Figueres té previst fer la primera adquisició de set habitatges per destinar-los al lloguer social a través del Fons del Patrimoni del Sòl gairebé deu anys després que aquest fons comencés a generar guanys fruit de l'activitat constructiva entre 2006 i 2007. Tot i que aleshores va generar un saldo superior als tretze milions d'euros, el regidor d'Habitatge, Pere Casellas, diu que ara se situa al voltant dels nou, dels quals prop de 600.000 euros s'invertiran per a aquesta finalitat exercint el dret de retracte i tempteig en pisos fruit de processos d'execució hipotecària.

Casellas ha explicat que s'hi hauran de fer algunes reformes però que la majoria d'immobles ronden els 80.000 euros i que estan en diferents punts de la ciutat. Partits de l'oposició com la CUP o ERC han criticat en reiterades ocasions que no es fessin servir aquests diners per garantir el dret a un habitatge. De fet, l'anterior equip de Govern va intentar en dues ocasions posar a concurs la compra de pisos però ambdós processos van quedar deserts.

El fons és el resultat, entre d'altres actuacions, de part de l'aprofitament que obtenia l'Ajuntament a través dels plans parcials, que després venia per tal d'aconseguir recursos i fer la seva pròpia política d'habitatge. Va ser precisament en els anys de major bonança econòmica i quan la construcció estava en el seu millor moment, quan es van assolir més de tretze milions. Segons la normativa, aquests diners s'havien de destinar a fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat; a possibilitar el creixement correcte del municipi; intervenir en el mercat per abaratir els preus del sòl; facilitar la implantació de sistemes urbanístics com ara zones verdes o equipaments; o a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable, entre d'altres.

Grups de l'oposició com la CUP, però, consideren que aquests fons han servit, a la pràctica, per "alimentar la tresoreria municipal" durant els anys de declivi econòmic. L'Ajuntament, que mai ha concretat aquest extrem, va acordar durant el 2014 fer un concurs per comprar pisos i destinar-hi part d'aquests diners. Primer es preveia invertir-hi 300.000 euros ampliables fins als 800.000 en anys posteriors. El primer concurs va quedar desert. Amb el segon, la situació es va repetir i el Govern va abandonar aquesta via. Amb la nova possibilitat del dret de tanteig i retracte -que permet a la Generalitat i als ajuntaments tenir preferència per comprar pisos dels dels bancs-, l'Ajuntament va veure una via per poder ampliar el parc d'habitatges, que actualment situa en una setantena entre propietats municipals i pisos cedits per entitats. Casellas ha detallat que en aquests moments tots estan ocupats i que la ciutat té necessitats urgents en aquest sentit. Per això, l'octubre passat van aprovar destinar part del fons a aquesta finalitat i ara només tenen pendent l'hora al notari per formalitzar la compra de set. El regidor diu que aquest són els primers però que no descarten adquirir-ne més, com tampoc adoptar altres vies com ara fer convenis amb bancs a través de l'Agència de l'Habitatge per cedir-los i llogar-los. "Estem estudiant totes les possibilitats", diu. Pel que fa a les multes a entitats bancàries que s'havien compromès a executar, diu que per ara no s'ha tirat endavant la mesura i que només la preveuen aplicar en casos en què l'entitat es negués a deixar-los habitatges buits.