Bàscara va gastar 2,7 milions per a l'hipòdrom i 4,6 en un pavelló per acabar

L'informe econòmic encarregat per l'equip de govern es podrà consultar amb detall a partir de la setmana vinent i ahir es va voler informar de les principals dades sobre la comptabilitat dels darrers anys. L'alcalde, Narcís Saurina, va dir que «volem que la gent entengui que no arribem aquí per casualitat i perquè ens hem equivocat una vegada, sinó perquè hem tingut deliris de grandesa.

I així ho va exposar a uns 150 veïns aplegats a la sala municipal. El projecte que durant més anys ha copsat titulars però que no s'ha arribat a fer mai és la Ciutat del Cavall, que havia d'incloure un hipòdrom. L'alcalde va explicar que s'hi han gastat 2.751.314 euros i que la documentació relativa a l'invertit és escassa. Els diners s'haurien destinat a la compra de terrenys a «preus desorbitats» i dues pistes que es van construir. Però la principal inversió va ser per a l'equipament esportiu, un gran pavelló que va costar 4.607.125 euros. Només s'utilitza un dels dos edificis del pavelló. L'altre, que conté la piscina, està inacabat i tancat. El projecte costava quatre vegades més que el pressupost anual de Bàscara.

Es va exposar un altra gran inversió per a un municipi d'un miler d'habitants: per a la zona les Les Roques (vestidors i pista) -només s'ha pogut acreditar el pagament de 120.746 euros- i millora de serveis a Les Roques (494.069 euros i 18.000 en honoraris) -no tot el pagament està acreditat.

Segons Saurina, es va gastar per sobre les possibilitats del municipi i es van maquillar els comptes per quadrar-los. Durant la reunió es va exposar que els pressupostos s'anaven ajustant «amb drets de cobraments inventats», per exemple preveure un 1% cultural de 400.000 euros que no existia o convenis amb Abertis que ara els ha confirmat que no pagaran.

A més, han de fer front a futures despeses com el retorn de 700.000 euros en IBI dels darrers quatre anys. Bàscara disposa de molt sòl qualificat d'industrial i urbanizable per desenvolupar. Des de fa uns anys, després d'una sentència judicial, els terrenys s'han de cobrar com a rústic pendent de desenvolupar. El govern va enviar una carta als veïns informant d'això i ja té les primeres demandes.

Per això, l'endeutament actual preveuen que s'anirà enfilant. Als 3.092.694 euros a gener de 2016, el 2017 amb l'IBI a tornar serà de 3.792.694 euros, diuen. Per reflotar la situació s'estan retallant despeses, i s'espera impulsar fires i els espais naturals. El projecte que més podria beneficiar el poble serà l'impuls del polígon industrial amb 300.000 metres quadrats de sòl, però està pendent de resoldre's un litigi per l'acusació d'un dels promotors, que acusa Lloret d'extorquir-lo.

Pel que fa a bona part del deute, es planteja eixugar-lo amb la venda de l'edifici de l'ajuntament. Es deuen 1,5 millions del crèdit a proveïdors que els va fer l'Estat i una xifra similar en factures per serveis que tampoc es van pagar mai. L'alcalde va assegurar que aquesta seria l'última opció i que dr sotmetria a referèndum. Al final de la reunió es va produir un moment tens amb la intervenció de l'exalcalde Lluís Lloret, que va assegurar que l'endeutament és «una farsa» i que «tenim una situació municipal immillorable». Aquesta informació va provocar les rialles dels assistents, que juntament amb l'equip de govern li van insistir que es limités a preguntar, en tractar-se del moment destinat a precs i preguntes. Després de deu minuts de retrets, Lloret es va asseure.