Roses

Roses retira el títol de fill adoptiu concedit al dictador Primo de Rivera ara fa 90 anys

L'equip de govern i l'oposició en bloc han recolzat una moció presentada per ERC per tirar enrere els honors

28.06.2016 | 07:26

El dictador Primo de Rivera ja no té el títol honorífic de fill adoptiu a Roses que se li va atorgar l'any 1926. Així s'ha decidit al ple celebrat aquest vespre on ERC, a l'oposició, ha presentat una moció que ha aconseguit la unanimitat de totes les forces polítiques. Tant l'equip de govern, format per CiU i Gent del Poble (GdP), com tots els regidors de l'oposició han recolzat la moció. El text ha rebut setze suports, perquè al ple d'aquest juny la regidora socialista no hi ha assistit. La moció d'aquest dilluns segueix l'estela d'altres que s'han aprovat arreu de Catalunya. A Roses, els republicans van fer una recerca a l'Arxiu Municipal consultant les diferents actes de plens durant períodes autoritaris i van constatar que Primo de Rivera mantenia aquest títol honorífic. El que no han pogut esbrinar és si el general Franco continua tenint aquest reconeixement perquè les actes de ple de Roses dels anys 60 només es conserven en part.

El reconeixement de fill adoptiu al dictador Miquel Primo de Rivera es va decidir per un acord de ple de l'Ajuntament de Roses el 24 de gener del 1926. En la sessió d'avui, l'Ajuntament ha decidit retirar i anul·lar aquell acord en considerar-lo del tot "il·lícit segons l'ordenament jurídic democràtic".

La moció, presentada per ERC, ha aconseguit el suport de totes les forces del plenari. En total, setze vots, perquè la regidora socialista Olga Simarro no ha assistit al ple d'aquest juny. La moció ha rebut, doncs, el vot a favor de l'equip de govern (CiU i GdP), el regidor socialista i els dels grups d'ERC, el PPC, C's i Unió Municipal de Catalunya (UMdC).

Els republicans van descobrir que Primo de Rivera mantenia aquest reconeixement durant una recerca als Arxius Municipals per comprovar si el general Francisco Franco havia aconseguit algun nomenament honorífic. Sobre aquest últim, però, no s'ha aconseguit esbrinar perquè gran part de les actes de l'Ajuntament dels anys 60 no es conserven.

Pel que fa a la figura de Primo de Rivera, ERC ha constatat que des del 1926 no s'ha revocat aquell acord ni en el període republicà que va del 1931 fins al 1939 ni tampoc durant la democràcia (del 1979 fins a l'actualitat). Per això, van decidir presentar la moció.

En el text, ERC subratlla el seu compromís amb la "lluita per les llibertats, la identitat nacional i la solidaritat amb les persones que van lluitar contra les dictadures militars que el nostre país va patir al llarg del segle XX". També es diu que Primo de Rivera va ser el responsable de la "repressió soferta entre el 1923 i el 1930, amb l'eliminació de les llibertats, la democràcia i els drets humans i amb la supressió de les institucions legítimes d'aquell moment (la Mancomunitat de Catalunya) i la persecució de tot allò relacionat amb Catalunya i la seva identitat". I afegeixen que les dictadures "són incompatibles amb qualsevol honor o distinció a les persona responsables del dolor i la indignitat soferts durant aquestes".

Per tot això, la moció que ha tirat endavant anul·la l'acord del ple del 24 de gener del 1926 i retira al dictador el títol honorífic municipal. La decisió es comunicarà ara a la Generalitat, al Parlament, al govern espanyol i als veïns del municipi.

Dimissió de Fernández Díaz i De Alfonso

ERC també ha presentat al ple d'avui una altra moció. Aquesta, per exigir la dimissió del ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz i del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso Laso, per un "ús indegut del seu càrrec a l'intentar perseguir i reprimir ideològicament polítics independentistes" en cas que es confirmin les informacions publicades al diari Público que va destapar l'afer. En el text, es denuncia l'intent de "fer descarrilar el procés independentista" amb la construcció de "casos de corrupció per desacreditar els partits favorables a la independència davant la societat".

Pel que fa al paper de l'Oficina Antifrau, es diu que ha de ser una institució independent, "que ha de treballar per enfortir la integritat en el sector públic català, mitjançant la prevenció i la investigació de la corrupció". Així mateix, s'afirma que la llibertat ideològica és un "dret fonamental" que en cas que s'atempti amb fets com aquests "no poden quedar impunes" perquè són "propis d'estats totalitaris" i que la democràcia i la llibertat d'expressió "han de ser pilars bàsics d'un Estat".

En el text de la moció, també es dóna suport a les iniciatives que el Govern i el Parlament puguin portar a terme per esclarir els fets i demanar responsabilitats als implicats. A més, l'escrit també recolza aquelles manifestacions de la societat civil que defensin un "nou país lliure de corrupció d'Estat".

Finalment, es diu que s'informarà d'aquest acord als partits representants al Parlament, a l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació de Municipis per la Independència.

La moció ha tirat endavant amb tretze vots a favor i tres en contra. L'han recolzada els regidors de CiU, GdP, ERC, PSC i UMdC. Els qui s'hi han oposat han estat els dos regidors del PP i el de C's.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema