L'anàlisi, que s'ha centrat en municipis de més de 9.500 habitants, s'ha portat a terme amb motiu de la celebració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. 'L'estudi evidencia que els principals problemes municipals segueixen essent els mateixos des de fa molt temps, sense que fins ara se'ls hagi trobat solució', explica un dels seus autors, Daniel Tarragó. Entre els punts a millorar, també es destaca la presència d'interessos partidistes o una 'excessiva rigidesa administrativa'.

L'estudi que ha portat a terme la consultoria ha pres com a punt de partida l'efemèride de la celebració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics. A partir d'aquí, els seus autors han analitzat quina és la visió que tenen els alcaldes de la demarcació sobre l'evolució de les administracions locals, i quin són els reptes de futur als quals s'enfronten.

Per això, durant els darrers quatre mesos, la consultoria ha entrevistat disset alcaldes en profunditat, i els ha demanat que opinin sobre quins són els punts forts i els punts febles als quals s'enfronta la política municipal. Tots els alcaldes governen municipis de més de 9.500 habitants, i a l'hora de fer les enquestes s'han escollit pobles i ciutats d'arreu de la demarcació.

Al Baix Empordà s'han escollit la Bisbal d'Empordà, Calonge, Platja d'Aro, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí; a l'Alt Empordà, Figueres, Castelló d'Empúries, l'Escala i Roses; a la Selva, Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar; al Gironès, Salt, i després s'han entrevistat alcaldes de capitals de comarca com Banyoles, Olot, Puigcerdà i Ripoll.

Les conclusions posen de manifest que el món local arrossega problemes 'que existeixen des de fa molt temps i als quals no s'ha donat solució', segons explica Tarragó. Entre aquests, el que coincideixen a destacar tots els alcaldes enquestats és la manca de finançament. 'Aquest és un mal endèmic que tenen els consistoris des de fa 30 anys; el sistema actual és predemocràtic i alenteix el funcionament municipal', indica l'autor de l'estudi.

Insuficiència de l'autogovern

Vinculada amb aquesta queixa, la majoria dels alcaldes també coincideixen a destacar-ne una altra: la insuficiència de l'autogovern de la Generalitat. 'A nivell nacional, destaca el fet que tres quartes parts dels alcaldes demanen repensar Catalunya com a nació, perquè l'actual autogovern és insuficient i hi ha dificultats per arribar a acords amb l'Estat', ressalta Tarragó.

D'altra banda, i ja un altre cop en l'àmbit estrictament municipal, els alcaldes també indiquen que cal millorar 'l'excessiva rigidesa administrativa' a l'hora de fer determinats tràmits, que s'han d'impulsar les polítiques participatives, o que 'la presència d'interessos partidistes confon la ciutadania', segons explica un altre dels autors de l'estudi, Gerard Quiñones.

Per això, després de prendre el pols als alcaldes, la consultoria Neòpolis proposa tot un seguit d'estratègies a tenir en compte de cara als propers anys. 'Els primers passos per transformar l'actual panorama són que s'elabori un nou model de finançament, que s'equilibrin els recursos amb les competències dels ajuntaments, que s'augmenti la transparència amb els ciutadans i que es funcioni en xarxa', indica Quiñones.

'L'estudi evidencia que els principals problemes segueixen essent els mateixos des de fa molt temps, i que encara no se'ls ha trobat solució', ressalta Daniel Tarragó. La consultoria farà arribar ara aquest estudi a tots els ajuntaments enquestats de la demarcació i també el penjarà al seu web, www.neopolis.cat.