Equipament concertat

L´Hospital de Figueres està entre els menys eficients de la demarcació

Segons un informe de Salut, el Trueta i Palamós presenten indicadors "lleugerament superiors" a l'estàndard català

15.11.2014 | 06:56

L'hospital d'Olot és un dels tres centres públics més eficients de Catalunya, mentre que, segons uns indicadors que avaluen hospitalitzacions evitables, dies d'estada als hospitals o urgències, els hospitals de Blanes, Figueres o Campdevànol estan per sota dels estàndards. Són algunes de les dades que recull la Central de Resultats 2013 que va presentar ahir l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). Aquests informes que són el tercer any que es presenten, recullen i analitzen els indicadors de qualitat de l'assistència dels centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) en els àmbits hospitalari, d'atenció primària, sociosanitari i de salut mental i d'addiccions.

Enguany, el Departament de Salut ha valorat l'adequació o eficàcia dels centres hospitalaris mitjançat una desena d'indicadors. Aquests són, en primer lloc, les hospitalitzacions potencialment evitables per diabetis, per malaltia pulmonar obstructiva crònica, per insuficiència cardíaca, pneumònia bacteriana i infeccions del tracte urinari. Els altres indicadors que han servit per valorar l'eficàcia dels hospitals han estat les estades superiors a 20 dies en cirurgia de maluc, les estades superiors a 20 dies en ictus, la gestió a urgències i la pràctica de cesàries.

Un cop analitzats els indicadors s'ha conclòs que l'hospital Sant Joan de Reus és el centre menys eficaç de Catalunya. En la llista d'hospitals que treuen uns indicadors "lleugerament pitjors o pitjors que l'estàndard" també es troben l'hospital de Figueres, el de Blanes i l'hospital de Campdevànol. El director de l'AQuAS, Josep Maria Argimon, va voler destacar que en cap cas s'està parlant "d'hospitals bons o dolents" i va afegir que "hi ha hospitals que tenen bons indicadors en un tema i d'altres que els tenen amb altres problemàtiques de salut". Així, el director de l'Agència va defensar el model sanitari i va recordar que les comparacions són "una manera d'incentivar els hospitals per millorar". A l'altre cara de la moneda es troben aquells hospitals que han obtingut els millors resultats per sobre dels estàndards. Aquests són l'hospital Clínic de Barcelona, l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa i l'hospital d'Olot.

"Al ciutadà li ha de quedar clar que el sistema sanitari català funciona i és transparent. Que el seu hospital segurament té unes coses en què ha de millorar però també en té d'altres francament bones", va puntualitzar Argimon durant una atenció als mitjans de comunicació. Així també, el director de l'AQuAS va recordar que "tots els nostres hospitals passen una acreditació i un filtre d'excel·lència".
Per últim, l'informe també revela vuit centres que han obtingut uns indicadors "lleugerament millors que l'estàndard" i entre els que hi ha el Josep Trueta de Girona i l'hospital de Palamós.

Intervencions sense ingrés
Pel que fa a l'activitat hospitalària, els informes de la Central de Resultats també han destacat que l'activitat dels hospitals públics va augmentar el 2013 en relació a l'any 2010, passant de 786.529 altes a 796.362. La major part de les quals corresponen a hospitalitzacions quirúrgiques. Una altra dada significativa és que la meitat de les operacions quirúrgiques realitzades als hospitals durant el 2013 no van requerir un ingrés. Aquesta dada l'any 2005 era d'una intervenció de cada quatre.

L'índex de satisfacció en l'atenció a urgències a Catalunya va ser de 7,6 sobre 10. Encapçala aquest índex l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb un 8,4 i tanca la llista l'hospital de Mollet amb un 7,3. Pel que fa a la resolució del motiu pel qual els pacients van acudir a urgències, el Sant Pau també es col·loca com a cap de llista amb un 92,9% de resolucions exactes. Salut subratlla que cal millorar en la comoditat de la sala d'espera i la informació sobre el temps que haurà d'esperar, els dos ítems pitjors valorats.

Pel que fa a l'atenció primària, el document explica que l'any 2013 es van realitzar 45.168.836 visites, reduint-se lleugerament les visites respecte l'any passat. Destaca que el nombre de visites a l'atenció primària ha anat caient des del 2009, quan se'n van registrar uns 51 milions. Segons Argimon aquesta davallada és a causa, en gran part, per l'aplicació de la recepta electrònica que abans comptabilitzava com una visita.

Així, el 75,4% de la població assignada a un centre d'atenció primària va ser atesa pel seu equip com a mínim una vegada durant el 2013. Entre els 15 i els 44 anys, la mitjana de visites és relativament baixa, al voltant de 5 a l'any. Mentre que en el cas dels majors de 74 anys, la mitjana és de 16.
Salut va voler puntualitzar que Catalunya registra el doble de ?visites a l'atenció primària respecte la mitjana europea i, en aquesta línia, ha reconegut que aquest és una de les dades que cal rebaixar.

L'àmbit sociosanitari
En aquest apartat, l'estudi destaca que a l'any 2013 una quarta part de l'activitat d'internament sociosanitari va correspondre als diagnòstics de fractura de coll de fèmur, ictus, insuficiència cardíaca congestiva i malaltia pulmonar obstructiva crònica. D'aquests, set de cada deu pacients es van atendre en unitats de convalescència.

Els informes també revelen que una de cada cinc persones que va morir a Catalunya el 2013 va rebre cures pal·liatives. D'aquestes, gairebé el 60% presentaven un diag?nòstic de càncer, tot i que les persones ateses amb altres diagnòstics en els darrers anys de les seves vides han augmentat del 38% el 2011 al 41% el 2013.

L'índex de satisfacció global en atenció sociosanitària va ser de 8,4 sobre 10, sent la sensació d'estar en bones mans un dels aspectes més ben valorats i el menjar del centre l'ítem pitjor valorat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema