De pa, com d´altres productes gastronòmics, n´hi ha de moltes menes i existeixen moltes maneres de fer-lo. Si busquem pel nostre entorn, trobarem persones que són autèntics sibarites del pa, que saben distingir una classe de l´altra. Existeix, també, una ruta de pobles que són coneguts per la qualitat del pa que elaboren. El pa de Fortià, per exemple, és un referent a les nostres contrades i la seva popularitat ha arribat a traspassar fronteres.
El culpable d´aquesta anomenada és Antoni Giró, vilafantenc de 35 anys, que va agafar la fleca de Fortià l´any 1998, quan aquesta estava tancada. "El principal mèrit és aquest", explica Giró, el qual va posar-se en aquest ofici de flequer de ben jove, amb només dinou anys. Va començar d´aprenent a Vilafant i, després de passar per una panificadora del Culubret, va aterrar a Fortià, un municipi amb una antiga tradició flequera.
Altres especialitats
Giró és un apassionat del món del pa i no li fa res passar-se hores a l´obrador, a la vora del forn creant obres d´artesania. "És una feina esclava, perquè he de treballar al revés de la resta de la gent. Cal fer un sacrifici personal", remarca el flequer de Fortià, el qual, seguint l´horari de molts altres artesans del ram, comença la jornada havent sopat i s´està a l´obrador fins que s´acaba la feina, a mig matí. "El cap de setmana, quan molts descansen, és quan nosaltres tenim més feina", afegeix. De fet, aquest és un municipi de pas, estratègic geogràficament.
El pa de Fortià és molt consumit pels veïns dels pobles de la comarca i, fins i tot, ve gent d´altres indrets del país atreta per la qualitat d´aquest producte. "De cada deu persones que vénen, set o vuit són de fora del poble", calcula Giró, qui ha buscat varietats que diferencien aquest forn de la resta. Com a especialitats, tenen la coca de pa, el pa de cereals, el pa d´espelta, la coca d´anís, els pans de quilo i també de dos quilos. De pa, tothom en sap fer i, per això, s´han de fer coses diferents", apunta Antoni Giró.
