El fet que l'Audiència Provincial de Girona estalviés l'entrada a presó als propietaris de Transgrues Font -Alexandre i Josep Maria Font Busquets- en commutar-los la pena imposada per dues multes de 15.480 euros ha obert una innovadora via en la interpretació de l'article 88 del Codi Penal -el que regula les substitucions de pena- que està cridada a generar jurisprudència i a utilitzar-se d'ara endavant. El propi tribunal ha demanat que la sentència s'incorpori al Centre de Documentació Judicial a fi que de facilitar-ne la seva difusió i, per extensió, el seu ús en casos similars.

Els germans Font van ser condemnats en una única sentència a 2,5 anys de presó per un delicte de detenció il·legal (dos anys) i un altre de lesions (cinc mesos) per haver apallissat i carregat a la seva furgoneta l'home que els va estafar 40.000 euros. El passat 14 de novembre, la secció quarta els va substituir només la pena de dos anys de presó per una multa, al·legant que era un cas "excepcional". Ara no caldrà que entrin a presó.

L'article 88 del Codi Penal indica que "excepcionalment" es poden substituir per multa o treballs en benefici de la comunitat les penes inferiors a dos anys però no diu res dels casos en què en una única sentència hi ha diverses condemnes inferiors a dos anys però que, sumades, superen aquesta franja. I aquí és on el tribunal de l'Audiència de Girona va forçar una interpretació innovadora de la llei per substituir no la condemna global de la sentència dels germans Font -els 2,5 anys de presó- sinó cadascuna de les penes, que eren inferiors a dos anys. Aquesta interpretació de la llei hauria sigut impossible si la condemna hagués estat per una única pena de 2,5 anys. Si s'hagués produït un cas així, els germans Font haurien d'haver ingressat a presó o bé haver sol·licitat l'indult al Govern de la Nació.

Les conseqüències

La resolució de la secció quarta en el cas del germans Font va resultar pionera i estava emparada pels acords que van prendre els presidents de les seccions penals de les Audiències Provincials de Catalunya a Caldes d'Estrac el maig de 2010. Ara bé, això no va evitar que la decisió estigués exempta de polèmica dins la judicatura, ja que hi ha qui considera que la indefinició de la llei provoca aquestes interpretacions forçades que, al seu torn, generen inseguretat jurídica.

Per uns es tracta d'una mesura que atempta contra la uniformització de la llei en tot l'Estat en tant que, en funció del tribunal que jutgi, un condemnat podrà aconseguir la substitució de la pena per multa i un altre no, ja que la decisió queda a criteri dels magistrats.

Per a altres, es tracta d'una qüestió que afavoreix els principis constitucionals de la pena, que són la reinserció i la rehabilitació.

Mentre no canviï la llei, la polèmica seguirà existint però ara, gràcies a la decisió de l'Audiència de Girona, els tribunals de tot l'Estat disposen de nova jurisprudència per a casos similars.