Urbanisme

El propietari del palau Macelli intenta evitar l'expropiació de part dels jardins

L'habitatge està afectat pel pla general de Castelló a tocar la muralla medieval per on es preveu un circuit

13.09.2015 | 08:56

El propietari del palau Macelli de Castelló d'Empúries, Joaquin Poch ha demanat a l'Ajuntament que redueixi l'afectació actual prevista al POUM als jardins de la finca. També està negociant amb el Bisbat que retiri unes construccions que assegura invadeixen la seva propietat. El Bisbat ho està estudiant jurídicament. Per part del'Ajuntament, mantenen que és important mantenir la franja afectada que permet fer un recorregut a l'entorn de l'antiga muralla medieval i la part del darrere de la Basílica, tot i que asseguren que de moment no s'expropiarà i si es fa, serà pagant. El propietari ha donat vida de nou a l'immoble obrint el restaurant ubicat a la part posterior.

L'habitatge està situat al carrer del Carbonar entre la Basílica i el convent de Santa Clara que va ser aixecat en part dela propietat que la familia va cedir.

La casa va ser construïda el segle XVII com a habitatge. És de planta baixa i dos pisos d'alçada inclosa dins l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al vestíbul d'accés hi ha un petit pati i un d'exterior a la part posterior amb vistes a a la muralla del Canal del molí i l'àbsis de la Basílica.

L'actual propietari es queixa que l'Ajuntament manté una important afectació a gran part de la finca amb les limitacions que això comporta i sense que fins avui nos'hagi acceptat reduir-la ni tampoc s'hagi expropiat. Els planejament actual i l'anterior hi preveu una franja de 0.08 hectàrees que comença a un lateral de la vivenda per accedir fins als jardins i fer un recorregut paral·lel a l'antiga muralla i fins a l'absis de l'església des d'on hi ha vistes a la plana. El propietari intenta des de fa temps una alternativa que afectin menys finca.

Des de l'Ajuntament, el regidor d'Urbanisme, José Manuel Gallego, ha explicat que fer canvis al planejament suposaria impulsar una modificació i tornar a aprovar el POUM. A més, posa de manifest que en el seu moment no es van presentar al·legacions, tot i que es van intentar negociar fer alguns canvis fa uns anys i no es va arribar a cap acord. "Volem fer un passadís perquè es pugui veure el paisatge de darrere l'antiga muralla medieval i fer un mirador". Però afegeix que, "si es tira endavant se li ha de pagar tota la franja". Gallego constata que de moment no està previst a curt termini però defensa que és important poder-ho obrir al públic com a part del patrimoni històric i de valor turísticament. En els darrers anys hi havia funcionat un restaurant i s'havia destinat també a hostal. Justament l'actual propietari torna a donar vida a l'immoble turísticament obrint el restaurant.

Construccions del Bisbat

Joaquin Poch també batalla per recuperar algunes parts de la finca. Està en converses amb el Bisbat perquè retiri unes construccions que assegura que ocupen una part dels seus terrenys. Es tracta d'una pared a la zona de l'absis que delimitaria erròniament el final de la finca i una construcció al pati que utilitzen de magatzem de l'església.

El Bisbat de Girona ha informat que s'està estudiant jurídicament perquè fa molts anys que hi són. Està previst que les dues parts tinguin una reunió properament.

La reobertura del restaurant permetrà durant aquest Terra de Trobadors poder-se acostar a una de les antigues propietats de l'antiga noblesa castellonina. Va ser una de les cases més sumptuoses de senyors de Castelló. Al treball de Pelai Negre sobre famílies i Cases senyorials de Castelló s'explica que a principi de segle passat se situen els darrers Marcelli i la va heretar Caterina Martí que posteriorment va llegar a Magdalena Roger i Ramon de Fontcuberta de la noblesa barcelonina. Eren els pares d'un dels darrers propietaris per herència, Ramon de Fontcuberta. En va vendre una part a Joaquin Poch i en morir el seu soci ha passat a ser l'únic titular.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema