Un estudi de l'Arc Llatí elaborat pel Laboratori d'Economia Local de la Università del Sacro Cuore conclou que la falta de connexions ferroviàries és la principal debilitat i amenaça per a la logística de les comarques gironines.
L'estudi ha analitzat els sectors logístics a Tarragona, Girona i Lleida; Piacenza i Novara (Itàlia) i el clúster PACA (Provença-Alps-Costa Blava) i la província de les Boques del Roine de França. L'estudi s'ha centrat en zones amb densitat de població similar i que estan situades als principals corredors de trànsit de mercaderies.
Mentre a les ciutats italianes i franceses el sector logístic està plenament consolidat i és un motor d'ocupació, Catalunya peca de certa debilitat per diversos factors, el més destacable dels quals és la falta de connexions ferroviàries de mercaderies.
Girona és la porta d'Europa per la seva posició geogràfica i compta amb bones carreteres i autopistes, terrenys logístics disponibles i a preus més baixos respecte a Barcelona i una bona flota de transportistes, però una xarxa ferroviària del tot insuficient imposa la carretera, amb molts peatges que n'afecten la competitivitat i sense aparcaments vigilats.
Segons l'estudi, "el baix desenvolupament de la xarxa ferroviària per al transport de mercaderies és un fre per al transport per ferrocarril i de moment no és cap alternativa competitiva al transport per carretera, sobretot en els transports internacionals".
Més enllà de la finalització de la línia del TAV, que permetrà la circulació de mercaderies per aquesta via, l'informe alerta que apareixen altres necessitats pel desenvolupament d'aquest sector com és la construcció del tercer carril fins a Portbou. Segons remarca, les necessitats "no passen per adquirir grans velocitats, sinó velocitats raonables que permetin a les mercaderies recórrer grans distàncies i alhora poder transportar grans volums de mercaderies. "El marc normatiu que regula el transport ferroviari és complex per a les empreses que no estan preparades per oferir serveis similars", diu l'estudi. En aquest sentit cal augmentar la longitud dels trens, que actualment no sobrepassen els 450 metres de llarg, i que les vies puguin acceptar trens amb un tonatge important, cosa que no permet l'actual línia d'alta velocitat. Així l'actual via d'ample ibèric entre Barcelona i Portbou compleix aquests requisits, si bé li cal un tercer carril per tal que hi puguin circular trens d'ample internacional en tot el seu recorregut.
Pel que fa al transport per carretera, es demostra que és la prinicpal carta a favor del sector logístic, juntament amb la proximitat amb la frontera i amb Barcelona. El futur arranjament dela N-II i l'ampliació del nombre de carrils de l'AP-7 fan que el sector encara tingui més nes expectatives. Tot i això, l'informe concreta que els peatges perjudiquen les comarques gironines enfront d'altres regions.
L'aeroport, una oportunitat
L'informe de la Università de Sacro Cuore també remarca que l'aeroport de Girona podria ser un dels punts forts per al sector logístic. Entre els seus punts a favor és que ofereix connexions amb les principals ciutats i capitals europees, ofereix un temps molt breu per al moviment de les mercaderies i disposa d'un Punt d'Inspecció Fronterer per poder inspeccionar els productes destinats al consum procedents de fora de la UE. El gran avantatge competitiu de l'aeroport és el temps per carregar o descarregar la mercaderia, de tan sols 20 minuts, mentre en altres aeroports propers, com Barcelona, aquest temps és molt més llarg: entre 3 i 4 hores.
En contra seva però, hi figura una qüestió transcendent: no hi ha gaires companyies que s'hi dediquin. "Hi opera actualment una sola línia aèria, Arcus-air, que transporta components de l'automòbil tant de proveïdors europeus per a les factories de Seat i Nissan, com dels proveïdors catalans per a fàbriques d'automòbils de la resta d'Europa", explica l'informe. Es tracta d'una empresa que fa vols-xàrter, per tant no existeix cap línia regular de mercaderies instal·lada a l'aeroport. El principal desavantatge de l'aeroport és el retorn de la mercaderia. Les empreses de transport aeri generalment realitzen viatges d'anada i tornada, però amb un mercat tan petit al voltant de Girona no els surt rendible operar des de l'aeroport de Vilobí.
El nombre de tones que es van moure a l'aeroport l'any 2010 van ser 63,5, un 11% inferior a les del 2009, que van ser de 71,3 tones. L'any 2009 la mercaderia moguda a l'aeroport també va disminuir respecte a l'any 2008, concretament un 61,3%.
El port de Palamós ha de conviure amb la zona turística i té dificultats de connexió. L'informe conclou que acapara aquells tràfics que no són tan desitjats pels ports de Barcelona i Tarragona: mercaderies que difícilment poden ser encabides en un container i que tampoc són granels.
