L’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia ha detectat un augment de nitrats a l’aigua procedent d’un dels dos pous del municipi. La darrera analítica indica que els nivells són de 81 mg/litre, molt per sobre del llindar de 50 mg/litre amb què es deixa de considerar potable l’aigua de boca. L’alcalde del municipi, Xavi Camps, ha explicat que això no implicarà cap risc en el consum domèstic ni problemes en l’abastiment perquè compten amb un altre pou, obert l’any 2000, amb el qual combinen l’aigua. Tanmateix, el consistori ha expressat la seva preocupació per l’obertura d’una nova macrogranja de 2.400 porcs en una zona propera a l’aqüífer. Per això, demanen a la Generalitat que actuï davant la proliferació d’explotacions ramaderes arreu de Catalunya.

L’any 2000, el poble altempordanès de Palau de Santa Eulàlia va haver de declarar l’aigua de boca com a no potable després de detectar uns nivells de nitrats de 70 mg/litre. Per posar remei a la situació, es van buscar alternatives d’abastament i es va perforar un nou pou a dos quilòmetres de distància del riu Fluvià i a uns 40 metres de desnivell respecte al pou vell.

L’operació requereix que es bombi l’aigua fins al poble i, per tant, "una important despesa energètica addicional". “No és gens sostenible i suposa una de les principals partides econòmiques per al municipi”, segons l’alcalde, Xavi Camps.

Malgrat tot, els nivells de contaminació del pou vell van seguir creixent. Al 2003, els nivells van ser de 72 mg/litre i la darrera analítica, feta aquest estiu, mostra que les xifres s’han disparat fins als 81 mg/litre.

Palau de Santa Eulàlia és un dels pobles més petits de l’Alt Empordà i està inclòs des de fa 15 anys al que es coneix com a ‘Zones Vulnerables per Nitrats’, uns espais on les administracions han de vetllar per la reducció progressiva de la contaminació a les aigües.

Atenent a la situació, l’equip de govern ha alertat de la construcció d’una nova macrogranja de 2.400 porcs al municipi, pels riscos que suposa en termes ambientals i per a la salut de les persones a partir de l'abocament de purins als aqüífers. “Podem assegurar als habitants que la nova granja no aguditzarà el problema?”, es pregunta Camps, que deixa clar que no està en contra del sector ramader, sinó de la “sobreexplotació” en zones sensibles.

Polèmic projecte

L’anunci de l’obertura d’una granja va desfermar una intensa polèmica al poble, tant per les seves dimensions com per la ubicació, ja que està projectada a la Pellingarda, a prop d’on neix el rec Madral, principal aportador d’aigües al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

L’Ajuntament s’hi va posicionar clarament en contra i es va crear la plataforma ciutadana ‘Plataforma Pellingarda sense purins’ per rebutjar el projecte “sobredimensionat”, que ha recollit signatures entre els veïns del propi municipi i arreu de la comarca.

El cas va arribar als jutjats perquè el granger entenia que el consistori li estava negant el dret de realitzar una activitat econòmica quan disposava de tots els requisits per impulsar-la. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar l’Ajuntament a autoritzar la creació de la macrogranja.

L’alcalde diu que ja han atorgat tots els permisos necessaris i que han estudiat les al·legacions presentades al projecte. Ara la tramitació està a l’espera de l’elaboració dels informes tècnics i ambientals de la Generalitat, ha afegit.

De fet, Camps ha exigit a les administracions que “d’una vegada per totes” regulin de manera clara la gestió dels purins. Sobretot davant l’allau de peticions de noves explotacions ramaderes arreu del país, que ja representa el “primer problema de salut del país”, ha assegurat.

“Molts ramaders ens han agraït que des d’un Ajuntament tan petit donéssim un cop de puny sobre la taula per alertar d’aquesta situació perquè per culpa d’alguns grans ramaders que cometen ‘mala praxi’ fan mal a la resta del sector”, ha afegit en declaracions a l’ACN.