Una carbonera ha presidit durant quinze dies l'entrada del poble. És des d'on s'ha elaborat de forma artesanal carbó recreant un antic ofici del qual van viure moltes famílies de Sant Llorenç de la Muga i els pobles del voltant. Amb els 22.000 quilos d'alzina que han utilitzat per a la carbonera n'han extret unes quatre tones de carbó que es podrà comprar a la Fira de la Mongeta.

Desenes de carboneres fumejaven al segle passat a les munta?nyes d'Albanyà i Sant Llorenç de la Muga vigilades les vint-i-quatre hores pels carboners. Això passava abans que l'energia elèctrica revolucionés el mercat. Des de fa quinze dies i fins ahir, una trentena de carboners han retornat a Sant Llorenç de la Muga en una iniciativa per recuperar antics oficis. El resultat es va veure ahir, quan es van recollir al voltant de quatre tones de carbó.

En Met de Can Cufí d'Albanyà és el mestre. Des que es va engegar la iniciativa fa vuit anys ha guiat els veïns. "Ens va ajudar a portar-ho a terme perquè, fins fa vint anys, era la persona que encara ho feia, i ara els seus dos fills tenen el negoci de llenya però no fan carbó", explica l'alcalde de Sant Llorenç, Lluís Vila. És l'exemple dels canvis a la societat. Fins fa uns quaranta anys, eren molts els que s'encarregaven de més d'una carbonera distribuïdes per les muntanyes. Després venien el carbó a les empreses. Fins i tot es va fer una explotació excessiva de les muntanyes en alguna època en què el carbó era vital per fer funcionar una foneria que feia peces d'artilleria.

Tot i que ha desaparegut com a ofici, són diverses les famílies que hi han tingut vinculació i alguns fins i tot fan de tant en tant alguna carbonera. L'Antoni Penicot, un dels carboners voluntaris, explica que el seu oncle i el seu pare havien fet algunes tasques relacionades, com les d'estibar llenya. Ara ell i altres veïns vetllen perquè la carbonera a tocar de la zona esportiva acabi donant carbó.

És una tasca artesanal. Primer fan una pila de llenya en forma de con, en aquest cas, llenya d'alzina, i es cobreix de terra. En Pere Planas, un altre carboner voluntari, explica que és millor la terra que ja ha servit per a altres carboneres. A la part superior s'hi fa una mena de llar de foc, fan foc i el tiren dins. "Una vegada fet això hem d'estar vigilant-lo les vint-i-quatre hores", diu l'Antoni. Els temps han canviat i avui disposen d'una petita barraca amb lloc per descansar, per menjar i entretenir-se. Per aquí hi han anat passant els voluntaris, carboners per hobbie, diu l'Antoni, perquè és "cansat, brut i mal pagat". Han vetllat perquè es mantingués el foc, no es fessin forats massa grans, entrés oxigen i el carbó s'acabés convertint en cendra. Ahir van veure el resultat de la feina. Els bons carboners convertien un 25-30% de llenya en carbó. L'Antoni diu que ells n'obtenen un 20% dels 22.000 quilos de llenya. És un carbó de qualitat, pur, que es guardarà en sacs de tres o vint quilos. Els patrocinadors se n'emportaran una part, una altra es vendrà a la Fira de la Mongeta, que celebren a començaments de març i el que sobri es vendrà a establiments, botigues o restaurants, com feien els avantpassats.