El president de CDC a les comarques gironines i exalcalde de Llançà (Alt Empordà), Pere Vila, serà el nou president de la Diputació de Girona. CDC recupera la presidència després d'un mandat convuls i polèmic, que ha tingut dos presidents d'UDC. La disputa per la presidència ha estat intensa i, al final, ha estat la direcció del partit qui ha acabat prenent la decisió gairebé 'in extremis' perquè, a nivell territorial, no hi ha havia acord. El secretari general de CDC, Josep Rull, ha assegurat que han decidit que el president serà Pere Vila menys de 24 hores abans del ple de constitució -dimecres a les 12 del migdia- perquè hi ha candidats "molt valuosos" i no per pugnes internes dins el partit.

Menys de 24 hores abans del ple de constitució, gairebé en el temps de descompte, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha decidit que Pere Vila, el líder del partit a la demarcació i alcalde de Llançà, serà el pròxim president de la Diputació de Girona. La decisió no s'ha pres a nivell territorial, els desacords han provocat que la direcció del partit hagi acabat intervenint per decantar la balança a favor de Pere Vila.

Fins a la línia de meta hi han arribat diversos homes forts del partit i, tot i que Vila estava inclòs a les travesses inicials, semblava que el pols final estava entre l'alcalde de Llagostera (Gironès), Fermí Santamaria, i el de Banyoles, Miquel Noguer, tots dos avalats per uns bons resultats a les urnes en les darreres eleccions municipals. Amb l'elecció de Pere Vila, CDC es decanta per un home de l'aparell del partit i líder a la demarcació.

Pere Vila (Llançà, 1973) és tècnic especialista en turisme i hostaleria. Actualment és diputat al Parlament de Catalunya. En les passades eleccions del 24 de maig va ser el candidat de CiU a l'alcaldia de Llançà on va guanyar amb un 45,30% dels vots però no va aconseguir formar govern. Ja coneix la casa perquè va ser diputat adjunt a Presidència a la Diputació de Girona entre el 2011 i el 2013 i portaveu del grup de CiU però va marxar abans d'acabar el mandat cap al Parlament. També va ser president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà (2007-2009) i des del mes de març de 2012 és el president de CDC a la Federació de Girona.

Després dels resultats de les darreres municipals, el primer pols va ser entre CDC i UDC per veure qui tenia la presidència de la Diputació de Girona. Unió l'havia tingut durant el darrer mandat i aspirava a mantenir-la, mentre que Convergència apostava pel canvi, sobretot tenint en compte el resultat del darrer mandat en mans d'UDC. Enmig de l'estira i arronsa, la coalició es va trencar i Unió va acabar sortint del Govern.

Un cop resolt, a nivell de direccions dels partits, que la presidència serà per a Convergència, començaven les disputes internes. Des de l'inici han sonat diversos noms, entre ells el de Pere Vila però també els de Noguer, Santamaria o Albert Piñeira (alcalde de Puigcerdà i un dels joves polítics amb més projecció dins el partit).

El secretari general de CDC, Josep Rull, treu importància al fet que la direcció nacional del partit hagi acabat prenent la decisió. "La decisió finalment l'ha assumit la direcció del partit havent escoltat el territori i ha costat com ha costat a altres llocs, perquè tenim gent molt valuosa i un sol lloc com a president", ha afirmat Rull que ha assegurat que "ha costat prendre-la per la gran qualitat dels candidats".

Mandat de polèmiques

Unió assumia el 2011 per primera vegada la presidència d'una Diputació. Ho feia a la de Girona i a mans de Jaume Torramadé, alcalde de Salt durant el darrer mandat. Poc temps després d'assumir el càrrec, esclatava la primera polèmica: les denúncies creuades entre Torramadé i l'exassessora d'UDC Minerva Amador. L'expresident assegurava que l'assessora l'extorsionava reclamant-li diners a canvi de no denunciar-lo per assetjament sexual, mentre Amador sosté que durant un sopar Torramadé li va fer tocaments no consentits. L'afer va forçar Torramadé a dimitir i actualment tots dos estan pendents de judici (l'expresident acusats d'abús sexual i l'exassessora de coaccions).

El 29 de gener del 2013, l'alcalde de Platja d'Aro (Baix Empordà), Joan Giraut, rebia la vara de president de la Diputació de Girona. El canvi es feia després del trasbals que havia viscut la corporació, tant portes endins com enfora. En teoria Giraut havia de pacificar la corporació però lluny d'això va començar una guerra oberta contra el cap de protocol de la corporació, Josep Maria Amargant, que va acabar amb un altre president declarant com a imputat als jutjats i el debat públic sobre situacions anòmales dins la Diputació relacionades amb assessors de partits que cobraven un sou però no havien trepitjat mai l'edifici per anar a treballar.

Després d'aquesta etapa i amb la nova presidència, un mandat per endavant que tampoc seran senzills per a l'equip de govern perquè, tot i que CiU té majoria absoluta, està per veure com encaixaran CDC i UDC junts quatre anys després del trencament de la coalició.

Ple de constitució

La constitució de la corporació començarà aquest dimecres a les 12 al saló de sessions de la Diputació de Girona amb la creació de la Mesa d'Edat. El secretari de la corporació cridarà el diputat de més edat, Fermí Santamaria, i el de menys edat, Jordi Camps, per constituir-la. El primer la presidirà, mentre que el de menys edat serà vocal. Seguidament, ambdós prendran possessió del càrrec.

A continuació, el president de la Mesa procedirà a cridar de manera individual cadascun dels diputats perquè prenguin possessió del càrrec. La crida es farà per ordre alfabètic de partits judicials. Els primers seran els del partit judicial de la Bisbal, després vindran els de Figueres, Girona, Olot, Puigcerdà i Santa Coloma de Farners. Un cop tots hagin pres possessió del càrrec, la presidència declararà formalment constituïda la corporació.

Constituïda la corporació, la presidència de la Mesa d'Edat indicarà que s'ha de procedir a l'elecció del president. Després de conèixer els candidats a presidir la Diputació, s'efectuarà la votació, que té caràcter secret, amb crida individual i per ordre alfabètic a cadascun dels diputats. Finalitzada la votació, la Mesa en farà l'escrutini.

D'acord amb el resultat, la presidència de la Mesa proclamarà el nou president de la Diputació de Girona. Seguidament, hi haurà la presa de possessió del càrrec de president i li lliuraran els atributs del càrrec, que són la vara de comandament i la medalla d'or. Tot seguit, es dissoldrà la Mesa d'Edat. El president de la Diputació donarà la paraula als representants dels diferents grups polítics, de menor a major representació, perquè puguin explicar el seu vot. Finalment, tancarà les intervencions el mateix president.

Els vint-i-set diputats de la Diputació són, per part de CDC, Carles Salgas (alcalde de Mont-ras), Marta Felip (alcaldessa de Figueres), Pere Vila (regidor de Llançà), Miquel Noguer (alcalde de Banyoles), M. Àngels Planas (regidora de Girona), Fermí Santamaria (alcalde de Llagostera), Josep Maria Corominas (alcalde d'Olot), Albert Piñeira (alcalde de Puigcerdà), Jordi Camps (alcalde de Vidreres) i Jaume Dulsat (alcalde de Lloret de Mar). Per UDC són Albert Gómez (regidor de Palafrugell), Carles Álvarez (alcalde de Vilamalla), Eva Palau (regidora de Girona) i Josep Antoni Frías (alcalde d'Hostalric).

Per ERC Josep Maria Rufí (regidor de Torroella de Montgrí), Lluís Sais (alcalde de la Bisbal d'Empordà), Joan Fàbrega (alcalde de Lladó), Joan Estarriola (alcalde de Fontcoberta), David Mascort (alcalde de Vilablareix), Josep Companys (alcalde de Santa Pau), Josep Maria Bagot (alcalde de Riells i Viabrea) i Joan Martí (alcalde de Santa Coloma de Farners). Del PSC Juli Fernández (alcalde de Palafrugell), Consol Cantenys (alcaldessa de Vilafant) i Víctor Puga (alcalde de l'Escala). Per la CUP Lluc Salellas (regidor de Girona) i d'Independents de la Selva Gisela Saladich (alcaldessa de Tossa de Mar).