Els embassaments de les conques internes afronten el final de l'estiu amb uns nivells de reserves al voltant del 58% de la seva capacitat (404 hm3), que suposa 14 punts menys que fa un any, quan les reserves se situaven al 72%, segons ha informat l'Agència Catalana de l'Aigua. El de Darnius-Boadella, en concret, està al 37%.

Aquest descens de reserves es deu, d'una banda, a la sequera pluviomètrica que fa mesos que viu Catalunya i a les altes temperatures que s'han produït a l'estiu, i de l'altra, a l'increment de les demandes urbanes, especialment a les zones turístiques així com a les derivacions de cabals per fer front demandes de la campanya de reg, que en els propers dies és previst que finalitzin. L'ACA assegura que tot i que els volums actuals estan per sota dels registrats fa un any les demandes estan garantides fins la primavera de l'any vinent, en cas que no es registrin pluges a la tardor.

Aquest estat de reserves, però, es considera dins la normalitat, és a dir, dins de la mitjana dels darrers 16 anys, segons apunta l'ACA.

El sistema Ter-Llobregat, format pels embassaments del Llobregat (la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç) i del Ter (Sau i Susqueda), es troba a prop del 61% de la seva capacitat (372 hm3), 13 punts menys que fa un any. L'embassament de Darnius-Boadella, per la seva banda, se situa a prop del 37% amb 22 hm3, 19 punts menys que fa un any; el sistema Siurana-Riudecanyes està al 33,5% de la seva capacitat (6 hm3), 15 punts menys que l'any anterior, mentre que l'embassament de Foix està al 73%, amb 2,6 hm3 (fa un any estava al 91%).

Tot i estar a l'espera de possibles pluges a la tardor, l'Agència Catalana de l'Aigua ha començat a treballar en l'aplicació de diverses mesures de gestió i contenció de la despesa d'aigua per optimitzar al màxim les reserves disponibles. Des de fa dies s'apliquen les mesures preventives, començant per la reducció de les extraccions d'aigua per al reg a la Muga (passant de 4m3/s a 2m3/s) i al Ter (de 7m3/s a 3m3/s i encara baixarà més els propers dies). En segon lloc, ara es captarà més aigua dels embassaments del Llobregat per abastir el sistema Ter-Llobregat (ATL) ja que la conca del Llobregat té uns volums més alts.

Arran de les inversions fetes els darrers anys com la interconnexió Fontsanta-Trinitat, els sistema ATL que garanteix l'abastament de més de 5 milions de persones, permet un model de gestió dels recursos més flexible per fer arribar l'aigua cap a l'àrea metropolitana de Barcelona d'una conca o de l'altra (Ter o Llobregat), segons es trobin les reserves amb la finalitat d'equilibrar el conjunt del sistema ATL.

Una altra de les mesures iniciades és l'increment de producció de l'aigua dessalinitzada, a través de la planta del Llobregat. Actualment el seu funcionament és del 30%,mentre que de manera habitual i quan els embassaments estan plens el seu règim de producció se situa en el mínim tècnic del 10%. Així es garanteix el manteniment d'aquesta infraestructura hidràulica en perfectes condicions. Des de l'ACA també s'està revisant l'estat dels pous recuperats durant la sequera de 2007 i 2008 per poder-los activar en cas de necessitat i també s'està parlant amb les diferents empreses gestores del subministrament d'aigua domiciliari per fomentar un consum responsable.

L'ACA ha presentat aquest dimarts davant els membres de la Comissió de Desembassament del sistema Ter-Llobregat el Pla Especial de Sequera (PES) que, des de mitjans del mes de juliol està a informació pública. Es tracta d'una eina de gestió que permetrà combatre de manera més eficient i amb antelació la sequera. El Pla estableix les mesures per fer front a la sequera amb una antelació de més de vuit mesos per tal de garantir l'abastament a la població i evitar que la situació pugui arribar a ser crítica i s'hagi de declarar l'escenari d'emergència.

El PES és l'instrument de planificació que pretén donar continuïtat àgil i eficient des de la gestió ordinària o de normalitat hidrològica cap a la gestió de situacions de sequera i els episodis més crítics de manca de disponibilitat de recurs. El pla dóna compliment a la normativa vigent, que estableix que tots els organismes de conca han d'elaborar un pla per enfrontar-se a les situacions de sequera.