El darrer ple del Consell Comarcal ha aprovat una moció de suport a la querella presentada al Jutjat Central núm. 1 de Buenos Aires contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament de l'alcalde de l'Alt Empordà, Joan Costabella Torres, entre altres. La moció, promoguda per ERC i que va rebre el suport de CiU i de la CUP -en total va obtenir 25 vots i 7 abstencions-, també reclama a l'estat espanyol l'anul·lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme.

Aquest és el text de la moció:

Aquest any fa setanta-set anys que el que va ser alcalde de Sant Pere Pescador, Joan Costabella Torres, va ser afusellat per la dictadura franquista després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim, il·legal i sense garanties processals de cap mena.

Cap govern espanyol, d'ençà de la transició al règim constitucional espanyol actual, ha anul·lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, per la qual cosa tant tots aquests alcaldes, com totes les persones afusellades (unes 192.000, inclòs el president de la Generalitat Lluís Companys) i empresonades pel règim feixista del general Franco continuen essent considerades culpables per la justícia espanyola.

L'Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic d'impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d'Amnistia de l'any 1977, que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel·lió, sedició, denegació d'auxili i 'els comesos pels funcionaris i agents de l'ordre públic contra l'exercici dels drets de les persones'.

Malgrat la sol·licitud de derogació feta per part de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i d'entitats del prestigi de Human Rights Watch o Amnistia Internacional per haver incomplert la normativa internacional sobre drets humans, la Llei d'Amnistia continua vigent i emparant la impunitat dels crims de la dictadura franquista.

Aquesta situació perllongada en el temps suposa en si mateixa una perversió de la democràcia i, en les seves conseqüències, un greuge i una agressió permanents a tots els altempordanesos d'una forma molt especial i dolorosa a les famílies tant de l'alcalde, Joan Costabella Torres com la de tots els altempordanesos que van sofrir les represàlies de l'Estat espanyol sota el règim feixista del dictador Francisco Franco. Un greuge i una agressió que es perpetuen en el règim actual, de tal manera que el converteix en còmplice passiu, per deixadesa, inhibició i manca de fonament democràtic.

Tancades, doncs, les portes de la justícia espanyola, la justícia argentina ha assumit des de fa tres anys la investigació dels crims del franquisme arran de la denúncia de diverses víctimes. Amb l'obertura de la via de la justícia universal, el diputat Joan Tardà va presentar el 15 d'octubre de 2013, al jutjat federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini, una querella criminal contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament del president Lluís Companys, 45 alcaldes catalans, entre els quals hi ha Joan Costabella Torres, i dos diputats del Parlament de Catalunya.