Baix Empordà

Palamós tindrà molt aviat el pla de gestió de la gamba

El Ministeri d'Agricultura publicarà al BOE d'aquí a dues o tres setmanes la nova regulació que legislarà sobre la pesca d'aquest crustaci

17.03.2013 | 13:37

Palamós ha acollit aquest dissabte la 3a Jornada sobre la Gamba en la qual han participat membres de l'Institut Espanyol d'Oceanografia de les Illes Balears, de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), investigadors de la UdG i pescadors de la confraria de Palamós. Una de les informacions més destacades que s'ha donat a conèixer és que el Ministeri d'Agricultura té previst publicar properament al BOE, en un termini de dues o tres setmanes, el pla de gestió de la gamba de Palamós, que pretén garantir la supervivència tant del sector pesquer com de la mateixa gamba. "És imminent i el seu principal objectiu és regular la captura de gamba petita", ha explicat el científic del CSIC, Joan Baptista Company.

La jornada tècnica sobre la gamba de Palamós ha començat a dos quarts de deu del matí d'aquest dissabte i s'ha allargat durant més de quatre hores fins gairebé les dues del migdia. Aquesta activitat ha estat organitzada per la Càtedra d'Estudis Marítims de la UdG i volia posar en relació el coneixement científic i el sector pesquer. Un objectiu que s'ha assolit segons el coordinador de la jornada, Lluís Alegret. "Volíem que l'àmbit pesquer conegués els últims avenços en la recerca sobre les gambes i ens ha sorprès molt positivament tots els resultats que s'han donat a conèixer", ha assegurat.

La jornada ha comptat amb presència d'una quarantena de persones, entre elles el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, del Laboratori de Genètica de la UdG i del Marine Council Stewardship. L'acte estava adreçat especialment als professionals de l mar i al públic en general que tingués interès en la situació de la gamba vermella de Palamós.

Alegret ha detallat que el coneixement científic és cada cop més "rellevant" en la gestió de la confraria de pescadors de Palamós on la captura i venda de gamba vermella genera anualment entre 3 i 4 milions d'euros. En principi, s'hi dedica una flota d'una vintena de barques d'arrossegament però la crisis dels recursos, els costos d'explotació en alça i la crisi econòmica han portat a què els pescadors busquin accions per gestionar de manera més sostenible la seva explotació. Un exemple d'això és la voluntat que han mantingut durant els darrers tres o quatre anys els pescadors de Palamós que, en quan veien una disminució de la gamba o que les captures eren molt petites, deixaven de sortir a la mar.

Les jornades han tractat temes tant variats com la situació de les poblacions de gamba que, segons els estudis presentats per la doctora Beatriz Guijarro, es veuen directament afectats pels canvis climàtics o elements ambientals com cascades submarines o corrents fortes. "La científica ens ha explicat que l'Insitut Espanyol Oceanogràfic porta a terme des del 1997 un estudi sobre les gambes i el seu desenvolupament, una de les xifres que se'n desprèn és que la població ha minvat lleugerament durant els últims anys", ha assenyalat el coordinador de la jornada.

D'altra banda, la investigadora de la UdG Victòria Fernández ha explicat la seva tesi doctoral basada en analitzar la genètica de la gamba de Palamós anomenada 'Aristeus Antennatus' en comparació amb les gambes gegants d'alt valor comercial. Segons les seves indagacions, la gamba de Palamós prové d'una única espècie mentre que la gamba gegant són dues espècies genètiques diferents, una que habita el Mediterrani i Moçambic i una altra que es troba a Austràlia. La recerca, dirigida per l'investigadora Maria Inés Roldán i mereixedora d'una menció internacional, s'ha basat en la filogeografia, un camp de la ciència que, combinant informació genètica i biogeografia, permet informar sobre el passat de les espècies i permet entendre el per què de la seva distribució.

Regular la pesca de la gamba

Finalment, un dels aspectes més destacats que s'ha donat a conèixer durant la jornada és el fet que el Ministeri d'Agricultura té previst publicar en les properes setmanes el pla de gestió de la gamba de Palamós, el primer d'aquestes característiques. Segons ha detallat el científic del CSIC, Joan Baptista Company, aquest pla de gestió té com objectiu principal aturar la captura de gamba petita i garantir la sostenibilitat i futur del sector pesquer i de la mateixa gamba. "La publicació és imminent i suposa que les barques s'hauran de quedar un mes a port durant l'hivern", ha assenyalat. Alegret ha explicat que aquest pla de gestió conté un munt de característiques tècniques i regularà les hores de pesca, les malles que s'utilitzen, els llocs on es captura les gambes o com es treuen de l'aigua els crustacis. "És una eina que imposa la Unió Europea i d'ara en endavant queda clar que les confraries o el sector pesquer no funcionarà sense plans de gestions", ha assegurat el coordinador de la jornada.

Segons Company, ja fa anys que els propis pescadors de Palamós es regulen i intenten gestionar de forma correcte la pesca de la gamba per no explotar aquest recurs. "Amb aquest pla els pescadors es podran gestionar i permetrà tenir una línia de treball i unes normatives a les quals acollir-se. L'esbós definitiu ja està sobre la taula del Ministeri", ha conclòs el científic. Company ha detallat que membres del CSIC han estat ajudant a la confraria de pescadors pujant a sobre dels vaixells cada quinze dies per analitzar la seva feina i crear aquest pla de gestió de la pesca de la gamba.

Enllaços recomanats: Premis cinema