Cap de Creus

Els arqueòlegs reprodueixen en 3D el segon vaixell iber localitzat al Cap de Creus

La nau feia entre 9 i 10 metres d'eslora, portava dos tripulants i un carregament de més de 150 àmfores de vi

30.12.2016 | 13:10
Els arqueòlegs reprodueixen en 3D el segon vaixell iber localitzat al Cap de Creus
El director del CASC, l´arqueòleg Gustau Vivar

Els arqueòlegs han reproduït en 3D les restes del segon vaixell iber localitzat al Cap de Creus i han descobert per què es va enfonsar. La nau, del segle I aC i que feia entre 9 i 10 metres d'eslora, va naufragar després de xocar contra uns esculls. A bord hi anaven dos tripulants i, de ben segur, portava un carregament d'entre 150 i 200 àmfores de vi. Aquest 2016, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) ha fet la segona i última campanya d'excavació del derelicte, batejat com a Cala Cativa I. S'han pogut documentar 25 quadernes, totes lligades amb cordes (característiques de la tècnica naval dels ibers). El director del CASC, Gustau Vivar, confia que aquest vaixell i l'altre que es va descobrir, el de Cap de Vol, no seran els únics jaciments de l'època que s'amaguen sota les aigües del Cap de Creus.

Del Cala Cativa I feia més de 120 anys que se'n coneixia l'existència. Però aleshores, les tècniques del segle XIX no van permetre descobrir el tresor que n'amagaven les restes: una tècnica constructiva que s'escapa dels romans i que, com subratlla Vivar, "és clarament característica dels indígenes locals de l'època".

Qui va descobrir el vaixell va ser un prohom del Port de la Selva, Romualdo Alfaràs, que l'any 1894 va contractar uns corallers de la zona i va arribar a extreure un centenar d'àmfores del fons marí. Alfaràs les va donar a un museu, però quan va voler treure'n més a la superfície va topar amb els impediments de l'Estat.

Ara fa cinc anys, el CASC va fer una primera inspecció en aquesta part del subsòl marí i va relocalitzar les restes de la nau. La troballa va ser gairebé simultània a l'estudi del derelicte del Cap de Vol, també enfonsat al Cap de Creus, i que va permetre documentar, per primer cop a la Península, l'arquitectura naval dels ibers.

I del Cap de Vol, els arqueòlegs van passar al Cala Cativa I. L'any passat, amb l'ajuda del submarí Ictineu, es van explorar les restes, situades a uns 30 metres de profunditat. Ja aleshores, els arqueòlegs van concloure que es trobaven davant el segon exponent d'arquitectura naval ibera.

Segons concreta Vivar, a diferència dels bucs romans, en aquest cas les quadernes es lligaven amb cordes. A més, una altra característica que s'escapa de la tradició romana és el fet que la quilla era totalment plana; en aquella època, la costa estava formada per maresmes, i aquests vaixells es dissenyaven específicament per navegar-hi.

"El Cala Cativa I era un vaixell molt petit, adaptat per fer navegacions d'entre tres o quatre dies", concreta Vivar. I hi afegeix: "Precisament això, les seves dimensions, i el fet que creiem que no venia d'un altre lloc, reforcen la conclusió que es tracta d'una nau feta amb tècniques navals indígenes", subratlla Gustau Vivar.

El naufragi, per una via d'aigua

Aquest 2016, la segona i última campanya al Cala Cativa I ha permès treure a la llum incògnites que encara planaven damunt del vaixell. De la nau se'n conserven 7 metres de la carcassa del buc, tot i que el vaixell en feia entre 9 i 10 d'eslora. Allò que manca, no s'ha conservat.

Els arqueòlegs han destapat la meitat de les restes (l'any passat, van estudiar-ne l'altra) i han descobert que, en el moment de naufragar, a la nau hi havia dos tripulants. "Això ho sabem perquè hem trobat trossos d'objectes de la seva vida quotidiana, com plats i olles", precisa Gustau Vivar. I precisament, gràcies a aquests objectes, els arqueòlegs també han datat amb precisió l'enfonsament: a mitjans del segle I aC.

A més, aquesta darrera excavació també ha permès saber per què la nau es va enfonsar. "El vaixell es va estavellar contra unes pedres i se li va obrir una via d'aigua important", concreta el director del CASC. "Però quan va naufragar no es va desmembrar, perquè això hauria comportat que les àmfores quedessin repartides pel fons del mar", hi afegeix.

Més de 150 àmfores

Inicialment, basant-se en les que s'havien extret de l'aigua a finals del segle XIX, els arqueòlegs creien que el Cala Cativa I portava un carregament de 100 àmfores de vi. Procedien de la zona del Baix Llobregat i, segurament, el seu destí final era Narbona.

Ara, però, el director del CASC subratlla que, segurament, la nau portava més càrrega; de ben segur, entre 150 i 200 àmfores. Per una banda, perquè al costat del derelicte se n'han localitzat diferents fragments. I per l'altra, perquè mitjançant un estudi, els arqueòlegs han vist que aquests vaixells podien portar fins a 40 àmfores en 1 metre linial de buc.

"El més segur és que anés carregat; per tant, sí que podem afirmar que com a mínim portava 100 àmfores, que són les que es van extreure del fons, però nosaltres creiem que aquesta quantitat arribava fins a les 200", precisa el director del CASC.

Reproducció en 3D

Abans de colgar amb sorra les restes del vaixell per evitar espolis, i deixar-les reposar al fons del mar, els arqueòlegs han fet centenars de fotografies del derelicte per reconstruir allò que en queda en 3D. El resultat és una imatge interactiva que permet veure al detall aquest jaciment del Cap de Creus.

Ara, tot el resultat dels treballs arqueològics es podrà veure en una exposició. S'inaugurarà el 30 de març de l'any vinent, a la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) de Barcelona. La mostra portarà per títol 'Navegants d'Aiguamolls' i girarà al voltant de l'arquitectura i la tècnica naval dels ibers, apresa a partir de l'estudi del Cap de Vol i el Cala Cativa I.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema