Pontós

El Govern declara bé cultural d'interès nacional el jaciment de Mas Castellar

Documenta un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC

22.03.2016 | 18:13
Vista aèria del jaciment

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona paleontològica, els jaciments de Coll de Nargó (Alt Urgell), identificats amb els topònims de Pinyes, Santa Eulàlia, Sallent i Cal Salider, i en la categoria de zona arqueològica, el jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà). El conjunt paleontològic de Coll de Nargó presenta un alt valor científic i ha esdevingut un referent paleontològic a nivell mundial per la qualitat i l'abundància de troballes excepcionals, úniques i molt significatives, segons ha destacat l'Executiu.

La zona paleontològica reuneix la major quantitat de postes d'ous de dinosaures coneguda a Europa i és una de les més importants del món. Així mateix, s'hi conserven icnites i restes òssies de dinosaures, d'altres faunes i de restes vegetals d'una varietat d'estrats molt extensa, que fan de Catalunya un dels pocs llocs del món on s'ha avançat en la configuració, el comportament i la desaparició d'aquests grans rèptils fa uns 65 milions d'anys.

L'àrea que comprèn la zona paleontològica amb jaciments d'ous de dinosaure de la Vall del Riu Sallent es situa entre l'antic poble de Sallent i el casc urbà de Coll de Nargó, municipi al qual pertany, situat al comarca de l'Alt Urgell.

Atesa l'àmplia extensió que ocupen els estrats fossilífers, s'han considerat les àrees de màxim aflorament i s'han individualitzat quatre jaciments principals atenent a la seva extensió, quantitat i qualitat de les diverses dades. Aquests jaciments, d'oest a est, s'han anomenat amb els topònims de Sallent, Pinyes, Santa Eulàlia i Cal Salider.

La Vall del Riu Sallent conserva jaciments paleontològics únics al món amb restes directes i indirectes de diversos tipus de dinosaures. Destaca el registre oològic (ous, closques i postes) de Megaloolithus siruguei, Megaloolithus aureliensis i Cairanoolithus cf. Roussetensis, atribuïts a sauròpodes titanosaures, a més de la presència excepcional de possibles dinosaures armats o anquilosaures.

Al jaciment de Pinyes s'hi han registrat estrats amb ous de dinosaures de 42 nivells diferents, per la qual cosa comprèn, com a mínim, 2,5 milions d'anys, el període més gran mesurat al món en un sol jaciment. Aquest fet permet deduir que aquesta zona va poder ser un hàbitat preferent dels dinosaures i un indret ideal per a la niuada al llarg de milions d'anys.

A més de les restes que permeten avançar en el comportament reproductiu i de nidificació de titanosaures, s'han recuperat restes òssies i icnites de dinosaures i d'altres faunes de vertebrats, d'invertebrats i de restes vegetals, tot el qual ajuda a configurar un marc paleoecològic i paleoambiental únic.

Pel que fa al jaciment ibèric de Mas Castellar , aquest documenta un nucli de població d'origen local amb contactes directes amb el nucli d'Empúries entre els segles VII i II aC. És excepcional per a comprendre la interacció entre les poblacions locals de la zona i els foceus establerts a les colònies d'Emporion i Rhode, i permet endinsar-se en la història de la colonització grega de la conca mediterrània i en el seu impacte en les poblacions autòctones.

La seva vàlua científica i patrimonial, l'estat de conservació i el seu potencial de recerca són claus per a comprendre les estructures de producció agropecuària a la zona i, per extensió, al conjunt del món ibèric septentrional, però també per a entendre les relacions i la interacció entre la població autòctona i els foceus que s'hi van establir.

Es troba a l'extrem occidental del nord de la plana empordanesa, a uns 17quilòmetres de la costa. Les restes arqueològiques s'identifiquen en sectors diferents. Consta d'un poblat fortificat d'època ibèrica plena (425-375 aC); un establiment rural obert (250-180 aC); indicis documentats d'estructures de construcció del segle IV aC, pendents d'excavació; agrupacions de sitges reblertes de materials que mostren un ús continu en totes les fases del jaciment (650-180 aC), i restes arqueològiques aïllades al nord, est i oest, entre les quals unes estructures murals de principis del s. II aC, prop d'una font al marge de l'Àlguema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema