La tuneladora 'Albera', que s'encarregarà de perforar el túnel transfronterer de la MAT des de la part catalana, ja s'ha acabat de construir. L'empresa alemana Herrenknecht, que s'ha encarregat de dissenyar aquest enorme cuc de ferro de 308 metres, ja ha entregat la tuneladora als responsables de l'obra. L'Albera arribarà desmuntada a la Jonquera (Alt Empordà) el mes de març de l'any que ve. Des d'aquí, començarà a perforar el túnel transfronterer de 8,5 quilòmetres, conjuntament amb la seva bessona francesa -a qui s'ha batejat amb el nom de 'Canigó'- que treballarà des de l'altra banda. El capçal de tall de la tuneladora 'Albera' té un diàmetre de quatre metres i una longitud d'onze metres i mig.
La tuneladora que excavarà el túnel de la interconnexió elèctrica entre l'Alt Empordà i França ja és una realitat. La màquina, que s'ha batejat amb el nom d'Albera, s'ha construït a Alemanya. L'empresa Herrenknecht l'ha dissenyada específicament per a aquest projecte, i la setmana passada ja la va entregar als responsables de l'obra (el consorci Dragados-Eiffage TP i la societat Inelfe, integrada a parts iguals per Red Eléctrica i la seva homònima francesa RTE).
A partir d'ara, la tuneladora es desmuntarà i viatjarà fins a la Jonquera, on arribarà el mes de març de l'any que ve per perforar el túnel transfronterer, que passarà paral·lel al del TAV. De moment, els operaris ja han començat els treballs previs de la infraestructura i han excavat 40 metres de galeria, que serà el forat on es col·locarà el capçal de tall de la tuneladora.
L'Albera s'ha dissenyat per excavar sobre diferents superfícies (roca dura, zones de falles o terrenys tous). La màquina té una roda de tall amb un diàmetre exterior de 4,3 metres i una longitud d'onze metres i mig. Tota la tuneladora, en conjunt, mesura una longitud de 308 metres.
La tuneladora començarà a perforar el túnel transfronterer de la MAT la primavera de l'any que ve. Juntament amb la seva bessona francesa, que s'ha batejat com a 'Canigó' i perforarà des de l'altra banda, l'Albera excavarà un túnel de 8,5 quilòmetres que creuarà els Pirineus. Les boques del túnel es trobaran a la Jonquera (a la part catalana) i a Montesquiu (a la part francesa).
Un tram de 65 quilòmetres
El tram de la interconnexió abraça 65 quilòmetres. Comença a la subestació de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) i s'estén fins a Baixàs (a prop de Perpinyà). Fins a aquest punt de l'Alt Empordà, la línia de 400 kV serà aèria -és a dir, passarà per torres- i en corrent altern. Un cop s'endinsi cap al subsòl, però, s'haurà de convertir el corrent d'altern en continu -perquè sinó tant els costos de construcció com de manteniment es multiplicarien- i rebaixar-ne la tensió fins a 320 kV.
Al llarg de més de 50 quilòmetres del tram transfronterer el cablejat passarà soterrat a través d'una rasa de formigó. A la part catalana, la rasa es farà sota camins ja existents, que passen paral·lels a les dues grans infraestructures de l'Empordà (el TAV i l'autopista AP-7). Quan la MAT arribi als Pirineus, els 320 kV creuaran la frontera mitjançant el túnel paral·lel al de l'alta velocitat.
Dels 8,5 quilòmetres de túnel, només 1,1 es trobaran a l'Alt Empordà i la resta, ja en territori francès. La infraestructura tindrà un diàmetre de 3 metres i mig i "serà d'ús exclusiu per als calbes de l'enllaç, ja que la instal·lació no s'utilitzarà per a altres serveis", indica Inelfe, que s'encarrega de fer l'obra.
I hi afegeix: "A més, un cop entri en funcionament la interconnexió, el túnel es tancarà al trànsit de persones i tot el manteniment es realitzarà de forma mecanitzada". La interconnexió elèctrica amb França ha d'entrar en servei l'any 2014.
Quinze municipis
A la part francesa, el tram de la interconnexió creuarà quinze municipis. A la part catalana, la MAT en creuarà onze, tota a l'Alt Empordà. En concret, es tracta de Santa Llogaia d'Àlguema, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana i la Jonquera.
La interconnexió compta amb un pressupost de 700 milions d'euros (MEUR) i ha estat declarada projecte d'interès europeu. La Unió Europea en finança 225 MEUR dins el marc del programa EEPR (European Energy Program for Recovery). D'altra banda, Inelfe ha signat un acord amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) per rebre un préstec de 350 MEUR destinat a aquest projecte.
