Figueres serà una ciutat que fomentarà "la pau, la justícia, la igualtat i l'equitat en les relacions entre persones, pobles, cultures, nacions i estats" però no deixarà de ser una vila d'acollida del món militar i les seves activitats tal com pretenia una moció que el grup municipal d'ERC ha presentat, aquest dijous, a la sessió plenària de juny.

Agnès Lladó, en nom del grup republicà, va presentar aquest document que es va debatre en junta de portaveus i que té una relació directa amb la polèmica sorgida el cap de setmana passat amb la barreja d'armes i menors durant la celebració del Dia de les Forces Armades al Castell de Sant Ferran.

El preàmbul de la moció feia referència explícita a la Llei del Foment de la Pau aprovada pel Parlament de Catalunya el 25 de juny de 2003. Tots els grups municipals han acceptat, en una votació fraccionada de la moció d'ERC, quatre dels cinc punts que declaren Figueres com a ciutat que fomentarà la pau en les seves activitats, però el debat ha estat llarg i accentuat quan ha estat l'hora d'acordar el quart punt del document que declara explícitament que l'Ajuntament de Figueres "intervingui a favor de la pau global així com desmilitaritzar i desarmar la ciutat i pobles".

Aquest punt conté nou punts que ha calgut votar un per un. Hi ha hagut unanimitat en els que fomenten la pau i es posicionen contra les guerres, però només ERC i CUP han estat a favor de "no cedir instal·lacions municipals per a fires d'armament ni invitar l'exèrcit a participar en activitats organitzades pel consistori, com ara fires d'ensenyament o festivals d'infància".

Tampoc ha prosperat "que els representants de l'Ajuntament declinin l'assistència als actes de caire militar als quals siguin convocats" ni la negativa a "promoure ni acollir desfilades militars en el municipi". També s'han quedat sols els dos grups d'esquerres en voler negar "l'autorització de la presència i instal·lació al municipi d'activitats esportives i lúdiques que simulin la guerra i la violència". "Si aprovem això ni les Justes del Rei Jaume no podrem fer", va dir l'alcaldessa Felip.

El Partit Popular i Ciutadans han fet una encesa defensa de l'estament militar, al mateix temps que els partits del Govern i els dos grups esmentats s'han referit reiteradament a la presència històrica de veïns de la ciutat vinculats a la professió militar i, molt especialment, a la realitat del castell de Sant Ferran, encara avui en mans de l'Exèrcit malgrat la seva progressiva obertura.

L'alcaldessa Marta Felip (CDC) va argumentar que el govern no podia compartir "la voluntat totalitària del quart punt d'aquesta moció". Héctor Amelló (Ciutadans) ha deixat clar que "l'exèrcit té funcions positives i mai hi votaren en contra". Maria Àngels Olmedo (PP) considera "positiva" la primera part del document aprovat i que està relacionada amb el foment de la pau. La republicana Maria Perpinyà va ser explícita: "Tot allò que és a favor de la guerra és contra la pau. El ministeri de Defensa porta una imatge enganyosa", va afegir. Natàlia Sànchez, de la CUP, va atacar amb duresa l'estament militar, amb acusacions pel seu caràcter repressor, un fet que va provocar una encesa reacció del popular Diego Borrego a favor dels exèrcits.

El nou regidor de Compromís d'Esquerres per Figueres, Òscar Vergés, no ha pogut inervenir en el debat donat que no ha pogut prendre possessió del lloc fins al punt següent de l'ordre del dia.

L'acord amb els punts aprovats es farà arribar a tots els grups del Parlament de Catalunya, l'Associació i la Federació de Municipis de Catalunya, i a tots els grups del Congrés dels Diputats a Madrid.