El gran incendi de l´Empordà del juliol 2012 va afectar unes 4.000 hectàrees d´alzines sureres, principalment al massís de l´Albera i el de les Salines, un territori d´on extreia un suro d´alta qualitat per crear taps. En aquell moment, ja es va dir que un 30% dels arbres no sobreviurien. Ara, quatre anys després, els propietaris forestals d´aquesta zona asseguren que les xifres són "molt més preocupants". En el cas dels terrenys completament cremats calculen que caldran més de 75 anys perquè puguin tornar a tenir una surera productiva com la que hi havia abans de l´incendi. "Ara no podem extreure´n res, cal posar molts diners perquè les finques puguin tornar a ser rendibles i la gent està desesperada perquè no poden assumir-ho, i menys sabent que d´aquí res es tornarà a cremar", explica un dels caps de l´Associació de Propietaris Forestals de l´Alt Empordà, Torni Gorgot. Des de l´entitat critiquen la manca d´ajudes per part del Govern i la falta de gestions i tasques de prevenció. El foc del 2012 va ser el tercer gran incendi que va afectar aquest espai en només 30 anys.

L´any 2012, el gran foc de l´Empordà va cremar 10.000 hectàrees, 4.000 d´alzines sureres. La gran majoria es trobaven distribuïdes entre el massís de l´Albera i el de les Salines. Una de les zones on concretament s´havien invertit més diners en gestió forestal i millora i recuperació del bosc després dels desperfectes causats per la gran nevada i pels altres dos incendis de gran dimensions que també van arrasar aquest espai. A grans trest, a tot Catalunya hi ha unes 70.000 hectàrees de suredes, de les quals més de tres quartes parts es troben a les comarques gironines.

Des de fa dècades, els massissos empordanesos de Salines i l´Albera han jugat un paper important en la indústria surera. Concretament a Agullana, a Can Bech, va néixer a mitjans del segle XVII la primera fàbrica de taps de suro de tot l´Estat. Posteriorment van anar creixent-ne més a Darnius, a la Jonquera o en d´altres indrets de l´Alt Empordà. El motiu: el suro de gran qualitat que s´extreia d´aquests terrenys.

El gran incendi d´ara fa quatre anys va suposar un daltabaix per als empresaris d´aquest territori. En aquesta zona, abans del 2012, s´extreia unes 2.000 tones anuals de suro. Ara, només s´arriba a les 500. "A nosaltres ens va afectar molt el segon dia, quan va haver-hi marinada i les flames van pujar, cremant tota la zona", explica Gorgot. Segons els seus càlculs, en aquestes zones boscoses hi hagut un incendi cada set anys. Amb el canvi climàtic, augura que cada cop hauran de fer front més sovint a les flames. "És molt greu, cada vegada que hi ha un incendi d´aquestes característiques la gent abandona les finques, deixa els terrenys perquè ja no són productius i el bosc es torna més brut", assenyala.

Entre 20 i més de 75 anys per recuperar la productivitat

I aquest és un dels principals perills de cara al futur. Segons les dades aportades per l´Associació de Propietaris Forestals de l´Alt Empordà, caldran més de 75 anys per recuperar la productivitat a les sureres que van quedar totalment calcinades a causa del gran foc. Un exemple d´això són les 10 hectàrees del mas Can Bech d´Agullana. El seu propietari, Joaquim Bech de Careda, va llevar, és a dir extreure el suro dels arbres, el 2011. Per això, quan van arribar les flames un any més tard, les alzines -tot i ser molt resistents- no van poder protegir-se i el foc va acabar amb tots els arbres. El 2013, després de confirmar que havia perdut gairebé tota la seva surera, Bech va haver d´invertir diners per talar tots els arbres calcinats i netejar la zona. Ara, quatre anys més tard, ha hagut de tornar a posar-hi el coll per portar a terme gestions de desbrossament i selecció de tanys.

Unes feines de mils d´euros que Bech ha hagut de sufragar amb els seus propis ingressos i una petita ajuda del Consorci de Propietaris Forestals. Concretament, des de fa uns dies i fins d´aquí dues setmanes, un grup de jornalers s´encarreguen de desbrossar unes 8 hectàrees de la finca manualment, seleccionant els tanys més forts que han rebrotat de les antigues alzines sureres i ajudant-los perquè creixin rectes i suficientment separats els uns dels altres. "Si alguna cosa ens ha ensenyat aquest incendi és que cal baixar la densitat perquè el terra és molt pobre i la pluviometria molt baixa", assenyala el propietari dels terrenys, Joaquim Bech de Careda.

"Hi havia gent que en veure la zona verda de nou pensava que ja estava solucionat el problema però no és així, els arbres no són productius", lamenta Gorgot. En el cas del Mas d´en Bech i també altres d´afectats, caldran més de 75 anys perquè puguin tornar a tenir una surera rendible com la d´abans on anualment podien extreure unes 60 tones. En els casos en què els arbres hagin pogut sobreviure i només s´hagi vist afectada l´escorça, els propietaris també hauran d´esperar més de 14 anys per poder obtenir suro de qualitat, aquell suro que es paga bé i permet cobrir les despeses de l´extracció. "Encara que estiguin vives, les alzines no són productives. Han patit un estrès molt fort i això afecta els arbres. Primer, els propietaris hauran de treure tot el suro cremat, llançar-lo perquè només val per estella i llavors esperar anys per veure si poden aconseguir obtenir-ne alguna cosa; a més, el suro que trauran durant els pròxims anys serà de més baixa qualitat", ha comentat el membre del Consorci Forestal de Catalunya.

Una situació que ha provocat "el desànim" entre els propietaris afectats d´aquesta zona de l´Alt Empordà. Tal i com expliquen des de l´entitat, hi ha molts propietaris forestals que no poden fer front a les despeses de neteja. "És esfereïdor la dimensió del desastre per als propietaris forestals, les pèrdues són molt greus", lamenta Gorgot. "El cas d´en Joaquim és un dels pocs, poquíssims, que ha fet aquestes tasques de neteja i ara de selecció de tanys. No hi ha gaires que puguin permetre´s el luxe de gastar diners per recuperar una cosa que saben que d´aquí uns anys es tornarà a cremar", subratlla el membre del Consorci Forestal de Catalunya.

Segons Bech, ell ho fa per "nostàlgia", per sentiments, pel respecte al territori i perquè ho ha vist fer als seus avantpassats. No obstant això, des de l´Associació de Propietaris Forestals de l´Alt Empordà - una entitat que va néixer el 2011 i que actualment aplega 130 propietaris i 18.000 hectàrees- tenen clar que la situació no pot continuar així. Abans de Nadal van reunir-se amb membres del Departament d´Agricultura per traslladar-los les seves reivindicacions. Tal i com argumenten, se senten "abandonats i decebuts" perquè no han rebut gairebé cap ajuda ni per part de la Generalitat ni de l´Estat i tampoc s´han pogut acollir a subvencions. "L´any passat dels 25 milions sol·licitats per gestió forestal es van concedir cinc a Catalunya i a l´Empordà no va arribar gairebé res a causa dels barems en les adjudicacions. El mateix va passar amb les ajudes per prevenció, 40 milions d´euros dels quals no hem vist res; si el que fem ara a Can Bech no és prevenció, no sé ja què ho és", lamenta Gorgot.

"Si no s´hi fa res ens tornarem a cremar"

Asseguren que "senten que estan lluny" de Barcelona. Per tot això reclamen que se´ls tingui en compte pel que fa a les subvencions i, al mateix temps, demanen ajudes per poder fer front a les despeses que suposa netejar, treure tot el suro cremat i començar de nou la roda. Després de Setmana Santa està previst que representants d´Agricultura visitin la zona per conèixer de primera mà la situació. "Si aquí no s´hi fa res, ens tornarem a cremar", alerta Gorgot.

A part, des de l´associació assenyalen que en paral·lel a les ajudes econòmiques, també cal fer més tasques de prevenció com campanyes informatives, neteges, retirada de vegetació i manteniment dels accessos a les zones boscoses, franges de protecció, tallafocs i incentivar el territori. "Si el territori i les administracions no fan res, els propietaris tampoc", assenyala.

En el rerefons de tota aquesta situació hi ha una qüestió latent i és com fer més rendible aquest patrimoni natural i, al mateix temps, canviar el concepte de gestió dels boscos per assimilar-se més al sistema que hi ha a Alemanya. "Aquí hi ha una concepció dels boscos molt curiosa, estan a disposició de la ciutadania però no veuen que nosaltres aportem coses a la societat com la reducció de CO2 o la millora del turisme", comenta Bech de Careda. Segons el propietari forestal, és necessari canviar la mentalitat, apostar per aïllants naturals com el suro, la biomassa, potenciar les indústries d´aquest sector per trencar amb l´oligopoli actual i defensar un model més sostenible.

Una dificultat afegida: la plaga del corc

A més de tota aquesta problemàtica, s´hi suma un altre element: la plaga del corc del suro. Es tracta d´uns petits insectes que perforen els arbres i que són habituals en els boscos mediterranis però que a causa del canvis meteorològics i les llargues temporades de sequera, s´han estès per tot arreu. Afecten negativament la qualitat del suro català i, directament, al seu preu i també els beneficis dels agricultors.

El suro d´alta qualitat pot costar entre 1.200 i 1.400 euros per tona metre que el suro de rebuig, tota la resta, només val uns 400 euros. "No surt a compte tenir el suro de rebuig perquè costen molts diners el transport i la logística; només interessa el suro de bona qualitat però si té alguna marca de corc, ja es tira", assenyala Gorgot. Concretament en aquesta zona de l´Alt Empordà ara fa uns 20 anys, un 60% de tot el suro que s´extreia era considerat de bona qualitat. Ara, degut al corc, només ho és un 10%.