Gerard Teixidó va néixer fa 25 a Roses i és mestre, tot i que ara mateix no exerceix en l'àmbit docent. És especialista en Educació Artística i també s'ha format en Educació Emocional, per treballar temes relacionats amb el dol i les ferides emocionals. Actualment, treballa al Centre Cultural La Mercè de Girona i compagina la seva professió amb el càrrec de regidor d'ERC a l'Ajuntament de Roses i amb la coordinació d'immigració i educació a la secció local del grup republicà, dins l'Àrea de Benestar Social, juntament amb Júlia López.

Com a coordinador de l'Àrea d'Immigració de la secció local d'ERC, Gerard Teixidó ha portat les regnes d'una conferència en què s'ha posat sobre la taula la crisi dels refugiats sirians, de la mà de l'experta jurídica en migracions internacionals i en polítiques migratòries Carmen Baldrich López. El responsable d'immigració explica que una de les dinàmiques del seu grup és poder oferir coneixement sobre temes d'actualitat, a través d'aquest tipus de xerrades. En l'entrevista, Teixidó parla sobre la situació de la immigració a Roses i lloa la feina que està desenvolupant la Xarxa de Convivència.

Quina és la tasca del coordinador d'immigració?

El que pretenem ERC és una anàlisi exhaustiva de la situació referent a immigració que tenim a Roses, que és una situació complexa, perquè hi ha una part de la població que és immigrada de diferents parts del món, predominant els provinents de països àrabs i principalment del Marroc.

En què consisteix l'anàlisi?

Primer cal fer una anàlisi de la situació per poder, després, aplicar unes polítiques més concretes i detallades. Quan vam fer el programa de campanya, vam incloure-hi un decàleg amb els deu punts clau en què incidiríem. Un dels punts el vam dedicar a polítiques socials.

I què diu aquest punt?

El nostre compromís és poder incorporar a les nostres polítiques les iniciatives impulsades per entitats o administracions per tractar la pobresa i que tinguin en compte la immigració. El nostre compromís és anar-nos adherint a programes d'administracions superiors que ens puguin ajudar, dins del nostre municipi, a gestionar aquest fet.

Quina és la realitat en l'àmbit d'immigració a Roses?

No ens agrada parlar de problemàtica. Quan parlem d'immigració, preferim referir-nos a un avantatge. És un avantatge que una ciutat tingui persones de diferents cultures, de diferents llocs, ja que així és com s'enriqueix la societat en comú. Però sí que és veritat que, a Roses, hem d'anar fent un treball constant, de cohesió entre els ciutadans nouvinguts i les persones autòctones, per anar establint unes bases de convivència més plàcida, més igualitària, i sobretot que hi hagi relació.

Com són per a vostè les polítiques de cohesió?

Quan parlem de cohesió, no és només perquè no hi hagi problemes, sinó que el que volem és que hi hagi bones relacions, amb els veïns, amb els companys de feina, amb els pares dels nens de l'escola. Per això volem anar proposant activitats i projectes que vagin en aquesta línia. No ens agraden les polítiques d'integració que són separadores. Per exemple, quan hi ha un projecte només destinat a immigrants i només l'utilitzen immigrants, realment no s'estableix una relació amb la resta de persones que viuen en un mateix municipi.

A Roses, s'han format guetos?

N'hi ha, i ens agradaria trencar aquestes zones on es concentra un nombre elevat d'immigrants d'una mateixa procedència. Sabem que això és complicat. Per això volem oferir propostes i projectes que vagin més enllà. Propostes tant interculturals com intergeneracionals. Relacionem molt l'Àrea d'Immigració amb l'Àrea d'Educació, perquè considerem que és molt important que hi hagi una tasca educativa, i que les escoles col·laborin amb l'administració i viceversa. L'objectiu és poder anar potenciant aquestes relacions, aquesta cohesió, per anar trencant els guetos. Volem que Roses sigui una ciutat oberta i que hi hagi unes bones dinàmiques de relació.

La Xarxa de Convivència s'ha convertit en un referent a Roses en bones pràctiques integradores. Com valora la feina que fa?

És molt bona. Una de les nostres regidores, la Vero Medina, forma part d'aquesta associació, i jo també he pogut participar personalment en un dels seus projectes, el primer viatge al Marroc que es va organitzar des de la Xarxa de Convivència i que es fa cada any, amb la participació de cinc joves catalans d'origen marroquí i cinc joves catalans amb origen català. Els projectes que fa la Xarxa de Convivència són perfectes per al municipi, uns projectes que també hauria d'anar fent l'administració.

ERC ha promogut fa uns dies una conferència per informar la ciutadania de què està passant a Síria.

Sí, és una conferència que vam fer seguint aquesta nostra línia d'oferir coneixement de primera mà. Ha estat la primera conferència d'aquest tipus que hem organitzat i en farem més. Creiem que és important tractar aquest tema, perquè és d'una actualitat candent, i a més hem pogut aprofitar que a Roses hi ha una persona experta en crisi de refugiats, Carmen Baldrich López, que ens va fer una xerrada magistral.