No hi ha cap actuació imminent en aquest sentit, però la intenció de l'equip de govern de CiU a Figueres és que sigui precisament en aquesta zona de la fortalesa on s'ubiqui el seu reivindicat projecte de la Ciutat del Cavall. Així ho va explicar l'alcalde, Santi Vila (CiU), durant la jornada informativa que es va dur a terme a l'ajuntament aquest dimarts. Segons va dir, el consistori manté la voluntat de tirar-ho endavant -legitimat per les persones que el van votar i van donar suport al seu programa de govern-, tot i admetre que, en aquests moments, hi ha altres prioritats. En aquest sentit, va explicar que la primera intervenció que es farà a la zona és l'actuació a l'àrea de l'antic hospital de la fortalesa i que, més enllà d'això, no hi ha previstes més actuacions imminents al respecte.

Vila va explicar que el projecte estava contemplat dins el Pla Director del castell -que defineix les actuacions que s'hi poden dur a terme- i va tenir com a precedent una sola edició d'una mostra eqüestre. El projecte que preveia l'equip de govern era que l'espai comptés amb actes i espectacles vinculats a aquests animals, encara que no fos de forma permanent. D'entre les propostes, hi havia la de dur-hi a terme un centre de tecnificació d'equitació i esgrima, entre d'altres aspectes vinculats al món eqüestre.

El castell està dirigit per un Consorci a tres bandes, entre l'Estat, la Generalitat i Figueres. La fortalesa, que rep, segons el director del Consorci, unes 35.000 persones l'any, ha estat objecte de controvèrsia en els darrers dies arran de la celebració de la trobada-debat i la petició -a través d'un manifest- que l'espai passi a ser de titularitat municipal. Aquest, però, no ha estat l'únic aspecte polèmic. També ho és el projecte del Museu Militar que es preveu a la fortalesa i del qual l'alcalde ja va dir que requeriran que tingui un discurs modern i adequat o no li donaran suport.

El 8 de febrer de l'any 1939 es va produir una gran voladura que va devastar dos grans sectors de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres al front surd i la meitat nord del front est: la cortina compresa entre els baluards de Sant Narcís i Sant Dalmau i la que anava des del baluard de Santa Tecla al de Sant Jaume. També van quedar danyades algunes parts d'aquests baluards i es van registrar greus destruccions als edificis immediats a aquestes zones. Aquest és el cas de l'edifici conegut com la zona de l'antic hospital. L'impacte que va tenir l'explosió sobre la muralla contingua li va provocar creus ?danys que el fan amenaçar ruina i que el converteixen en objecte de recuperació per part del Ministeri de Cultura. La idea és que es desbrossin les naus, es cataloguin les peces originals de l'estructura i es consolidi per poder mostrar aquesta zona als visitants.

És un misteri qui va ser el que va ordenar l'explosió però sí que el dia 1 d'aquell mes de febrer de fa 72 anys va tenir lloc, al sector de les cavallerisses del castell, la darrera reunió de les Corts de la II República. Un cop acabades, explica el president del Consorci, Carlos Díaz Capmany, en un dels articles que ha escrit, que els diputats van sortir camí de l'exili i que, el dia 4, al castell ja no hi quedava ningú. Tot i això, assegura, "a les quadres i a la resta dels locals al nivell del fossat s'emmagatzemaven, des de feina temps, grans quantitats de municions, d'explosius i d'altres objectes que no s'havien pogut evacuar".

"No se sap qui va decidir sepultar-ho tot sota les runes", afegeix, però el cert és que aquesta actuació va tenir efectes devastadors en algunes parts del castell i, molt especialment, en aquelles que al llarg dels anys no han tingut actuacions i que s'han continuat deteriorant.

Objectiu: arreglar l'espai

L'edifici de l'antic hospital -que mai va arribar-se a utilitzar amb aquest fi sinó que va servir de magatzem d'aliments- constava de només una planta, tot i que estava previst que n'ocupés dues i va ser un dels que més perjudicats van sortir de les explosions a la fortalesa.

"Amb l'ajuda que s'ha demanat al Ministeri de Cultura, la idea és que es tregui la brossa, que les pedres i maons originals es cataloguin i es pugui adequar a la seguretat per a les persones que el visitin", explica el nou director del Consorci del Castell, Damià Abella. Aquestes peces es podran exposar, si és possible, en alguna altra zona de la fortalesa en algun moment i, a més, esperen que més endavant es pugui rehabilitar completament l'equipament. El principal objectiu, però, és poder obrir un altre espai als visitants per tal que coneguin més aquesta fortificació del segle XVIII, la més gran que hi ha a Europa.

I és que, segons Abella, al llarg dels anys s'hi han anat duent a terme diverses intervencions però encara falta molt per poder obrir-la al públic. De fet, diu, de les 32 hectàrees que ocupa actualment els visitants només en poden veure aproximadament una quarta part, a través d'un circuit amb audioguies però "comparat amb el que és el castell no és gaire".

També s'hi organitzen altres activitats -a través d'un conveni amb la Fundació Fortaleses Catalanes- que permeten visitar ?altres punts del castell de forma puntual, però admet que "la voluntat és anar mostrant més parts per tal d'explicar i fer entendre la importància d'aquest obra d'enginyeria militar".

Encara no se sap quan es ?podrien iniciar els treballs de ?reparació de l'espai però, segons han explicat des del consistori, s'ha sol·licitat una subvenció d'uns 200.000 euros per tal de fer-ho possible.