Un estudi sobre la diversitat religiosa a Figueres ha posat de manifest la necessitat urgent de trobar equipaments més grans per poder oferir un servei normalitzat als seus feligresos. És una de les conclusions a què s'ha arribat després d'analitzar deu comunitats religioses diferents, gairebé totes les que hi ha actualment. Aquest document, que ha comportat un any de feina, ha permès recollir les demandes de tots ells i permetrà abordar les possibles solucions en una segona fase. Un altre aspecte que caldrà abordar és la petició d'alguns d'ells, com ara la comunitat musulmana, que reclama un espai per poder enterrar els seus morts. L'alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, ha explicat que l'estudi permetrà decidir si es desencalla o es descart definitivament el projecte del Parc de les Confessions aturat des de fa cinc anys que preveia la concentració dels diferents edificis religiosos.

Figueres ha donat a conèixer aquest dimecres els resultats de l'estudi 'Diversitat religiosa, integració i cohesió social' que ha de permetre tenir una "radiografia" de la realitat i poder implementar polítiques públiques "més respectuoses".

El treball, que ha requerit un any de feina, ha demostrat que actualment hi ha un "profund desconeixement" d'aquesta diversitat religiosa entre els ciutadans. Ara bé, això no representa cap problema important ni tant sols secundari a la ciutat, segons ha explicat l'autor de l'estudi, Jordi Feu, que és sociòleg de la UdG. "Figueres en pot presumir bé d'això", ha dit Feu, que ha subratllat que cal seguir treballant per difondre aquesta realitat i acabar així amb els perjudicis i els "fantasmes" que s'associen a les religions per culpa de la ignorància.

Deu comunitats analitzades

L'estudi s'ha centrat en deu comunitats religioses diferents, una xifra que no engloba el total però que s'hi acosta força perquè en quedarien tres pendents d'anàlisi (els bahá'í, la comunitat budista i els ortodoxos). Els que sí s'han inclòs al treball gràcies a la col·laboració dels seus membres són les comunitats islàmiques (4 de les 6 que hi ha actualment) amb unes 640 persones que participen activament en les cerimònies; la catòlica amb uns 700 feligresos; les Esglésies Evangèliques que inclouen la Protestant de denominació Baptista, l'Església Evangèlica de Filadèlfia i l'Apostòlica amb un global de 300 persones; els Testimonis Cristians de Jehovà, amb unes 300 persones; i l'Església Adventista del Setè Dia amb unes 70 persones.

Cal subratllar que les xifres esmentades anteriorment es corresponen als feligresos que participen activament a les seves congregacions però no pas al total de persones seguidores d'una religió.

Un dels aspectes que més ha sorprès als impulsors de l'estudi és el poc contacte que hi ha entre les diferents comunitats. Sí que en canvi s'ha demostrat que els seus representants tenen una relació satisfactòria i de confiança amb l'Ajuntament. Feu ha reconegut el paper assistencial i d'acompanyament de les diferents confessions que al seu entendre és "fonamental" per millorar la cohesió social d'un indret.

L'ampliació dels espais de culte i més difusió de les religions

Entre les demandes recollides, hi ha sobretot l'ampliació dels espais de culte. Segons l'autor de l'estudi, "hi ha una necessitat urgent de trobar equipaments més grans per poder oferir un servei normalitzat als seus feligresos" en la majoria de les comunitats, a excepció de la cristiana, perquè els espais s'han "quedat petits". Contràriament del que pot semblar, aquestes comunitats fan un ús molt menor dels espais públics de la ciutat i la gran majoria utilitza els espais propis per a les seves celebracions, amb excepcions com és la comunitat musulmana quan celebra el Ramadà i la festa del Xai.

Per altra banda, també han demanat poder tenir un espai on enterrar els seus morts seguint la seva religió en el cas per exemple de la comunitat musulmana. L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha explicat que aquest document servirà per buscar com solucionar aquestes demandes i també i més concretament per veure si es desencalla o es descarta definitivament el projecte del Parc de les Confessions que va quedar encallat el 2011 i on es parlava de destinar uns terrenys per poder-hi concentrar els edificis religiosos. "Hem de veure si és necessària la concentració o no", ha afirmat.

Les comunitats també reclamen fer més pedagogia a les escoles sobre aquesta diversitat religiosa i també entre els mestres per poder transmetre-ho als alumnes. Per altra banda, sol·liciten poder estar presents en situacions d'emergència per poder acompanyar ràpidament als membres de la comunitat i tenir habilitat un lloc discret per a les pregàries a l'hospital, entre altres peticions.

L'estudi ha comptat amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat.