La justícia continua al marge de la creixent normalització en l'ús del català. Un informe del Consell de l'Advocacia de Catalunya assenyala que només un 12,4% de les sentències judicials dictades l'any passat es van fer en català. Una xifra que "preocupa" i que avui s'ha debatut en unes jornades a Figueres. Una ciutat, la capital de l'Alt Empordà, que ha esdevingut un "oasi" en el conjunt del país ja que en el seu partit judicial, més del 50% de les sentències es van dictar el 2013 en català, per sobre inclús de la mitjana a les comarques gironines que triplica la del conjunt de Catalunya. Entre les causes d'aquest dèficit s'apunta una de base: la poca presència del català a les facultats de dret.

De quina manera es pot revertir aquesta tendència i remuntar de nou l'ús del català a la justícia és la gran assignatura pendent dels operadors jurídics, i aquest ha estat el tema central de la jornada de treball, la cinquena, sobre aquesta qüestió que s'ha celebrat aquest divendres a Figueres.

Segons dades del Consell de l'Advocacia Catalana, les comarques gironines encapçalen, un any més, el rànquing de sentències dictades en català l'any 2013 (35,9%), seguides a poca distància de les de Lleida (30,1%), Barcelona (12,4% comarques, 8% Barcelona ciutat) i Tarragona (1,5% Tarragona, 1,4% Terres de l'Ebre). Així, les dades assenyalen que l'ús del català a la justícia va tornar a davallar l'any 2013 a Catalunya, passant del 12,7% de sentències dictades el 2012, a les 12,4% del 2013. En xifres absolutes, de les 248.241 sentències que es van dictar l'any passat, només 30.698 van ser en català, una xifra que disminueix any rere any, d'ençà que el 2004 es va arribar al rècord del 20% de sentències en català.

La conclusió a la que han arribat els ponents ha estat la coneguda: l'ús del català a la justícia és actualment residual i calen esforços decidits de tots els sectors implicats per revertir la situació. En aquest sentit, el president del Consell de l'Advocacia Catalana, Abel Pié, ha "lamentat" que poc més del 12% de les sentències dictades l'any 2013 es van fer en català, una realitat, ha afirmat, de la que "tots en sóm responsables". "Tot i que l'ús del català es va normalitzant a la societat, no passa el mateix en l'àmbit jurídic, no només per part dels jutges, sinó també per part de la resta d'operadors jurídics, inclosos els advocats", ha apuntat. Pié ha tornat a posar sobre la taula una antiga demanda: la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal que el coneixement del català sigui considerat un requisit i no només un mèrit per poder exercir a l'Administració de Justícia de Catalunya".

Entre les causes d'aquest baix ús del català, els ponents han coincidit en assenyalar que el principal és que a les facultats de dret el català no té el mateix protagonisme que en altres estudis, el que es detecta com un problema de base. Així, i segons ha destacat Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, a la Universitat de Barcelona, per exemple, el català és utilitzat un 56% del temps de mitjana, un xifra que baixa al 48% en el cas dels màsters i que esdevé "ridícula" en el cas de les tesis doctorals: de les 15 presentades l'any passat, només 2 van ser en català. Aquesta problemàtica l'agreuja el fet que tant les proves d'accés a la professió com les oposicions a jutges i fiscals es fan a Madrid i en castellà.

Un altre factor que no juga a favor de la normalització del català a l'àmbit de la justícia és el fet que molts professionals són provinents d'altres regions de l'estat espanyol i això fa que el castellà prevalgui per norma. En aquest sentit, Abel Pié ha lamentat que tots aquests professionals "no facin un esforç per, com a mínim entendre el català" i evitar que els professionals que el parlen canviïn automàticament quan detecten que un jutge o un fiscal es dirigeix a ells en castellà.

En aquest estat general de pèrdua de força del català en l'àmbit de la justícia destaca el cas del partit judicial de Figueres, que l'any 2013 va encapçalar el rànquing de sentències dictades en català amb més d'un 50% sobre el total. En aquest sentit, el primer tinent d'alcalde de Figueres, Manel Toro, ha explicat que aquest "oasi" és fruit de la "normalitat". "Aquesta normalització no ha de venir per la via de la imposició normativa i sí per la seducció", ha afegit Toro.

Sigui com sigui, la Generalitat continua esmerçant esforços per revertir la situació. Per exemple, aquest any s'ha posat en marxa el programa 'En català, també és de llei", dirigit especialment als ciutadans, per recordar-los "que la llei els empara", i als jutges, fiscals i altres professionals del sector "que són la clau de volta d'aquest canvi de paradigma".