"Els meus pares sempre han sabut que la meva germana no havia mort sinó que els l'havien robat", diu en Ricardo López. Ell és un dels demanants dels gairebé 300 casos de "nens robats" que aquest dijous van presentar-se davant la Fiscalia de l'Estat. El seu cas es remunta a l'any 1963 quan, explica, la seva mare va arribar a Vilanant provinent de Màlaga i, als tres dies de ser aquí, es va posar de part a l'antic Hospital la Caritat de Figueres. "La nena va néixer a les deu del vespre del 27 de març d'aquell any i els van dir que tot havia anat bé", explica. Fins i tot, la seva mare va sentir plorar la criatura durant la nit des d'una habitació propera, on l'havien instal·lat. "El matí una monja i un capellà els van dir que la nena havia mort i que no la podien veure, tot i les exigències del meu pare, per evitar-los dolor i que ja l'havien enterrat en una fossa del pati de l'hospital", explica. Així va començar, diu, la troballa del registre civil "fals" i les incerteses.

"Eren altres èpoques i l'Església s'havia de respectar", explica en Ricardo. I és que durant anys van intentar investigar què havia passat "però no tenien diners per assumir-ho". L'any 1993 van anar al programa Quién sabe dónde on, diu, van trobar un certificat d'un bateig amb dades que corresponien i on constava com a mare una dona anomenada Clara Martin Prieto, "precisament, el nom que apareixia com el de la meva mare al registre, en lloc de Carmen, que és com es diu i una nena sense nom". També constava al registre que la critatura tenia sis mesos "en lloc de nou". Després d'això, no gaire res més. "Una treballadora de l'hospital els va dir als meus pares que tenien raó però no hem trobat ningú més amb un cas semblant a la ciutat", assegura en Ricardo. El temps va anar passant i, l'any passat, va decidir unir-se a l'associació Anadir. Espera que, través de la demanda conjunta, pugui accedir a les proves que li fan falta. I és que va demanar al Registre Civil de Vilafant -on viu- l'accés al de Figueres per trobar documentació relativa als anys 1962, 1963 i 1964 per poder trobar casos similiars assistits pel mateix metge però, tal com consta al document que ens mostra, li van denegar per falta de proves.

El pare d'en Ricardo va morir sense haver obtingut resultats, tot i que la seva mare segueix viva. Diu recordar que ell li va explicar com a la sortida de l'hospital li van reclamar els diners que costava l'enterrament a la fossa de l'Hospital. "Li van reclamar! Després de dir-los que no podien veure el cos", exclama. En Ricardo té prevista una reunió amb responsables de l'actual Hospital de la ciutat. "Sé que els que hi ha ara no hi tenen culpa però necessito documentació", assegura. Vol trobar respostes al fet que canviessin el nom de la seva mare al registre, que hi aparegués que la criatura tenia sis mesos en lloc de nou i el perquè de certificar una mort sense que mai poguessin veure el cadàver. Encara té l'esperança de poder conèixer algun dia la seva germana.

La investigació conjunta que demanen els afectats li ha obert una escletxa per seguir creient. També espera que el seu cas obri la porta a trobar altres persones de Figueres o de la zona que estiguessin en una situació similar i descobrir la veritat de l'entremat que podria haver significat la sostracció de milers de nadons acabats de néixer arreu d'Espanya, entre els anys 40 i 90. I és que Anadir calcula que hi podria haver fins a 300.000 nens robats a tot l'Estat. Segons el seu advocat, Enrique Vila, el primer període va començar als anys 40, quan "agafaven els nens de dones republicanes que estaven empresonades". Després, durant la dècada dels 50, diu, s'hauria convertit en una mena de trama "mafiosa" i amb finalitats econòmiques que es va allargar fins als anys 90.

L'ens va nèixer amb alguns casos i ha acabat recopilant-ne gairebé 300. Entre ells hi ha des de persones que volen saber qui són els seus pares biològics fins a aquells que busquen fills o germans que els havien dit que eren morts. Partides de naixement irregulars, registres civils amb dades falses i, tot seguit, monges, capellans, metges, infermeres o funcionaris que en certificaven la defunció. Així s'iniciava el suposat "tràfic" de nadons que s'haurien venut a famílies que no podien tenir-ne a canvi de diners. Consideren, però, que els pares d'adopció eren també enganyats perquè no se'ls deia que eren robats sinó que les seves famílies havien mort, que eren mares drogoaddictes o prostitutes que no se'n podien fer càrrec.