La Fundació Catalunya Europa a l’Empordà i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) van organitzar el 21 d’octubre de l’any passat, al Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Empúries, el seminari I ara què?, sobre els deu anys del Pla Director de l’Empordà, aplegant tant representants del sector ecologista com de l’administració. Dos mesos més tard, han fet públiques les conclusions, on es destaca la vigència dels criteris i objectius del Pla Director aprovat l’any 2006, adaptant-los, però, a la nova realitat social, demogràfica, econòmica, ambiental i territorial. En aquest sentit, reclamen estudiar la capacitat de càrrega del territori davant els escenaris de canvi climàtic, un fenomen que ha anat creixent al llarg d’aquesta dècada.
Entre les conclusions, hi ha l’elaboració d’una cartografia dels equilibris i desequilibris territorials, davant la pèrdua de població en una part important de municipis i, també, la diagnosi de la salut del territori en aspectes com l’aigua, l’energia, l’habitatge, els equipaments, etc., amb l’objectiu de redefinir el model territorial.
També cal avançar cap a un reequilibri més elevat de l’estructura econòmica empordanesa, davant de la seva excessiva terciarització, de la dependència de la construcció en ocupació i de la pèrdua en agricultura. El seminari apostava pel creixement i la implantació de la indústria agroalimentària i pels sectors de la nova economia.
L’Empordà necessita amb urgència la implantació d’un nou mapa de formació professional per a millorar la qualificació laboral per ser competitius per a la localització de nous sectors econòmics emergents i en la creació d’un nou mercat de treball.
Davant de l’augment de les desigualtats, cal prioritzar les polítiques socials des de l’urbanisme i la gestió del territori. “La Llei de Barris és l’instrument prioritari i urgent que necessiten els municipis empordanesos amb més població”, remarquen les conclusions.
Contra la «pessebrització»
L’Empordà també necessita un turisme de qualitat, “que reconegui les potencialitats i la singularitat, basades en la realitat i defugint de la pessebrització dels pobles empordanesos”. A més, s’ha d’avançar cap a una gestió global del territori, incorporant com a elements estratègics la cultura i el patrimoni, potenciant el concepte de paisatge cultural, que incorpori tots els continguts que s’hi sobreposen, com el patrimoni cultural, natural o antropològic.
Per últim, conclouen que cal potenciar la governança de l’Empordà, establint sinergies i línies d’actuació conjuntes entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà que assumeixi el lideratge en els canvis i les transformacions del territori.
