiscalies, als jutjats amb noves oficines judicials i als jutjats de pau amb més necessitats de personal. Així, una dotzena de nous treballadors aniran als jutjats de Balaguer, El Vendrell, Blanes, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vilafranca del Penedès; una dotzena als jutjats de pau de Cambrils, Salou, Selva del Camp, Polinyà, Sentmenat, Castelldefels i Vallgorguina; una quinzena a la fiscalia de Barcelona ciutat i una desena a les fiscalies de Badalona, Granollers, Sabadell, Terrassa, L'Hospitalet de Llobregat i Blanes.

A més, el Departament destinarà més de 90 places de l´Administració de justícia a la dotació dels nou nous jutjats pendents de creació per part del govern espanyol. i haurà una seixantena de baixes, quatre als jutjats d'instrucció de Terrassa i la resta a Barcelona, sobretot als jutjats d'instrucció i als contenciosos-administratius.

El tercer i últim acord depèn del govern espanyol. La Conselleria i els quatre sindicats treballaran conjuntament perquè l'executiu espanyol reconegui l´experiència dels interins com un mèrit que es pugui sumar al resultat de les oposicions. És a dir, passar de l´actual sistema d´oposició, en què tot depèn del resultat d´un examen, a un altre de concurs-oposició, que també tingui en compte els serveis prestats. L´objectiu de les dues parts és que la mesura serveixi per protegir els llocs de treball d´aquest col·lectiu i evitar l´expulsió dels interins, que representen prop del 40 % dels 7.500 treballadors de l´Administració de justícia a Catalunya, el percentatge més alt de l'estat. El Departament i els sindicats calculen que la seva iniciativa reduiria l´interinatge fins a només el 10 %. Això significa que tres de cada quatre interins es podrien convertir en funcionaris si aquesta mesura s´apliqués durant un període de cinc anys.

Actualment, hi ha 2.900 empleats de l´Administració de justícia a Catalunya que són interins. Aquests treballadors tenen experiència i coneixement sobre el funcionament dels jutjats i viuen arrelats a l´entorn del seu lloc de treball. La convocatòria d´oposicions podria comportar la substitució d´aquestes persones per d´altres de la resta de l´estat, sense experiència ni intenció de quedar-se a treballar a Catalunya.

Actualment, tres de cada quatre opositors per als jutjats catalans són de la resta de l´estat. Es tracta d´aspirants que utilitzen les oposicions de Catalunya per aconseguir una plaça, però que demanen el trasllat al cap dels dos anys mínims de permanència en el primer destí. Segons dades del Departament de Justícia, dos de cada tres d´aquests opositors demanen el trasllat.

Aquesta circumstància es tradueix en una falta d´estabilitat i d´eficiència als jutjats. Hi ha casos paradigmàtics, com el del Jutjat Social número 2 de Granollers, que el 2012 va perdre sis dels vuit funcionaris que hi treballaven, o el Jutjat Social número 3 de Barcelona, que el 2015 va perdre sis dels set funcionaris.