El Tribunal Suprem ha citat a declarar nou tècnics que han fet informes contraris al tram aeri de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. La línia, que ja s'ha posat en tensió, té 115 torres i porta els 400 kV fins a l'estació conversora, on la MAT passa a ser subterrània. Ara, l'alt tribunal ha admès a tràmit un contenciós interposat per la Iaeden, la CUP i l'AlarMAT contra l'acord del Consell de Ministres que va declarar d'utilitat pública el Bescanó-Santa Llogaia i en va aprovar el projecte executiu. Els tècnics, a qui s'ha citat aquest dimecres, van denunciar mancances com la inexistència d'estudi d'impacte ambiental o l'incompliment de la distància de seguretat entre torres i habitatges.

El contenciós contra la MAT que ara el Suprem haurà de dirimir no és el primer dels 400 kV que arriba a mans del Tribunal. En aquest cas concret, el recurs s'interposa contra l'acord del Consell de Ministres adoptat el 2 d'agost del 2013, que va donar llum verda al tram aeri de la MAT que passa a cavall del Gironès i l'Alt Empordà.

En concret, aleshores l'Estat va declarar la utilitat pública del Bescanó-Santa Llogaia i va donar llum verd al projecte executiu presentat per Red Eléctrica. Aquest tram de la MAT, el darrer abans de la interconnexió, comença a la subestació de Bescanó (Gironès) i acaba a la de Santa Llogaia (Alt Empordà). Les obres ja s'han acabat i, de fet, la línia es va posar en tensió a finals de l'any passat. El tram té 44 quilòmetres i la MAT hi passa a través de 110 torres.

Tot i que els 400 kV ja circulin pels cables, queden encara dues obres pendents per enllestir el projecte. I és que la construcció d'aquest tram portava aparellada la compactació de dues línies amb les torres de la MAT (una de 220 kV i una altra de 132). Red Eléctrica, però, no preveu començar aquests treballs fins a mitjans del 2015, un cop ja hagi entrat en servei la interconnexió.

El recurs contenciós contra el tram Bescanó-Santa Llogaia el van interposar dues entitats (la Iaeden i l'AlarMAT) i un partit polític (la CUP). Com a demandats hi figuren l'Estat, per una banda, i la companyia Red Eléctrica, per l'altra. Ara, la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs i, a l'hora d'estudiar-se'l, ha demanat documentació a totes les parts.

Nou tècnics a declarar

Mitjançant una providència, el Suprem demana documentació a Red Eléctrica relacionada amb el tram que ara és focus de litigi. A més, el Tribunal també sol·licita a la Generalitat que li trameti "tots els informes i estudis de planificació" dels 400 kV entre Bescanó i Santa Llogaia.

Pel què fa a la part demandant, el Suprem cita a declarar nou tècnics perquè ratifiquin els informes que van emetre en contra de la línia. Les declaracions es faran aquest dimecres a Madrid, cosa que no sol ser habitual en procediments contenciosos com aquest (perquè generalment el tribunal decideix si admet o no una prova únicament en base a la documentació).

Entre els tècnics que s'han citat a declarar hi ha el doctor i president d'Eurosolar Pep Puig; la professora d'Economia de la UdG Anna Garriga; l'economista Josep C. Vergés; l'enginyer tècnic en topografia Enric Barneda; el metge expert en camps electromagnètics José Luis Bardasano, o el doctor de la UB i professor en Sociologia Joaquim Sempere.

Els informes que van emetre uns i altres denuncien mancances en el tram aeri dels 400 kV entre Bescanó i Santa Llogaia. Per exemple, que no es va fer cap estudi d'impacte ambiental per valorar la compactació de línies, que la MAT és una línia injustificada, que s'han incomplert les distàncies de seguretat entre les torres i els habitatges o bé que els camps electromagnètics de la línia tenen efectes sobre la salut.

Després de prendre'ls declaració, i estudiar-se tota la documentació sol·licitada, el procediment pot acabar amb una vista o bé amb una sentència emesa directament pel Suprem. El Tribunal, però, en relació a la MAT, ja ha tombat altres recursos. En concret, el març del 2010 va arxivar els que es van presentar contra els trams de línia de 400 kV entre Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó (precisament, els anteriors al que ara és motiu de litigi).