Vilafantenca de 30 anys, Mireia Vehí Cantenys s'ha estrenat aquesta setmana com a diputada de la CUP al Parlament de Catalunya. És sociòloga i la seva feina ha estat sempre vinculada a projectes amb perspectiva intercultural i de dinamització comunitària entorn de comunitats migrants. Filla d'alcaldessa -Consol Cantenys, de Vilafant-, a casa seva sempre ha viscut la política de primera mà.

El nom de Mireia Vehí Cantenys ha figurat al número 8 de la llista de la CUP per Barcelona, en els últims comicis parlamentaris. Ha estat designada com una dels deu diputats de la formació anticapitalista al Parlament de Catalunya i aquest dilluns mateix ja ha assumit el càrrec. Actualment, resideix a Sabadell, és militant de la CUP i forma part de la candidatura Crida per Sabadell.

Amb quin bagatge polític entra com a diputada?

Fa molts anys que faig política. La meva primera experiència destacada és amb el moviment okupa a Granada i a Barcelona. Paral·lelament sempre he estat vinculada a temes de migracions i fronteres. Fa molts anys que milito a ‘Tanquem els CIE' [Centres d'Internaments d'Estrangers]. I també fa molt de temps que sóc militant del moviment feminista. Enmig de tot això també he estat molt vinculada als projectes polítics comunitaris d'on he viscut.

Què és per a vostè la política?

Per a mi, la política és una forma de vincular-me als llocs on visc i a les persones. La política m'apassiona i, per a mi, és una manera de poder canviar el món.

Ha respirat la política a casa seva gràcies a la seva mare, alcaldessa socialista a l'Ajuntament de Vilafant. Què n'ha après?

A casa sempre s'ha respirat política, cultura i coneixement. Per part de la meva mare, hi ha tota una història vinculada al Partit Socialista, però també vinculada a la política municipal i a la justícia municipal. Abans de ser alcaldessa, la mare era funcionària de justícia i treballava al jutjat de pau d'Albanyà. Jo era molt petita i recordo el sentit del deure en un poble petit. Més tard, la meva mare es va embarcar en l'aventura política a Vilafant amb el PSC i el que hem mamat nosaltres és el sentit de responsabilitat, la capacitat de treball, l'honestedat, la claredat i la transparència. La meva mare té molt de respecte per la diferència política.

Entenem que aquests mateixos valors els ha heretat també del seu pare, Agustí Vehí, qui va ser un referent en aquest cas pel seu càrrec com a sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres?

Per part del meu pare, a casa hem mamat molt el sentit del deure públic. L'Agustí vivia per a la policia i vivia per allò que ell entenia que era la responsabilitat de garantir la seguretat i el benestar de la ciutadania. I vivia la política quotidiana, parlamentària i municipal, com a quelcom que li alimentava l'ànima. I això fa referència a allò que et deia abans, de viure la política com una manera de vincular-te al lloc on vius. En definitiva, a casa he respirat política i, fins i tot, això es remunta a avis i a besavis.

Com veu el panorama polític català en aquests moments?

Veig que nosaltres hem signat un acord amb Junts pel Sí i depèn de quines cartes juguem pot ser una oportunitat o pot ser una jugada equivocada. El paper de la CUP ha de ser el de tensar cap a l'esquerra, el de garantir que es va cap al procés i que s'acompleix la declaració del 9-N, que s'acompleix el somni d'anar cap a la república catalana. També crec que la CUP té una altra missió clau, que és il·lusionar l'esquerra. Hem de convèncer l'esquerra que és viable i que nosaltres intentarem que així sigui.

Com a militant del moviment feminista, suposo que li deu tocar la fibra sensible l'atenció que reben les polítiques de gènere.

Les retallades han afectat molt les polítiques de gènere i d'alguna manera s'ha de tornar a donar-los la importància central que ha de tenir. S'ha de fer un esforç i s'ha de prioritzar la lluita contra la violència masclista, en qualsevol dels seus estadis. I s'ha d'aconseguir desplegar i dotar de recursos la llei contra la violència masclista que tenim a Catalunya, que és molt bona. I a més s'ha d'apostar per combatre els insults que estan patint persones com l'Anna Gabriel de la CUP, com la Inés Arrimadas de Ciutadans, com l'Ada Colau de Barcelona en Comú, etc. Són insults intolerables i el que no pot ser és que el Govern no faci res contra aquestes agressions masclistes a dones pel fet de ser dones. I això passa en un marc de violència masclista en el qual hi ha hagut més de 7 morts en el que portem de 2016.