Des del moment en què la UE va declarar prioritari el corredor del Mediterrani de cares a l'any 2030, els sectors polítics i econòmics catalans i gironins han deixat clar que s'ha de treballar perquè aquest es comenci a construir per la frontera. Amb l'afany d'accelerar el procés, la Generalitat busca ara la via més eficient i rendible per adaptar la via Figueres-Portbou a l'ample europeu.
La Generalitat està estudiant diferents vies de finançament per a la implantació del tercer rail entre Figueres i Portbou per poder tenir enllestit aquest tram del corredor del Mediterrani al més aviat possible. Davant les limitacions en inversió pública que genera l'actual context econòmic, la conselleria de Territori i Sostenibilitat s'està plantejant poder comptar amb una inversió privada o mixta per poder tirar endavant amb més rapidesa els treballs per poder adequar la via a l'ample europeu i permetre així el pas de les mercaderies per Portbou en direcció cap a França.
Tant per la Generalitat com per tot el sector econòmic i empresarial gironí, és essencial que el corredor del Mediterrani que ha d'unir el sud d'Espanya, des d'Algesires, amb Europa, passant per Portbou, es comenci a construir per la part gironina. De fet, el govern català, tot i no tenir res en concret a sobre la taula, està treballant amb diferents opcions per tal de complir els terminis de l'Agenda Catalana per al Corredor del Mediterrani, que té prevista la conversió a ample mixt del Figueres-Portbou per a l'any 2015. El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va explicar ahir que "és indispensable pel conjunt de Catalunya que arribi el tercer fil a Portbou, ja que sinó és una zona que deixaríem absolutament morta". Font també va reiterar la importància de tenir enllestits aquests treballs "quan abans millor", tot i que "no hi hs res en concret, estem parlant per veure com poder fer viable aquest tercer carril".
Possible finançament privat
En vistes de garantir aquesta viabilitat de l'ampliació del tram, Font va explicar que la Generalitat està "veient quines són les possibilitats que aquest projecte pugui portar-se a terme des del punt de vista tècnic". En referència a l'aspecte financer de l'obra, el director general de Transports i Mobilitat va explicar que "hem de veure quines són les necessitats que hem d'incorporar per la construcció d'aquest tercer fil i després veure com es pot finançar, si de manera pública o si podem trobar alguna participació mixta que permeti també avançar amb l'execució d'aquesta infraestructura".
En aquest sentit, la Generalitat ja ha mantingut alguns contactes amb empreses per saber si estarien interessades en cas que la concessió es posi a concurs. Font va explicar que no es podran fer grans despeses, ja que a causa de l'actual situació econòmica "per molta voluntat política que hi hagi, difícilment es podran fer grans inversions". Tot i això, del seu discurs sí que es pot extreure que hi ha una aposta decidida per tirar endavant el tram Figueres-Portbou del corredor del Mediterrani.
Aquesta aposta per actuar quan abans millor en la part catalana del corredor també la van fer evident els empresaris gironins el dia que la UE el va declarar prioritari, afirmant que cal lluitar perquè es comenci a fer per Portbou.
Fer rendible l'intermodal
Font també va destacar que poder fer els treballs d'ampliació de la via també seria molt important per poder potenciar el futur centre intermodal d'El Far-Vilamalla, que ha d'enllaçar les vies d'ample ibèric i europeu amb el centre logístic Logis Empordà. disposar d'un corredor de mercaderies des de Figueres fins a Portbou ens ha de servir per tirar endavant la central intermodal d'El Far-Vilamalla", va explicar Font.
Tal com va fer la setmana passada a la I Jornada d'Empresa i Coneixement celebrada a Girona, el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat va recordar que si es compleixen els terminis d'execució del corredor ferroviari del Mediterrani, aquest només mourà, com a màxim, un 25% de les mercaderies de Catalunya el 2030. Per això va recordar que les infaestructures viàries seguiran tenint un paper clau en el futur.
