L'alarma va saltar a mitjans d'aquest mes d'agost quan diversos ciutadans i comerciants, a través de les xarxes socials, van denunciar l'aparició de rètols comercials amb diverses irregularitats al centre de la ciutat, entre ells la Rambla. L'equip de Govern no es va quedar de braços plegats i va actuar davant la retolació cridanera i fora de normativa d'una nova botiga de queviures regentada per uns empresaris xinesos a tocar la placeta baixa. El rètol va ser retirat pels mateixos responsables de l'establiment, que ara en preparen un altre.

A partir d'aquest fet, l'alcaldessa, Marta Felip, ha anunciat “un pla de protecció de l'estètica urbana i l'espai públic amb l'exigència de l'aplicació de la normativa de què disposem: Pla especial de protecció del centre històric, Ordenança d'instal·lació de terrasses i elements mòbils a la via pública a tota la ciutat -en fase de redacció- i Catàleg de protecció d'establiments històrics”.

A hores d'ara, Figueres té vigent el Pla especial de protecció del centre històric. S'hi defineixen les característiques i la situació de la possible instal·lació de rètols, tendals i banderoles. Quan una persona sol·licita una llicència de rètols, l'Ajuntament li notifica que segons la legislació vigent a Catalunya (article 32 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística), la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

“El problema -explica Marta Felip- és que és molt usual que primer la gent executa, instal·la, fa obres i després sol·licita la llicència. Davant d'aquesta realitat, l'Ajuntament té dues opcions, que també és poden fer simultàniament: Els notifiquem l'informe de nova proposta i esperem que ho facin (com ha estat el cas del negoci carrer Rambla, 31), o bé incoem expedient de restauració de la ­legalitat urbanística alterada, si no ens fan cas o no els interessa canviar”.

L'objectiu final, segons explica l'alcaldessa, és “aconseguir una ciutat més ordenada i amable” i també que “la llengua catalana estigui present en tots els rètols, com és preceptiu segons la Llei de política lingüística”.