El parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter té fixat un límit diari d'immersions per preservar el valor mediambiental de l'arxipèlag. Actualment, només es permet l'activitat a 450 submarinistes al dia. Un topall durament criticat pel sector, que xifra en 18.000 les capbussades perdudes durant 2015 com a conseqüència d'aquesta restricció.

"No volem barra lliure, sinó aprofitar les puntes d'activitat que es donen en dies festius o els ponts", ha apuntat Genís Dalmau, president dels centres d'immersió de la Costa Brava. Els empresaris reclamen al Govern que desencalli el Pla Rector d'Usos i Gestió que ja es va aparaular amb l'exconseller d'Agricultura Josep Maria Pelegrí a fi d'esgotar la quota màxima d'immersions assignada cada any.

El parc natural de les Medes és l'únic punt de Catalunya on l'activitat submarinista està restringida i on es fa pagar una taxa, que és de 4,90 euros i per la qual el Govern va recaptar l'any passat 350.000 euros, segons dades aportades per les companyies d'immersions de la Costa Brava.

L'administració va decidir imposar una sèrie de límits al submarinisme a l'entorn de les Medes basant-se en criteris biològics, de manera que només es permeten 400 capbussades diàries. Un topall avalat per les entitats ecologistes però, en canvi, criticat pel sector, que va aconseguir pactar amb l'anterior executiu català una modificació de la norma.

Canvis anunciats al PRUG però no executats

En l'època del conseller democratacristià Josep Maria Pelegrí es va acordar que les quotes fossin anuals, i no diàries. És a dir, que passaven de les 400 capbussades per dia a les 73.000 cada any. L'objectiu, segons els empresaris, no era altre que "flexibilitzar" la temporada per aprofitar les puntes d'activitat registrades en setmanes puntuals de l'estiu, caps de setmana, dies festius o ponts.

Malgrat que va acordar-se aquest canvi, mai s'ha arribat a desenvolupar perquè el Pla Rector d'Usos i Gestió (PRUG) de les illes Medes roman "encallat" i a l'espera que el Govern el tramiti definitivament, en paraules de Genís Dalmau, president de l'Associació Catalana de Centres d'Immersió i responsable de l'Associació de Centres Turístics Subaquàtics Costa Brava Sub.

Així les coses, denuncia que els límits encara vigents han fet perdre 18.000 de les immersions permeses cada any perquè hi ha jornades que, com a conseqüència del mal temps o d'una baixa demanda, pràcticament no hi ha sortides a la mar, mentre que en d'altres han de deixar els submarinistes a terra en no poder sobrepassar la bossa diària fixada.

El parc natural del Cap de Creus, "barra lliure"

Els centres de busseig de l'Estartit recorden que la restricció mediambiental només es dóna a les Medes, i no així a l'altre parc natural de la Costa Brava, el del Cap de Creus, exempt de limitacions i taxes. "Ni el parc natural del Cap de Creus, ni les Formigues ni Ses Negres tenen regulació de què es pot fer i què no. És una zona de barra lliure, i l'administració ho permet", s'ha queixat Dalmau, en declaracions als mitjans.

Toc d'atenció al conseller Rull

Davant d'això, els empresaris reclamen una "actualització" de la norma i llancen un dard al departament de Territori i Sostenibilitat, de qui penja l'àrea de Medi Ambient. "L'oferta que en aquests moments tenim no és la que vol la demanda. Si els nostres clients no troben el que volen a les Medes o a la Costa Brava, triaran una altra destinació turística que no és Catalunya. Si això és el que vol l'administració, endavant, continuem així. Entre tots farem que els turistes no vinguin a la nostra administració", ha etzibat Dalmau.

Campanya de promoció per a nous bussejadors

D'altra banda, el sector ha presentat aquest dimarts una nova campanya de promoció pensada per a captar nous bussejadors. Han ideat un espot, en col·laboració amb el patronat de turisme de la Costa Brava, i repartiran fulletons i díptics als establiments turístics de Girona. Només aquest hivern, han destinat més de 39.000 euros en publicitat. A més, més han llançat paquets a preus reduïts, sobretot en snorkel, batejos d'immersió i cursos d'iniciació. La majoria de centres han acordat una tarifa única per a adults i una altra per a menors, semblant al que han fet els clubs de golf gironins.

Previsions de temporada

L'Associació de Centres Turístics Subaquàtics Costa Brava augura una bona temporada, amb dades de practicants similars a les del 2015, quan va haver-hi 40.000 submarinistes. El 70-80% dels quals són clients ja fidelitzats, asseguren. La majoria provenen del Regne Unit i de França.

Hi ha dos variables que poden contribuir a millorar aquestes previsions. D'una banda, el context geopolític internacional. El principal competidor català és el Mar Roig. Per tant, l'actual inestabilitat a Egipte, per l'amenaça terrorista, podria acaparar nous visitants. D'altra banda, es podria acabar de recuperar el mercat català i estatal després de quatre anys de crisi, que han assotat el sector.

Perfil de la clientela i impacte econòmic

"El client que ve a fer aquesta activitat té un nivell adquisitiu mig o mig-alt i realitza una doble despesa: la principal, la d'allotjament, i la del seu hobby", ha ressaltat Dalmau. El sector de les immersions, que agrupa unes 35 companyies des de Portbou fins a Blanes, dóna lloc a 150 contractacions directes durant la temporada, que s'estén des de mitjans de març fins a mitjans de novembre. Deixa uns 5 milions d'euros a la Costa Brava, segons dades de l'Associació Catalana d'Immersió i Activitats Marítimes. En paral·lel, es calcula que es fan 140.000 capbussades a l'any al conjunt de la costa gironina.