Cada any, Catalunya registra una mitjana de 800 terratrèmols. La majoria, però, tenen una magnitud inferior a 2 graus a l´escala de Richter, fet que els fa imperceptibles per a la població. De fet, d´aquest 800 terratrèmols, només tres van ser percebuts el 2015: un a la Costa de Tarragona el 9 d´abril, de magnitud 3,4; un al golf de Roses el 20 d´octubre, de 4,3 graus, i un més a la Cerdanya, el 18 de novembre, de magnitud 3. Si agafem com a referència les dades històriques, els terratrèmols de magnitud superior a 3 tenen lloc cinc cops a l´any. Els de magnitud 4 o superior, cada dos anys i mig. I els de més de 5, cada 30 anys. Amb les dades disponibles, el terratrèmol que més danys ha provocat, de 6,3 graus, es va produir l'any 1428 a la zona de la Garrotxa i el Ripollès.

L´enclavament de Catalunya a l´occident de la Mediterrània fa que el risc de patir terratrèmols sigui baix. Ens hem de remuntar fins al 21 de setembre del 2004 per trobar l´últim sisme que va provocar danys, que, a més, van ser de caràcter lleu i només van afectar alguns edificis. Es va registrar al Ripollès i va ser de magnitud quatre.

"No hi ha manera de preveure un terratrèmol", ha afirmat Xavier Goula, cap de l´àrea de Geofísica i Sismologia de l´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Per tant, tota la previsió que es pot fer es basa en els registres històrics i tota prevenció possible depèn de la capacitat d´actuació dels serveis i entitats de respondre al Pla especial d´emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT). L´ICGC disposa de 16 estacions sísmiques al territori. Els punts on es registra més activitat sísmica són els Pirineus i la costa.

Pel que fa als nuclis urbans, els edificis construïts a partir dels anys 70 estan preparats per resistir terratrèmols de la intensitat que acostumen a tenir lloc a Catalunya. El problema radica en els edificis anteriors, que queden fora de la normativa que es va aprovar fa quatre dècades. El punt fort d´aquest edificis més antics és que molts d´ells, principalment els situats als centres històrics, solen assentar-se sobre mineral dur, fet que els protegeix dels sismes.

Sobre si activitats industrials com el fracking, que busca l´extracció subterrània de fonts d´energia, són un factor afavoridor de l´aparició de terratrèmols, Xavier Goula afirma que "cal molt més debat". "La necessitat econòmica és evident però no podem amagar el cap sota l´ala i hem de saber que pot haver-hi riscos", ha dit. Goula ha criticat la "ignorància" tant d´algunes empreses que duen a terme aquestes pràctiques sense les precaucions necessàries, com d'una part de la societat que actua des de "l'alarmisme" per falta d'informació.