Pere Vila, escollit nou president de la Diputació de Girona per àmplia majoria

Pere Vila assumeix les regnes de la Diputació de Girona després d'un mandat durant el qual la presidència ha estat per a Unió i ha acabat esquitxat per escàndols i polèmiques. Durant el seu primer discurs com a nou president, Vila ha volgut passar pàgina i assegurar que comencen quatre anys que han de ser "una nova etapa" i marcar un punt i apart. "Hem fet autocrítica i anàlisi de la institució que ens hem trobat, esmenarem els errors i tots plegats hem de ser capaços de fer que sigui vista com una institució modèlica al servei del ciutadà i del país", ha afirmat.

Per endavant, quatre anys que tampoc seran fàcils. Segons el ja president de la Diputació, serà un mandat en què les quatre diputacions catalanes jugaran un paper fonamental en el procés sobiranista. "Caldrà fer allò que calgui fer, amb resolució, amb coratge i amb sacrifici si cal, perquè el nostre deure és amb el poble de Catalunya", ha asseverat Pere Vila.

En aquest sentit, Pere Vila ha anunciat que ja han arribat a un primer acord marc amb ERC, amb la voluntat que sigui extensible a més grups per treballar plegats per aplanar el camí del procés constituent.

Un altre repte que haurà d'afrontar el president és l'encaix entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) perquè, tot i haver trencat la coalició cara a les properes eleccions del 27 de setembre mantenen l'aliança amb la qual es van presentar a les municipals. Així, Pere Vila serà el líder d'un govern de CiU, amb deu diputats per a Convergència i quatre per a Unió.

"Entre el meu partit i UDC, segurament tot no ha anat com haguéssim volgut i ha estat prou difícil en les darreres hores, però estic convençut que encetem una nova etapa", ha exposat Pere Vila, que també ha estès la mà a la resta de grups per intentar aconseguir acords amplis. L'objectiu de la gestió de Vila serà prestigiar de nou la Diputació de Girona com el que ha estat tradicionalment: l'ajuntament d'ajuntaments que treballa per fer costat als municipis.

Durant unes setmanes, Pere Vila compatibilitzarà la presidència de la Diputació de Girona amb la seva feina com a diputat al Parlament, on és president de la comissió de Salut. No és el primer cop que es desdobla entre les dues institucions, també ho va fer l'any 2012 quan va deixar la Diputació per anar al Parlament. Aleshores, no va marxar fins que va acabar la comissió d'investigació oberta per l'escàndol arran de les denúncies creuades entre l'aleshores president de la Diputació Jaume Torramadé i una assesora d'Unió, Minerva Amador.

Una de les incògnites que s'ha de desvetllar a partir d'ara és com es configurarà el cartipàs. Dos homes que podrien tenir pes dins el govern són dos diputats que fins l'últim moment, dimarts a la tarda, sonaven a les travesses com a presidents: Miquel Noguer i Fermí Santamaria.

El posicionament dels grups

El primer ple del mandat ha servit perquè cadascun dels grups polítics amb representació a la corporació puguin fer la seva primera intervenció i exposar quins seran els objectius que perseguiran durant els propers quatre anys.

Un grup que s'estrena és el d'Independents de la Selva que, després d'aconseguir representació a deu pobles de la comarca (amb 47 regidors i sis alcaldes), ha entrat per primera vegada a la Diputació. La seva portaveu, Gisela Saladich, (alcaldessa de Tossa de Mar) ha defensat que la seva formació practica una "manera diferent" de fer política que "no està lligada a les directrius de partits" i que treballaran perquè aquesta manera de fer el traslladi a la Diputació de Girona.

L'altra formació que s'estrena al plenari de la corporació és la CUP. El seu portaveu, Lluc Salellas (que és regidor a Girona) ha fet una intervenció molt crítica amb el funcionament de la Diputació i ha dit que el seu partit està en contra de l'existència d'aquest organisme. A més, ha alertat que portaran davant la justícia qualsevol irregularitat que detectin en el sí de la corporació. "N'estem farts de les pràctiques caciquistes que durant anys han existit; subvencionar els meus i deixar que la resta morin de fastig és propi de règims prodemocràtics i aquí massa sovint s'ha funcionat a partir d'aquesta lògica perversa", ha manifestat.

Qui també s'estrena com a diputat i portaveu és el socialista Juli Fernández, alcalde de Palafrugell. El seu grup ha obtingut tres representants i ha assegurat que treballaran per fomentar el diàleg i la participació. "La gent ens demana una actitud més propera, més transparent i participativa i és obvi que hem d'estar a l'alçada i el nostre grups sempre buscarà diàleg i consensos per estar al costat dels ajuntaments, que són els que primer pateixen les conseqüències de la crisi", ha afirmat.

A ERC el portaveu ja és una cara coneguda a la Diputació de Girona. Es tracta de Lluís Sais, alcalde de la Bisbal d'Empordà. Durant la seva intervenció, ha remarcat el paper que haurà de jugar la Diputació en el procés sobiranista i, especialment, per articular la futura Agència Tributària Catalana. Segons ha demanat, buscaran que la corporació hi aposti i que vagi més enllà "de grans discursos i paraules". "Vetllarem perquè la Diputació participi d'aquest procés i que més enllà de discursos i grans paraules hi hagi fets i realitats", ha subratllat.

Per últim, ha intervingut Albert Piñeira, que es manté com a portaveu del grup de CiU. L'alcalde de Puigcerdà repeteix com a portaveu de la formació nacionalista, un càrrec que va assumir fa dos anys i mig quan va rellevar l'actual president, Pere Vila, que va deixar la Diputació de Girona per anar al Parlament de Catalunya.

Piñeira ha entonat el 'mea culpa' i ha reconegut que el darrera mandat va ser polèmic pels diferents escàndols en el sí de la corporació. "Som conscients dels errors que hem comès, en demanem disculpes i n'hem pres nota perquè no es tornin a repetir", ha assegurat. Tanmateix, ha volgut també reivindicar la feina feta i ha lamentat que hi ha hagut "massa soroll" que no ha permès visualitzar la tasca feta durant els darrers quatre anys. "El que ens cal ara és tot el contrari, molta feina i poc soroll", ha assenyalat.

Dues terceres parts, cares noves

Aquest dimecres al migdia s'ha fet el ple de constitució de la Diputació de Girona per a la propera legislatura. Primer, s'ha constituït la mesa d'edat, formada pel diputat més gran, Fermí Santamaria, i el més jove, Jordi Camps. Després, cadascun del nous diputats han jurat el càrrec.

Només el vuit d'ERC ho han fet usant la fórmula proposada per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i especificant que es posen a disposició del Parlament que sorgeixi de les eleccions del setembre per treballar per aconseguir la independència de Catalunya. El diputat de la CUP també ha refermat el compromís independentista però amb una fórmula pròpia.

Dues terceres parts del ple són cares noves que es barregen amb diputats amb més trajectòria a la Diputació de Girona.

Després de jurar el càrrec, ha estat el moment de votar. Els únics grups que han presentat candidats han estat el de CiU, que ha proposat Pere Vila, i la CUP, que ha proposat Lluc Salellas. Al final, Vila ha obtingut 26 vots i Salellas només un. Així, Pere Vila ha estat proclamat nou president de la Diputació i li han donat la vara de comandament i li han posat la medalla d'or que ho acrediten.

Han seguit el ple antics presidents de la Diputació de Girona. Entre ells, el sortint Joan Giraut. Entre les absències, la de Jaume Torramadé i Enric Vilert (ERC).

Torramadé i Giraut han estat presidents d'un mandat convuls. Unió assumia el 2011 per primera vegada la presidència d'una Diputació. Ho feia a la de Girona i a mans de Jaume Torramadé, alcalde de Salt durant el darrer mandat. Poc temps després d'assumir el càrrec, esclatava la primera polèmica: les denúncies creuades entre Torramadé i l'exassessora d'UDC Minerva Amador. L'expresident assegurava que l'assessora l'extorsionava reclamant-li diners a canvi de no denunciar-lo per assetjament sexual, mentre Amador sosté que durant un sopar Torramadé li va fer tocaments no consentits. L'afer va forçar Torramadé a dimitir i actualment tots dos estan pendents de judici (l'expresident acusats d'abús sexual i l'exassessora de coaccions).

El 29 de gener del 2013, l'alcalde de Platja d'Aro (Baix Empordà), Joan Giraut, rebia la vara de president de la Diputació de Girona. El canvi es feia després del trasbals que havia viscut la corporació, tant portes endins com enfora. En teoria Giraut havia de pacificar la corporació però lluny d'això va començar una guerra oberta contra el cap de protocol de la corporació, Josep Maria Amargant, que va acabar amb un altre president declarant com a imputat als jutjats i el debat públic sobre situacions anòmales dins la Diputació relacionades amb assessors de partits que cobraven un sou però no havien trepitjat mai l'edifici per anar a treballar.

A primera fila també hi han assistit l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el coordinador general de CDC, Josep Rull, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, el subdelegat del govern espanyol, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, i el delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús.

Foto de família del ple

Els vint-i-set diputats de la Diputació són, per part de CDC, Carles Salgas (alcalde de Mont-ras), Marta Felip (alcaldessa de Figueres), Pere Vila (regidor de Llançà), Miquel Noguer (alcalde de Banyoles), M. Àngels Planas (regidora de Girona), Fermí Santamaria (alcalde de Llagostera), Josep Maria Corominas (alcalde d'Olot), Albert Piñeira (alcalde de Puigcerdà), Jordi Camps (alcalde de Vidreres) i Jaume Dulsat (alcalde de Lloret de Mar). Per UDC són Albert Gómez (regidor de Palafrugell), Carles Álvarez (alcalde de Vilamalla), Eva Palau (regidora de Girona) i Josep Antoni Frías (alcalde d'Hostalric).

Per ERC Josep Maria Rufí (regidor de Torroella de Montgrí), Lluís Sais (alcalde de la Bisbal d'Empordà), Joan Fàbrega (alcalde de Lladó), Joan Estarriola (alcalde de Fontcoberta), David Mascort (alcalde de Vilablareix), Josep Companys (alcalde de Santa Pau), Josep Maria Bagot (alcalde de Riells i Viabrea) i Joan Martí (alcalde de Santa Coloma de Farners). Del PSC Juli Fernández (alcalde de Palafrugell), Consol Cantenys (alcaldessa de Vilafant) i Víctor Puga (alcalde de l'Escala). Per la CUP Lluc Salellas (regidor de Girona) i d'Independents de la Selva Gisela Saladich (alcaldessa de Tossa de Mar).