Figueres

"La fil·loxera no va pensar que l'Empordà té màgia i que és màgica la seva gent"

El cuiner Paco Pérez lloa els productes autòctons en el pregó inaugural de la Mostra del Vi

04.09.2015 | 19:57
L´acte inaugural s´ha fet sota cobert per la pluja.

El cuiner llançanenc Paco Pérez ha estat l'encarregat de fer el pregó inaugural de la Mostra del Vi de l'Alt Empordà. La pluja ha aigualit l'obertura d'una fira que ha comptat, també, amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

La Mostra se celebra a la Rambla de Figueres fins diumenge.

Aquest és el text del pregó que ha fet Paco Pérez:

"És un honor fer el pregó de la mostra de vi de l'Empordà, ja que és un compromís amb la nostra terra i la nostra gent. Gràcies per pensar en mi, és a dir, en nosaltres.

M'agradaria compartir aquest honor amb tota la meva gent; la meva família, tots els cuiners, cambrers, sommeliers, amics, periodistes gastronòmics i a tots aquells que fan possible que la nostra professió sigui tan meravellosa. Gràcies a tots ells per compartir; compartir el nostre territori, el nostre entorn, la nostra tradició i la nostra avantguarda.

No hi ha al món res semblant a l'Empordà. A la mar de crestes blanques quan bufa la tramuntana, a la lluna plena de garotes dolces, ¡a les gambes i escamarlans, als peixos de roca i de fons! No hi ha res semblant al seu bosc humit, al seu bosc sec, als pins i a les vinyes verdes vora la mar (com deia Lluís Llach). Ceps, ous de reig, rovellons, magranes, figueres, petits horts de mongetes tendres, tomàquets dolços, carbassons, garrofes, carxofes. Res hi ha semblant a aquests productes empordanesos.

La tradició: els costums que perduren en el temps, en el record d'allò que tots estimem, en la cultura d'arrels profundes que mostren qui som i què fem, d'on venim i cap a on anem.

I de fet som avantguarda, sempre ho hem estat ¿què és l'avantguarda sinó descobrir-se? ¿què hi ha més nostre que el pa amb tomàquet? Som innovadors i ens agrada el risc. Tanmateix, ens agrada viatjar, comprendre i compartir.

Recordo de petit veure pujar el cavall i el carro ple de semals de raïm acabat de collir. Les abelles sobrevolaven el raïm intentant aconseguir el sucre. Recordo l'Albert, home de vinya i terra, de mans colrades per la tramuntana i pel fred. Era petit, però recordo lleugerament olors a verema mentre les semals es buidaven dins una cuba de fusta antiga on tot es trepitjava...

Pantalons aixecats fins als genolls, dones amb faldilles de volant, el trepitjar suau sobre el raïm i una dolçor meravellosa que perdura a la meva memòria.

La fil·loxera ens va ferir el cor, ens va treure allò que estimàvem. Les muntanyes es convertien a poc a poc en esquelets de pedres col·locades amb esforç una sobre l'altra. Amb l'esforç de les persones, sempre persones. Persones que van fer jardins a les nostres muntanyes, jardins de ceps verds.

La fil·loxera, però, no va pensar que l'Empordà té màgia i que és màgica la seva gent. Una gent amb ingredients: Passió, memòria, respecte, honestedat, llibertat, generositat, creativitat, esforç, sentit de l'humor i sacrifici.

Figuerencs, empordanesos, gaudim aquests dies dels vins de l'Empordà. Compartiu una copa de vi i un somriure".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema