Els espoliadors més perillosos per als derelictes són els "domingueros, que avui treuen una cosa, demà un altre i en res et quedes sense jaciment". El director del Museo Nacional de Arqueología Subacuática (Arqua), Xavier Nieto, ho sap prou bé. Ell és un ferm defensor de la conservació del patrimoni submarí fins al punt de preferir que es quedi al fons del mar mentre no existeixi la tecnologia necessària per extreure'l sense malmetre'l. L'horroritza saber que molts d'aquests domingueros s'han dedicat pel seu compte a venir a les costes catalanes a bussejar, recollir alguna àmfora i vendre-la al seu país per pagar-se el viatge.

Els seus arguments per a la preservació del patrimoni subaquàtic són nombrosos i els sap explicar de forma planera perquè se l'entengui. "Un jaciment arqueològic és com un llibre. Imagina't que Cela hagués oblidat un manuscrit en un calaix i ara algú n'arrenqués 5 o 6 pàgines. Mai més ningú podria conèixer aquesta novel·la inèdita", exemplifica. Doncs l'arqueologia i la preservació del patrimoni és exactament això però més profund: conservar el passat per saber qui som.

Els derelictes són molt més vaixells enfonsats amb mercaderia. Hi ha molta informació perquè si el navegant duia, posem per cas "2.324 àmfores és indicatiu de què tenia en ment en aquell moment i què pensava vendre. Si jo trec d'aquí 40 o 50 àmfores, el document històric canvia i la informació científica, històrica i econòmica també canvia", il·lustra Nieto.

És aquesta la fragilitat que presenten els jaciments, tant terrestres com subaquàtics però aquests darrers tenen un inconvenient, no es veuen, i això facilita el robatori d'elements i, amb aquests, la desaparició de "documents històrics", que és l'única forma de reconstruir el passat. "Si arrenquem fulles d'aquests manuscrits serà impossible conèixer ni saber com hem arribat a ser com som", emfatitza el director de l'Arqua.

La setmana passada, la Guàrdia Civil va donar a conèixer la culminació de l'operació Circinus que va provocar la detenció de 10 persones que integraven una xarxa dedicada a espoliar derelictes a la Costa Brava, Barcelona i Menorca. Comptaven amb un equip sofisticat d'última generació: dos vaixells -el Bon Geni i el Bon Pigall- que duien radars i tecnologia punta, així com dos robots submarins que els permetien arribar a extreure restes arqueològiques situades a 3.000 metres de profunditat.

La Guàrdia Civil desconeix si la xarxa es dedicava a comerciar en el mercat negre amb el que robaven del fons del mar però el director de l'Aqua té clar que l'espoli submarí no és rendible. No ho és "quan el que trobes són coses que no són metalls preciosos", aclareix. I sembla que els detinguts en l'operació Circinus només havien aconseguit àmfores, plats, gerres i un compàs.

Quan hi ha metalls preciosos la situació és una altra però des del cas de l'Odyssey i les 590.000 monedes d'or i plata robades al vaixell enfonsat Nuestra Señora de las Mercedes, la situació és diferent. Espanya les va reclamar com a pròpies i la justícia li va donar la raó. "El cas ha fixat un precedent magnífic", apunta Nieto perquè "si ara jo em trobo un vaixell italià, els italians poden fer el mateix que Espanya i aquest és el gran valor del que s'ha fet amb l'Odyssey". De fet, el director de l'Aqua indica que el cas de l'Odyssey ha fet desplaçar els caçatresors a països amb lleis més laxes.