L'Ajuntament de Roses estudia obrir més l'espai de l'antic rentador, construït durant la Segona República, per evitar que s'hi llenci deixalles. L'espai, que es va restaurar amb el Pla de Barris com a element patrimonial, està molt brut, amb pintades, i a l'aigua s'hi han dipositat tota mena d'estris i brutícia. L'alcalde, Carles Pàramo, ha manifestat que miraran d'obrir-lo més perquè no quedin racons amagats i veure si així es dissuadeix de malmetre'l. Si no funcionés, podrien fins i tot haver-lo de tancar.

L'incivisme ha convertit la construcció recentment restaurada en una acumulació de deixalles, amb pintades a les parets d'un indret on, al segle passat, les dones rentaven i es reunien. L'espai, situat a la riera Ginjolers, es va integrar a l'entorn després d'una restauració inclosa dins el Pla de Barris. Antigament era un recinte tancat amb una única obertura lateral al mur de tancament. El projecte va suposar crear obertures a tot l'entorn perquè fos visible des de l'exterior. Però l'Ajuntament es planteja ?obrir-lo encara més per dissuadir els incívics de malmetre'l.

El PSC va demanar al darrer ple si es podia fer alguna actuació de neteja, perquè s'hi podien trobar tota mena d'estris. L'alcalde va explicar que l'espai és de mal gestionar i va admetre que està brut. Va avançar que estudien retirar més parets per treure racons "i si es continua deteriorant, ens plantejarem treure'l", va dir, tot i que va afegir que de moment no hi ha cap decisió presa.

El safareig data de 1932, tot i que alguna documentació mostra els primers intents per construir-lo al voltant de 1913 gràcies a la donació econòmica d'una entitat benèfica de barcelona representada pel metge August Pi i Sunyer. No va ser fins al 1932, durant la Segona República, que es va posar en funcionament.

Era un espai on es trobaven les dones per rentar la roba, una activitat habitual en aquella època. L'Ajuntament va considerar que es podia recuperar l'espai com a part del patrimoni del nucli antic a través del Pla de Barris.

Els rentadors, a més, es van incloure al catàleg municipal de béns protegits. A banda d'integrar-lo a l'entorn i fer-lo visible, l'actuació pretenia servir per donar un reconeixement a les dones de l'època apropant a les generacions actuals els costums que hi havia en altres temps.

Altres poblacions altempordaneses, com Castelló d'Empúries o l'Escala, també tenen restaurats i visitables antics rentadors, que van ser molt utilizats durant el segle passat.