El Tribunal Suprem (TS) ha donat la raó a l'entitat ecologista Iaeden i ha tombat la sentència dictada per la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que desestimava un recurs dels ecologistes contra l'autorització administrativa per aixecar un parc eòlic de disset aerogeneradors a la muntanya de Sant Julià, a la Jonquera. Segons la sentència del Suprem, el TSJC va causar "indefensió" a la Iaeden quan no va autoritzar que el Consell Català de Protecció de la Natura elaborés un informe sobre l'impacte mediambiental del parc eòlic. El TS obliga a repetir el contenciós i conclou que el tribunal no va comptar amb tots els arguments per emetre un dictamen.

L'inici del cas es remunta al 2002, quan l'empresa Windmaster Spain S. L. va presentar un projecte d'un parc eòlic al paratge de la muntanya de Sant Julià de la Jonquera (Alt Empordà). El projecte planteja aixecar disset aerogeneradors de 125 metres d'alçada (una torre de 80 metres i les aspes de 90 de diàmetre) i una línia d'evacuació de 24,5 quilòmetres.

El projecte va aixecar immediatament l'oposició del territori, tant a nivell polític com d'entitats ecologistes. Tot i això, l'any 2006 la Generalitat el va autoritzar. La Iaeden-Salvem l'Empordà van presentar recurs a l'autorització i, quan finalment els van denegar tots els arguments, van recórrer als tribunals. Van presentar un recurs contenciós administratiu davant el TSJC el 2007.

Les entitats defensen que un parc d'aquestes característiques tindria un gran impacte en una zona d'alt valor natural: la muntanya de Sant Julià està dins el PEIN del Massís de Salines-Alta Garrotxa i la Xarxa Natura 2000, i també està protegit per l'Ajuntament de la Jonquera com Paratge Natural d'Interès Local i connector ecològic entre els espais naturals del Massís de les Salines i l'Albera.

Amb aquests arguments a la mà, van sol·licitar al TSJC poder encarregar un informe pericial al Consell Català de Protecció de la Natura, perquè avalués l'impacte ambiental de la infraestructura. El TSJC ho va desestimar i va designar un enginyer industrial perquè fes el dictamen. A més, el cost de l'informe eren 2.500 euros. La Iaeden va renunciar a la prova perquè considerava que aquest perfil professional no està capacitat per fer un informe d'aquest tipus i no podia sufragar el cost.

Un cop el TSJC va dictar sentència desestimant el seu recurs, van decidir recórrer la decisió al Tribuna Suprem. Ara, l'alt tribunal els ha donat la raó. Anul·la la sentència del TSJC i obliga a repetir el contenciós elaborant i valorant com a prova l'informe pericial.

"Rebutja la prova en la forma proposada, que resultava adequada, i ordenar que fos practicada per un perit no especialitzat en l'àmbit mediambiental ha causat una manifesta indefensió a la part recurrent", conclou la sentència del Suprem.

La Iaeden celebra la sentència. "Altra vegada es demostra que les administracions, i en aquest cas fins i tot el TSJC, menyspreen el possible impacte ambiental de macro-parcs eòlics", exposen en un comunicat.

"Esperem que el procés judicial acabi, doncs, amb una nova sentència del TSJC i que aquesta també sigui favorable a la conservació de la muntanya de Sant Julià", afegeixen i especifiquen que esperen que així evitin "augmentar, encara més, les despeses que hem afrontat entre les entitats implicades i que fins el moment són aproximadament de 10.000 euros".

Davant d'aquesta xifra, que se suma als altres casos que han portat als tribunals en els darrers anys, han obert una campanya de donatius a la seva pàgina web i demanen la col·laboració de tothom preocupat pel territori i pel medi ambient.